Via dels Sostres a la Paret de l'Aeri.

 Ens trobem davant d'una clàssica del vessant Nord, amb un traçat totalment lógic ja que va seguint escrupolosament totes les debilitats fins a desembocar al cim. Com no podia ser d'una altre manera en una via de l'Aeri l'ambient està plenament garantit,la roca hi és bona però hi ha algún tram que està un pèl gastat. També ens toparem amb  algun troçet selvàtic, la majoria de la via és de díedres tot i que no sempre tindrem la fissura que voldriem per assegurar-nos.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Al otro lado de la carretera tenemos que ir a tomar el camino del Camí de l’Arrel dirección monasterio.Al cabo de unos 15’ tendremos que estar atentos; en una curva cerrada habrá un pequeño hito y un bloque, que se supera trepando, a nuestra derecha. Es donde se inicia el torrente de l’aeri. Tenemos que ir hasta prácticamente el final del torrente. Cuando estemos cerca de las paredes habrá unos escalones a nuestra derecha que son los que tomamos. Seguiremos recorriendo las diferentes instalaciones de alambres que nos encontremos. Cuando se acaben seguiremos un rato más recorriento la pared hasta llegar al pie de vía. Éste es bastante evidente de reconocer por los techos característicos.

Material: 2 versions el company molt millor escalador que un servidor ha utilitzat un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Jo en canvi he fet anar el mateix afegint els dos Aliens més petits, un Multirang taronja, un joc de fissurers i el Camalot del 4.Manca un pitó a L2,en el seu lloc hi he entatxonat un Alien verd una mica mangui.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Remuntar a l'esquerra fins les instal·lacions  Aeri i llavors baixar a la dreta fins un coll on baixem per la Canal de Sant Jeroni ( línia elèctrica i marques vermelles ).

Orientació: sol fins la 1.

Horaris: Aproximació 40',via 7.5 hores ( he anat lent, es deu fer en 6 ) i baixada 1 hora.

Via Josep Maria Andreví.

 

Ens ha agradat prou, va cercant la lógica en un esperó tombadet amb algunes fissures. Al primer llarg hi ha algún tram terrós però molt puntual. Paret força concorreguda, potser val la pena dur un pla B: Gloria, Sol Solet, Escabroni Escapullini...L'altre és un cop al final de la via grimpar una mica i enllaçar amb l'Aresta Brucs o la Sortida Curiosa a l'Agulla de Can Jorba.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova.

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Queda a la dreta de la Gloria després d'un bloc caigut. Primera xapa alta en un esperó,arbre per abastar-lo.

Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 2.5 hores i retorn 30'.

Material: Una desena de cintes i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75.

Grau obligat: V/A0.

Orientació: Sud Est,sol fins les 3.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 40 ( R3-R2 ) i 55 ( R2- terra ). El segón ràpel mola guiar-lo per la trajectoria de la primera tirada,si vas recte t'embardisses per una figuera al arribar a terra.

Ressenyes: Dels germans Masso que en són els aperturistes i del Col·leccionista de Vies,gràcies!.

Ascension vers una etoile a la Punta Cecilie de Cambre d'ase.

 

Ens ha semblat una via prou resultona en el seu grau, amb bona roca i d'escalada atlètica amb algun tram més finet sense arribar a ser una via d'adherència. Ens ha agradat més que la seva veïna C'est pas la pire qu'on ait faite!,l'hem trobat un punt més dreta i amb més ambient. Saltant-nos alguna xapa hem enllaçat les dues primeres tirades però amb força fregament. La Magic Circus pinta encara més bona!.

Accés/Aproximació: Cal arribar al Pla de Cambre d’Aze (part superior de les pistes d’esquí), nosaltres he pujat per les pistes de Sant Pere dels Forcats, per la Cabanassa, abans d’arribar a l’estació d’esquí, agafem un trencall a la dreta cartell indicador. Pugem per la pista, millor un cotxe alt o 4x4, fins el Pla. També podem accedir per l’estació d’esquí d’Eina. Del Pla hem de pujar per la pista d’esquí “Petite Fontaine” fins el final d’on surt un camí, direcció al circ de Cambre d’Aze. A uns 100m agafem un camí sinuós a la dreta què ens porta a la dreta del circ (sentit pujada), anirem trobant fites, primer pel bosc i després per tartera fins a peu de via, parabolts visibles. 

Horaris: Aproximació 1 hora 15 minuts,via fins l'estrella  i rapelar-la 2 hores. Retorn al vehicle 50 minuts.

Orientació: N.E. (?).

Material: Nosaltres hem utilitzat només unes dotze cintes exprés. Si es va just de grau sembla que la roca admet ferro, donat el caràcter esportiu de l'itinerari pot fer servei una tramposa.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Des de l'Estrella hem baixat amb 3 ràpels: 25,40 i 60.

Via Nubiola Torres a la Paret Oest de Sant Jeroni.

 

Una altre proposta de xemeneia ben interessant. A remarcar que la via és de prou bon fer tenint en compte que és un itinerari de la Nord montserratina: l'estretor mai és angoixant, va fent cantell i a més anem trobant rovell que ens indica quan d'endins de la xemeneia ens hem d'arrossegar. Prou ràpida com per portar programada un segon itinerari.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon des de tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30. 

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i arribem a peu de paret. Anem a l'esquerra, passem un tram de cordes fixes i arribem al peu de via. Xemeneia característica amb un teuló a mode banc, un teix, un pa de vegetació i terra així com un gran arbre mort més amunt.

Horaris: Aproximació: 1 hora, via i rapelar-la 2 hores  i retorn a Santa Cecilia 45'.

Material: Nosaltres hem fet servir vuit cintes exprés, un parell o tres de vagues merleteres i un Camalot del 3. Hi ha qui du els friends fins el 0.75 i els tricams.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Oest, al ser xemeneia només tenim sol al tercer llarg.

Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels llargs per la canal de la dreta, montant R3 a la primera instal.lació de ràpel.

Paseo Geológico al Vallibierna.

M'ha semblat una d'aquelles vies que no saps si recomanar o no. Personalment em va agradar més la veïna Dia de Lluna i sobre el paper també fot més bona pinta la Sorprendente. De totes maneres jo m'ho he passat molt bé en aquesta grimpada molt poc equipada, de baixa dificultat i on costa molt més desxifrar l'itinerari que superar els passos. Hi ha tres trams que deuen sumar 40 metres on si que tens més sensació d'escalar que de grimpar. Si bé escalatoriament l'itinerari no acaba de saciar hi podem trobar altres al·licients com el fet de pujar un 3.000 escalant o la varietat geològica a la que fa esment el nom. Val a dir que a la tercera tirada hem perdut l'itinerari durant un parell de llargs i potser això ha intensificat la sensació de rostoll.

Aproximació: Es tracta de seguir força estona el G.R. .Primer passem per dins d'un túnel per després resseguir tota la riba Nord ( dreta ) del llac. Creuem un riu mitjançant una passarel·la metàl·lica i arribem a una bifurcació de camins. Aquí deixem el G.R. que marxa a la dreta i que ens duria al Refugi de Cap de Llauset. En lloc d'això nosaltres seguim recte començant a veure la paret a ma dreta, quan localitzem la via hi pugem directament sense camí ni fites però per terreny evident. La primera tirada del croquis l'hem escaquejada sense adonar-nos-en, hem iniciat l'escalada en un evident díedre. Cinc metres a la dret teníem els parabolts de la Sorprendente.

Iniciant la via

Material: Nosaltres hem gastat unes vuit cintes desplegables, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 1 hora 15',via 4 hores i mitja mentre que per baixar hem trigat 2 hores 15'.

Grau obligat: V/V+.

Descens: Un cop acabades les dificultats, acabem de pujar fins a la cresta. Per pujar al Vallibierna hauríem de seguir cresta amunt. En cas contrari, anem una mica a la dreta i de seguida tirem avall en direcció nord. Passem pel costat del Refugi Cap de Llauset i després d’una llarga volta, enllaçem de nou amb el camí d’aproximació.

Via Auténtica al Morrón.

 

Molt bona via esportiva,totes les tirades són guapes i continues. La roca és bona,al primer llarg una mica més justa però sense problemes. Itinerari plaquero 100%,atlètic amb algun tram puntual més finot. Compte a la sortida de la segona reunió de no anar a la esquerra que s'hi veu un parabolt,nosaltres hem d'anar a la dreta.

Accés: Si venim des d'Onda creuem el poble de Montanejos, els túnels que hi ha als estrets de Millars i arribem a l'embassament d'Arenoso a on aparquem. Aquesta presa es troba a uns cinc quilometres de Montanejos.

Aproximació: Recular per la carretera uns 300 metres i agafar un camí a ma esquerra. Al punt on agafem aquest camí hi ha un cartell que diu " Pantano de Arenoso 300 m".El camí primerament es troba marcat amb senyals blaves i blanques fins que enllaçem amb el GR. Seguim el GR a la dreta dreta,passem per una cantera abandonada i quan som a la vertical de la paret deixem el GR i pujem sense traça ( almenys nosaltres no l'hem trobat ) fins a la base de la paret.Per anar a la dreta de la paret que és on comença la via hi ha unes cordes fixes. A peu de via hi ha  AA gravat i bolts del 12 visibles.

Restriccions: Prohibit escalar del 1 de Desembre al 15 de Setembre.

Grau obligat: 6a+/A0 amb un pedal i tramposa potser ho rebaixem.

Horaris: Aproximació 35',via i rapelar 4 hores. Retorn al vehicle 30'.

Material: Nosaltres hem passat amb 14 cintes exprés, a la topo en marca 17(?). Si es va juts de grau agafar cordinos i algún friend.Mola portar cordinos per canviar ponts de roca.

Descens: Del final de la via carenar uns pocs metres i amb l'ajuda d'unes cordes baixem al coll de la dreta. Un cop al coll anem a la canal de la cara que mira a Montanejos ( més bruta que l'altre ? ) fins que trobem una reunió de dos bolts amb maillón que pertany a la via Clandestino per la qual hem baixat amb dos ràpels de 50.Preveure recanvis,obligatoris si volem fraccionar els ràpels.Anem a parar molt a prop del peu de via.

Ressenyes del sector Espígolo, cantera Est.

Després de fer a Via sense Nom en aquest sector faig una ressenya basat amb la informació continguda al blog Les Altres vies. Les tres vies estan equipades amb parabolts aparentment en bon estat. La roca de cantera, l'entorn marítim periurbà i la caminada de la part central ( 80 metres ) ens poden fer una mica la guitza o ens poden agradar molt. Per gustos els colors, la idea és fer algun dia les tres vies i afegir la informació que manca. Per arribar a les vies cal escalar abans alguna via del sòcol.

1) Via Spigolo: Sense dades, diria que és la més repetida de les 3. A la topo en fotografia que penjo és la que es ressenya, gràcies Manel Hita per la topo!.

2) Via Sense Nom: Segons el company és la millor del trio. Hem posat dos friends ( 0.5 i 1 ) en estèreo per trincar el primer bolt. Tota la tirada flirteja amb una llastra que mai ens deixa tirats bé de mans bé de peus. V+/A0 obligat.

3) Via Súper Díedre: Pendent de provar, pel nom pinta guapa. 

Accés: Cal aparcar al port del poble del Garraf, al final de
 tot a les envistes de la paret hi ha un descampat i una zona blava on no hem pagat cap de les moltes tardes d'entre setmana que hem escalat a la paret. L'aparcament sembla segur, si més no no hi havia vidres al terra.
Aproximació: Per arribar a aquest sector primer ens caldrà escalar alguna via de la part inferior i desviar-nos a la dreta.  A la topo de Manel i Hita crec que ho fan per la clàssica Via de la Bavaresa. Creuem em un descampat per un bon camí amb el mar i el port a l'esquerra. .Arribats a peu de paret pujem ala dreta per terreny una mica incòmode, curta bavaresa i espits rovellats visibles.

Orientació: Sud est, sol fins cap allà les 3.

Horaris: Aproximació 5', via 2 hores i descens 30'.

Descens: Seguir la carena a la dreta per un bon camí. La carena es va tornant cresta i anem seguint fites. Hi ha una desgrimpada amb una corda fixe d'un parell de metres de moment en bon estat. Després creuem una zona de vegetació per acabar espetegant al carrer on hem aparcat.