Nosferatu a Presles,

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés i Aproximació: Igual que per la Fhara Kiri, peró la via comença a la zona que hi ha just despres de la VIra de les Cabres. Aquí trobarem un petit sostre allargat, que s'exten per la paret una trentena de metres. Just al final d'aquest sostre s'inicia la via ( pitó rovellat i dos bolts visibles ). El nom a peu de via està molt esborrat peró es veu el nom de la Un doigt de Passion.

-Material: La via està equipada per fer-se només amb cintes exprés, si anem justos de grau ens poden anar bé el semàfor i algun tascó. Els friends que marca en Luichy no els hem fet anar.
-Orientació: Sud Est.

-Ressenya: La de lanochedelloro.com. Perfecte, vàrem mirar la ressenya del llibre i a la primera tirada hi marca un tram expossat de díedre, si portem peçes per assegurar el tema no n'hi queda gens d'expo, potser la roca en aquest punt no és a prova de bombes peró la via està molt feta. Ah! i alló que diu de que el tunel no és apte per a grassos, nosaltres sóm rollo 80 kg i vàrem passar sense cap problema.

-Via: Bona via esportiva amb un aire clàssic, és molt variada: placa,díedre,fissura, xemeneia...Bon ambient i amb un curiós tunel vertical. La roca no està massa pulida.
-Grau obligat: 6a/ A1e.

-Descens: La via no està equipada per rapelar, per fer-ho caldria abandonar material. Amb lo curta que és la baixada a ningú se l'hi acudirà d'intentar rapelar, només ho posso perquè és el típic lloc on et fiques amb meteo incerta. La baixada a peu és seguir les traçes que hi ha pel bosc cap a l'esquerra i de seguida retrobem l'aparcament.

Fhara Kiri a Presles.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Sud Est, vàrem  tenir Sol fins els 3.
-Ressenya: Com sempre la de lanochedelloro.com, perfecte!

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri, nom al peu i corda fixe un pèl cutre. Nosaltres hem pujat desencordats fins la R0.

-Material: La via està totalment equipada amb parabolts i algun espit. Nosaltres hem posat alguna peça en els llargs de fissura. El semàfor i un Omega mitjà ( Camalot 0.75-1 ). Si volem fer les reunions com marca en Luichy millor doble corda i cintes llargues.
-Grau Obligat: Segons en Luichy és de V i segons la guia de Presles és de 6a. Nosaltres ens decantem més per aquesta darrera opció. Per tant 6a/A1e.

-Via: Guapa via esportiva de paret, sostinguda en el V+/6a amb 3 o 4 trams puntuals on cal apretar una miqueta més. La roca en general no ens ha semblat massa pulida i te algún tram més fàcil on no és excel.lent. Força variada i amb bon ambient.
-Descens: La via no està equipada per rapelar, amb paciència i deixant material a les reunions segurament baixariem. D'altra banda la baixada a peu és ben ràpida,baixem una estoneta cap al vessant oposat al que hem escalat i enganxem una traça a l'esquerra que ens retorna a l'aparcament.

 

Voie de les 3P al Rocher Saint Julien

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al pobles de Buis-Les Baronnies, uns 100 quilómetres a l'Oest d'Orange. Un cop al poble ja trobarem les inidicacions de " Falise Rocher St. Julien ". Creuem un riu i agafem una carretera de revolts que s'enfila muntanya amunt. Aparcament als dos costats de la carretera a les envistes de la paret a uns 5 quilometres del poble i just abans d'un pont. Queda uns 50 km. a l'Oest d'Orpierre.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 20-30 minuts ). A davant mateix de l'aparcament hi ha un cartell i després ja anem trobant fites que tallen una pista i que ens deixen a peu de paret. La via queda a la dreta de la paret, hi ha el nom a peu de via encara que està bastant desdibuixat. Totes les vies ténen el nom escrit a l'inici. La de l'esquerra es diu Dalles Grises i a la dreta i te Le Bastion, aquesta comença en un mena de coll característic.
-Ressenya:

-Orientació: Sud, les parets es troben a uns 500 metres d'altitud, bon lloc per dies freds.
-Material: Via totalment equipada amb químics, si anem justos de grau entren coses més aviat petites.
-Via: Guapa via de placa farcida de canto i amb una roca de pel.licula, sense pulir. Antiga clàssica actualment equipada amb químics. Activitat ràpida per un dia en que s'han de fer quilometres i que facilment podrem combinar amb alguna de les seves veïnes, per exemple amb Le Bastion que és per on raplarem, encara que no es veia tant guapa. Les tirades fan: 40,30 i 35 aproximadament. Més informació al Camp to camp

-Descens: En dos ràpels. Del cim a la repissa ( 40 ) i d'aquí a baix ( 60 ). Si anem amb simple el primer podriem desgrimpar per la repissa peró al segon l'instal.lació queda a 40 metres, o anem amb una 70-80 o bé haurem de rapelar d'un sol químic.

Voyage al Quiquillon d'Orpierre.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Orpierre queda uns 150 quilometres a l'Oest d'Orange.
-Aproximació: Evident i ràpida ( 25-30 min. ). De l'aparcament anem al fons de la vall i quan som a sobre d'una gravera anem a la dreta, quan estem situats a la base de la cara Oest pujem a peu de via. Nom escrit a peu de via i químics visibles.
-Ressenya:

-Material: Via totalment equipada amb segellaments químics. Si anem justos de grau pot anar bé algún ferro pel primer llarg.
-Orientació: Sud Oest, te Sol a partir de la una.
-Via: A mi no m'ha acabat de fer el pes, al col.lega si. A la primera tirada i en algún altre tram he trobat que és més evident i fàcil anar pel díedre canal de la dreta, mentre que els químics t'obligen a anar per la palaca de l'esquerra. Si anem justos de grau aquí ens pot anar bé algún ferro ( no molt gran diria màxim fins 0.75-1 o tascons ) per que a vegades resulta un xic incómode sortir a xapar els químics. D'altra banda m'ha semblat que la roca estava pulida, quan més amunt menys. Al company no l'hi ha pas semblat sobada. El díedre final és guapo peró són deu metres. Les tirades fan aproximadament: 40,25,40 i 35. Escalada de placa més aviat tècnica, amb el díedre final que l'hi dón el toc físic a l'assumpte. Més informació al Camp to camp.

-Dificultat obligada: V/A0
-Descens: Fem un primer ràpel d'uns 40 metres a la vira. Aquí a les guies recomanen seguir per aquesta vira i anar a la cara Est, bona opció si volem fer alguna via en aquesta cara com per exemple la Brazil. Si volem tornar al poble crec que és més ràpid el que hem fet nosaltres que és rapelar per la mateixa via. Un cop a la vira fem una petita desgrimpadeta ( III ) fins a la tercera reunió de la via. Hem baixat amb dos ràpels: R3-R1 ( 60 metres justos, compte ) i d'aquí a terra amb 35 metres més.

Via Tapia Jover.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: En teoria és Sud Est, però nosaltres vàrem estar al Sol fins els 3 que és quan vàrem acabar la via i un cop al cotxe encara es veia al Sol.
-Ressenyes: Penjo la dels aperturistes, els Rumbateam que ens va anar molt bé. També penjo la d'en Parce

-Aproximació: Creuem la cadena i seguim la pista fins a uns prats, els creuem en direcció a la paret i arribem a una traça fitada, a la dreta va cap a la zona de la C.A.D.E.,nosaltres agafem la de l'esquerra. Després de passar un torrent enfilem per una carena i en una doble fita, a sota d'un ressalt la traça es bifurca. Els Rumbateam recomanen prendre la de l'esquerra que passa per sobre del ressalt. Nosaltres hem vist més fitada la de la dreta i hem anat per aquesta. Hem anat molt bé i quan quedes a sota de la via hi ha unes fites i una traça que puja sense problemes a peu de via. L'inici te una fletxa picada, es veu el primer pitó i l'espit. A l'esquerra quedarien les xapes del Camino de Caracoles i a la dreta la Todo Bien Agente.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4 i alguns tascons. Estrep per la primera tirada.

-Via: típica via rumbera!, arregladeta i amb alguns ferros però on t'has d'anar buscant una miqueta la vida. Per internet algun dels repetidors comentava que hi havia més herba que roca...a nosaltres no ens ha pas semblat el mateix. Si que hi ha herba i també un parell de feixes però també s'escala i te alguns trams ben guapos. Tal i com es comenta per internet el llarg més treballós i obligat és el primer. El tram de 6a diria que és obligat i per fer l'A1 crec que és important arribar-hi a sota amb el joc de Camalots complert ja que almenys nosaltres els hem posat tots i per aquest ordre: 4, 0.75, pitó de via, 2,1 i 3. La part de baix d'aquest primer llarg s'assegura molt bé amb els Aliens i tascons. Just passat el tram de 6a i abans de flanquejar a la dreta cap als blocs hi ha una llastra ben ferma on hi entra a caldo un 2, nosaltres l'hem posat i en acabat quan erem al tram de l'A1 hem hagut de baixar a buscar-lo. Si volem posar el 2 aquí i a l'artifo l'haurem de repetir, de totes maneres al segon no l'hi treu pèndol i al de primer te l'espit just sota els peus.Compte amb la roca en algún tram.

-Grau Obligat: Entre el V+ i el 6a i A1.
-Descens: Carenar cap a l'esquerra fins a un coll amb un cartell. Aquí un marcat camí ens retorna a la pista d'Estall. Si estem atents veurem unes fites que ens estalvien la marrada quan el camí va cap a Estall.

Montserrat Clotet a la Paret de Catalunya.

ENS VA CAURE UN ESTREP A LA TERCERA TIRADA SI ALGÚ EL TROBA I       S'ENROLLA SERÀ RECOMPENSAT!!!!!!!!!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: La d'en Luichy
-Orientació: Sud Oest, el Sol l'hi va començar a tocar cap a les dues.

-Aproximació: Des de l'aparcament del Pont de Montanyana seguim el camí tallat a la paret. La via comença just on acaba aquest camí, el diedre del primer llarg és ben visible des de el terra així com el primer pont de roca.

-Material: Només hem posat ferro a la primera tirada: tascó petit, Alien verd, Camalot 0.5,2 i un Alien groc. La resta l'hem fet només amb les cintes exprés, si es va just de grau en algún tram pot anar bé col.locar alguna altre peça. D'altra banda a la primera tirada on la topo marca expo o clavar,nosaltres portàvem pitons però com que no ho hem vist tant expo no hem clavat, tens un pont de roca a uns tres metres del terra, després t'entra un tascó a caldo en un clavadero, tot en roca sanejada i IV de dificultat.De cintes exprés jo en portaria una vintena. Portàvem una antena per si de cas, però no va caldre, de fet anant de primer no vàrem ni utilitzar l'estrep amb una vaga es feia bé ( escalador d'1.80).

-Via: La primera tirada és guapa, l'Ae una miqueta monòton però te ambient i la part de dalt un xic herbosa però amb trams de placa xulos. Al primer llarg hi ha una reunió intermitja que no surt a la ressenya i que si hem gestionat bé el fegament no ens caldrà fer. La R2 és totalment penjada, si no tenim guíndola i ens la volem estalviar podríem intentar fer-la a la repissa on comença l'Ae triangulant algunes expansions. El tercer llarg te una part final de lliure fàcil (V) peró prou guapa. Per trincar la primera expansió de la quarta tirada hi ha un pas de V+ obligat i amb caiguda a repissa ( possar cinta ben curta al pont de roca ), hi ha un forat on crec que alguna cosa podriem possar. Hem enllaçat les dues darreres tirades.

-Dificultat obligada: V+/A1e.
-Descens: Hem de pujar més o menys un quart d'hora fins a trincar la traça que baixa del Díedre Gris. Jo feia ben bé set o vuit anys que no hi baixava per aquí i ho vaig trobar molt fressat i fitat, difícil perdre's. Ja no és una baixada de senglars com crec que ho havia estat.

Montse Pueyo a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: Tenim la d'en Joan Asín , l'aperturista que acaba de reequipar la via i la d'en Parce que és la que feiem anar nosaltres i ens va anar de conya. Merci a tots dos!.

-Aproximació: La via va per l'evident díedre que hi ha cap a l'esquerra de la paret. L'inici és per una curta placa d'uns dos o tres metres un pèl bruta i que dóna peu a un díedre al mig del qual hi ha un pitó visible des de el terra.
-Material: La via està pràcticament equipada peró hem possat algunes peçes puntuals. A la primera tirada un tascó i l'ALien groc, a la penúltima l'ALien gris i el Camalot de l'1 i a la última el Camalot del 3.

 -Via: Combina alguns trams de díedre interessants i també una placa molt xula a la penúltima tirada amb trams herbosos. En alguns punts la roca te una miqueta de líquens i hi ha alguns trams on cal anar amb compte amb la roca. Bon ambient per la dificultat que te.
-Dificultat obligada: V+/6a i A0.
-Descens: Evident, cap a l'esquerra a caçar el coll que hi ha a sota la Roca Alta, aquí trenquem a la dreta i prenem una traça que ens porta a peu de la Roca dels Arcs. Compte que hi ha un punt en que hi ha una traça que en comptes d'anar per sota la paret baixa directament a la Font de la Figuera. La via és ràpida i com que és del pany esquerra de la paret queda molt bé per combinar amb alguna de la Roca Alta, nosaltres ens hem decantat per la Porno Star.