Adictes al disolvent a la Dent d'en Rosell.

Aquests del Komando deien que plegaven d'obrir i al cap de res ja tenim una nova via seva a la Dent, gaire seriosos no són aquest personal. La via a mi em va agradar, la vaig trobar força homogènia en el V amb un parell de trams un xic més complicats i com sempre en un etorn ben xulo. La roca com no podía ser d'una altre manera a les Komandovies ha estat sanejada i netejada a consciencia. Tot i així tingueu en compte que la via és ben nova i que a més va per un pany especialment difícil de netejar ja que te força molsa, segurament correrà la mateixa sort que la Kuru,Historia Inacabable i la Dr. Neret i d'aquí a no res estarà neta com una patena. Via de plaques amb un curt tram de díedre per donar-li varietat al tema.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Orientació: Jo diría que Sud Est. A les tres encara hi tocava el sol.
-Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més rápida. 45' d'aproximació en  baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll,a l'alçada d'un bosc cremat. La pista és accesible a qualsevol tipus de turismo.

-Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, baixem fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll on prenem l'ample vira herbosa que baixa a peu de paret. El peu de via està uns deu metres a l'esquerra d'un gran bloc que forma un díedre, a l'esquerra també de l'inici de la clàssica Via dels Duis. Amb la foto de la ressenya es troba bé. Parabolt visible.

-Material: Totalment equipada amb parabolts per no pasar gens de por. Nosaltres hem enllaçat L1+L2 i L4+L5,anàvem amb simple i hem utilitzat unes 18 cintes exprés saltant-nos una xapa que quedava més a desmà a més de posar-ne alguna de ben llarga. Últim llarg equipat amb bolts i espits.
-Grau Obligat: V/A0.
-Descens: En el nostre cas ha estat pujada, desfem l'aproximació.

Corimori a la Punta Miladones.

Una aventura més en aquesta bona paret del Hig Èmporda!. De l'estil de la Kubalita i la Desobediencia i Revolució, segurament la placa de la primera tirada fa que tingui un punt més de navegar. Cal estar atent a flanquejar a temps a l'esquerra, potser aquest tram de placa i la sortida del primer pitó fan que la via sigui més obligada que les anteriorment citades. A tots dos ens va agradar més que la Desobediencia... ja que ens va semblar amb més bona roca i sense guano. Comparada amb la Kubalita per l'estil, encara que segurament la Corimori sigui una miqueta més obligada: segon llarg totalment trampejable amb articial ( Ae i A1 ), el primer llarg potser més laborios de trampejar. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules hem resumit tota la información en una ressenya.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: Hem d'arribar-nos fins a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda pel qual continua la pista després de la base militar.

-Aproximació: Des de la base militar abandonada hem de seguir el G.R. que va cap a l'Estartit, tot travessant una pineda a través d'una pista. A uns trescents metres de la base hem d'estar al cas d'un petit eixamplament a l'esquerra on hi solen haver fites i que ens servirà d'aparcament, màxim dos cotxes ben just, si no hem estaçionat a la base militar abandonada. En aquest punt cal deixar la pista i travessar la pineda cap a l'esquerra ( direcció mar ). El filat que cal creuar no enrrampa. Seguim la traça que creua la pineda i arribem a una zona de garrigs. Per superar aquesta zona de garrigs cal anar amb molt de compte de seguir les indicacions de direcció que segueixen i de no perdre la traça principal ja que hi ha moltes falses traçes que es perden en la maquia i ens poden garantitzar una embardissada èpica.

Quan la traça arriba a la zona de garrigs segueix un petit moment en direcció a mar i de seguida marxa a l'esquerra ( direcció l'Escala ). Seguim en aquesta direcció fins a quedar just a la carena que hi ha damunt d'una vall o barranc que va a morir a mar. En arribar a l'esmentada carena la traça va girant timidament cap a mar ( no fer-ho de cop ! ) fins a trovar un terme. Poc després de trovar aquest terme girem clarament cap a mar i sense canviar de direcció arribem a un coll damunt del mar. Un cop en aquest coll anem a l'esquerra ( direcció l'Escala ) fins al cim de la paret ( gran fita i llibre de piades ). Un cop aquí seguim en direcció a l'Escala però de baixada fins a localitzar un pi amb una corda estàtica que el vincula a la instal.lació de ràpel.

El ràpel és de 50 metres i nosaltres sempre hi hem deixat una corda fixada. Aquest ràpel ens deixa en una cornisa uns vint metres damunt del mar. Seguim la cornisa en direcció a l'Estartit i localitzem l'inici de la via just abans d'un tram de passamà.
-Descens: Des de l final de la via resseguim el camí de l'aproximació.

Primeros Pasos al Masmut.

Via curta i rápida, full equip amb parabolts i ponts de roca.Ideal per acabar d'emplenar el dia. Bona pedra i un primer llarg ben sostingut i guapo d'escalar, més físic que la técnica tercera tirada. Al primer llarg, al tram de després del V+ ens ha costat veure la continuació, els ponts de roca queden recte amunt un pèl a la dreta però no es veuen. Suposo que juntament amb la Fissura Carrasca són els Love Climbings de la paret.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Accés: Des de Penya Roja de Tastavins cal prendre la pista de duu a les Penyes del Masmut: està indicat, és el carrer Sant Antoni i s'agafa just davant de l'hotel que hi ha a l'entrada del poble. Passada una bassa antiincendis, obviem una pista a l'esquerra que ens duria a l'aparcament de baix de les parets i arribem a un evident coll on aparquem de les parets i també de la via.
-Aproximació: Molt curta. Del coll agafem una traça que va a les parets i localitzem el peu de via amb facilitat. Es veuen les xapes. Compte a no prendre un camí que va per davant de les parets i baixa fins al riu.

-Material: Cintes exprés.
-Grau Obligat: V/A0.
-Descens: Molt ràpid. Del final de la via anem a l'esquerra i enganxem la traça de baixada, hem de desgrimpar una fácil canal ( I ). Hi ha fites.

Escalada a Castellar del Vallès.Xargall del Foió.

Per accedir al sector cal anar al final el carrer d'en Cadafalch. Aquí hi surt una pista en molt bon estat que caldrà seguir uns sis cents metres fins a una pista que surt a la dreta. Podem aparcar una miqueta abans d'aquest trencant, hi ha un parell d'aparcaments més aviat petits, aparqueu-hi pensant amb els altres!!. Seguim aquesta pista fins a una Font ( seca ) i una casa. A sota la casa surt un corriol que primer va planer i acaba pujant al sector. Quan arribem al sector la primera via que trobem és la número 31.

Hem anat trobant vies a l'ombra fins cap allà les quatre, quan han quedat totes les vies al sol. Les vies són curtes en general, de placa tombada o vertical amb regletes petites i roms.

Les vies s'ubiquen bé amb aquest llistat i a més hi ha aquesta llista penjada en arbres del sector. Si algú se les curra i les vol pasar quedarà el tema més complert. Moltes gràcies als equipadors per la feinada!!!!.

Més informació al blog:Torrent del foió.

 Sector Canyetes (dalt)              

1/  Slap Attack     V+
2/ Viote´s Truski    IV

3/  Pel centre del ventre V+

4/ Poder demente   V+

5/  El quinto de al lado  V

6/ Kolokal    IV+

7/ Bombo Infierno  V+

8/ Puja peus cony!!!  6a

9/ Via del Drac       V+
10/ La del Nanu      V+
11/ El Foió   V

12/ Via Maria 2012 6a
13/ The Who 6a

14/ Via  Anna   V+

Sector Central (mig)

15/ Sado  V+

16/  Akira   V+
17/ Surferos i Herbetes  V
18/ Calçetes liles amb encaix  6a

19/ Quin Tomàs!!!   6a

20/ Josep maria Torras   IV+

21/  Enfila´t al pi    V+

Sector Foió ( Baix)

22/ Sin teta no hay paraiso  6a

23/ Balconlandia  V+

24/ Aquelles meravalloses dones!!  6a+

25/ La vila del pingui    6b

26/ Carmeta   6b+

27/ Rastafury   6c /+

28/ Posa´t d´esquena que fas pena  6b

29/ No es elque sembla   V+

30/ No es el que pareix  6a+
31/ No es el que és   6a

Pater Misericordia a la Peña Montañesa.

Via força variada de díedres i plaques que va buscant sempre el millor terreny escalable amortitzant així un pany de paret a priori rostoll. La ruta ha estat netejada a consciencia, tot i així queden coses per baixar. Pases bé però no et pots anar tirant a les presses. Pel meu gust està ben trobada i ben resolta, però si sou del morro fi potser algún tram de callo intercalat entre els troços guapos no us deixarà gaudir-la del tot. Entorn guapo i tranquil.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: D'Aínsa seguir la carretera a Bielsa fins passat el poble de Escalona. Just després d'aquest poble agafem una carretera que puja a Laspuña. Passem de llarg el poble de Laspuña en direcció a Ceresa. Just abans d'entrar a Ceresa hem de prendre una pista a ma dreta que puja a la Collarda. La pista fa uns vuit quilómetres, nosaltres hem passat amb una Kangoo, en algún punt cal anar amb compte. El tram més delicat és en una zona de roques blanques uns 500 metres abans del coll, hi ha un cartell i donat el cas es podría aparcar. Pujant hem trobat una font i a la Collarda n'hi ha una altre.

-Aproximació: Des de el coll seguim el camí que puja a la Peña Montañesa senyalitzat com a P.R..Primer per dins del bosc i seguidament per una tartera. Seguim l'esmentat camí fins a quedar a l'alçada de la base de la paret, en aquets punt deixem el PR i seguim per sota la paret fins a localitzar el peu de via.Parabolt visble.
-Orientació: Nord Est. Ombra a partir de les 12.30
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4, aquest darrer prescindible. Portàvem repeticions però només hem fet anar el Camalot 0.75 per reforçar la R5, que te un bolt i un pont de roca format per unes pedretes encaixades.

-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra, cap al cim. Arribem a un coll que ens permet baixar a una vira i d'aquí a la tartera on retrobem el camí de l'aproximació.
-Ressenyes: La que he penjat és de l'Albert Ganxets i també hi ha la de lanochedelloro.com

El Somni Etern al Gorro Frigi.

Bona i sostinguda ruta. Potser el rovell dels espits i dels burins han fet que no l'acabem de gaudir tant com per compartir les quatre estrelles que l'hi dóna la guia però ens ha agradat. L'estat de les assegurançes deu fer que només sigui recomanable empendre la via si no es va just de grau. Penjo aquesta ressenya de Kpujo.com que tot i ser antiga la clava. Hem enllaçat la segona i tercera tirada.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Monestir de Montserrat.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Passem un pas estret a la roca amb brana i escalons ( Pas dels Francesos ) i arribem al pla de Sta. Anna, amb un trencant a l'esquerra que du a Sant Benet. Arribats a aquest punt el camí es bifurca i tenim dues opcions, fet i fotut deuen ser igual de llargues:
1. Seguir el camí de dalt, passarem per sota de la Panxa del Bisbe. Una miqueta després hem d'agafar una dreçera a l'esquerra que ens deixarà al camí de St. Joan a St.Jeroni. Si no trobem la dreçera anirem a parar al mateix camí de St. Jeroni-St.Joan però farem més marrada.
2. Prendre el camí de baix, passem per sota d'alguns totxos equipats. Passats aquests totxos hem d'agafar una dreçera cap amunt que ens deixarà al camí de St. Jeroni a St. Joan a l'alçada de la Gorra Marinera.

Un cop arribats al camí de St.Jeroni-St. Joan el seguirem a Esquerra (opció 1) o dreta ( opció 2 ) fins anar a parar a sota de la cara Oest del Gorro. Grimpem una rampa que arrenca del mateix camí dels Gorros i busquem el peu de via. Queda més amunt de la Stromberg (bolts grocs ). A l'inici de la via hi ha els dos espits de la foto i diría que la segona o tercera xapa és un espit amb forma d'anella.

-Orientació: Sud Oest.
-Material: No entra gaire res, però es pot probar sort amb el semàfor i alguna baga merletera.Estrep útil per trampejar. Nosaltres hem anat amb simple de 60 i gri-gri. M'imagino que l'estat de les assegurançes fa aconsellable l'ús de doble corda i/o reverso.
-Dificultat obligada: 6a/A1e.
-Descens: Rapelant per la cara oposada, la que dóna a les Magdalenes. Hem rapelat amb simple de 60 i s'arriba bé.

Via Original al Barret d'en Riba.

 

-Cordada: Nissen i Busquets.
-Accés: Tavertet. Un cop al poble creuar una mena d'urbanització per un carrer tot recte, a la dreta. Al final d'quest carrer hi ha una explanada damunt del cinlge. En aquesta explanada trobem una pista a ma dreta amb lleugera baixada. La seguim un parell o tres de quilómetres aproximadament fins a les inmediacions d'una masia. Aparquem en aquest punt on hi ha un pal i un cartell de senderisme que indiquen l'entrada de la Canal del Castell.

-Aproximació:Seguim aquesta canal de baixada, passem al costat d'un cotxe estimbat, de l'entrada de la feixa de sota del Puig de la Força i quan portem uns quinze minuts de baixada hem de deixar la canal. El punt on deixem la canal costa una miqueta de veure, nosaltres hi hem fet fites. És just quan el camí passa per unes cingleres rogenques. Baixem pel bosc fins a una antiga carbonera, en aquest punt cal pujar un xic i avançar en direcció al Barret d'en Riba, creuem un torrent i sortim a una clariana que hi ha en unes rampes rocoses, sota de dues agulles que hi ha abans del Barret d'en Riba. Un cop aquí ja es veu la vira que cal seguir fins al coll entre l'agulla i el cingle. Aquesta vira és doble, la de baix queda tallada i te una corda fixe bastant atrotinada que et permet pujar a la vira superior. Nosaltres hem seguit la de dalt, amb una grimpada per uns boixos a l'entrada.
-Orientació: Est. Ombra a partir de les tres de la tarda aproximadament.

-Material: Un cordino per enfilar un pitó ( inici L2), estreps i els Camalots 0.5,0.75 i 2.
-Dificultat obligada: IV+/A1.
-Descens: La darrera reunió és són dos bolts amb cadena i anella des de la qual tirem un sol ràpel de 25 metres fins al coll on hem iniciat l'escalada.