Galayos.

Tornant de Picos amb en Salip anem a conèixer aquesta interessant zona castellana, amb vora 300 vies obertes i que ens ha encantat. La nostre logística ha consistit en instalar-nos a la vora del refugi Victory i fer una via al matí, baixar a descansar al refugi i a la tarda fer una altre via, d'aquesta manera hem escalat uns 300 metres diaris sense haver de córrer massa. A continuació algunes dades que ens poden ajudar en una primera visita a Galayos.

-Arribar-hi: Hem d'anar a Arenas de San Pedro ( Àvila ) i des d'aquest poble cal pujar a Guisando. Un cop a Guisando hem de continuar pujant per carretera fins a la Plataforma del Nogal,on aparcarem el cotxe. Rotonda amb la cabra montesa.
-Compres: A Arenas hi ha de tot, a Guisando hi ha bars, fleques,estanc i botigues petites. A la Plataforma del Nogal hi ha un bar.

-Aigua: A la Plataforma del Nogal hi ha una font.A l'aproximació segurament trobarem les fonts seques, nosaltres només hem trobat aigua a la Fuente de Macario, a 30-45 minuts del refugi.
-Dormir: A la Plataforma del Nogal hi ha un refugi forestal obert i en prou bon estat que a més te un bon porxo. Dormir a dins del refugi costa 7 euros,no obren tots els dies per tant si pretenem dormir-hi el millor és reservar. Quan el refugi no està guardat sempre queda una part lliure. A fora podem trobar molts vivacs peró cap de cobert. Alguns d'aquests vivacs són prou grans com per parar una tenda.

-Aproximació: Des de la Plataforma del Nogal hem trigat unes dues hores a pujar al Victory, anant amb tota la calma del mon i carregats. Després hem fet totes les aproximacions a les vies d'aquest punt. Si es puja a escalar sense fer nit, a l'inici de les Zetas anem directament cap a les vies per una tartera. He explicat l'aproximació des de el refugi a cada via.

-Material: Nosaltres hem fet totes les vies amb un joc de tascons i un de friends entre l'Alien blau i el Camalot del 4 repetint tots els números entre el 0.5 i el 3. Suposo que totes les vies que hem fet es podien fer sense repetir números i sense el 4, peró a nosaltres ens agrada cossir les fissures i ens hem regalat. El del 5 no l'hem trobat a faltar a cap de les vies que hem fet i aixó que som ben cagats.

-Ressenyes: Nosaltres anàvem bastant tirats en aquest aspecte. Per sort les vies que hem fet eren clàssiques i n'hi havia prou amb anar seguint els díedres on no hi havia verdet.Portàvem els croquis d'en Luichy i també les del llibre " 100 clássicas de España ". Al refu ténen alguna cosa peró no gaire res i només quan hi ha el guarda.
-Altres llocs propers: La Pedriza, diria que quan anem/tornem de Catalunya hi passem. El Torozo ( la clàssica em sembla que és El Gran Diedro ) i la Torre de Villarejo on la clàssica crec que és Pólvora en los dedos.

-Dificultat obligada: Totes les vies que hem fet estan fissurades de dalt a baix i segurament es deuen poder fer totes artificial. Fins i tot a la Gerardo-Rafa que en Luichy l'hi marca placa obligada de 6a es pot fer A1.

-Descensos: Sempre que hem pogut hem baixat caminant o desgrimpant. Explico el que hem fet nosaltres tot i que hi ha molts descensos possibles.

1.Torre Amezua: Del cim tirem un ràpel de 30 a un coll de la cara Est i d'aquí un altre de 30 a una canal. Remuntem aquesta canal a l'esquerra fins a un coll on comença l'Espaldar ( la carena de darrera dels Galayos). Seguim aquesta carena fitada i amb traça fins a un ampli coll. Aquí agafem una canal a l'esquerra que ens deixa a la tartera de davant del Victory. 45 minuts.
2.Aguja Negra: Del cim crestejem a la dreta fins a una instal.lació de ràpel ( 2 espits amb anella ). Desgrimpem (III) o fem un curt ràpel a un coll. Grimpem l'Agulla del davant ( fita ) i per una canal desgrimpem ( III ) o rapelem i anem a petar a la mateixa canal per la que hem baixat de la Torre Amezua, seguim aquesta canal a l'esquerra i enllaçem amb el descens per l'Espaldar.

3.Punta Maria Luisa: Hem d'anar a l'esquerra de l'agulla i desgrimpar (II-III) cap a un coll amb un gran bloc caigut. Del coll desgrimpem uns metres més en direcció a la cara O ( la que dona al refugi ) fins a una petita terrassa, a ma esquerra localitzem la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb cadena i anella). D'aquí podem fer un ràpel de 60 metres i una curta desgrimpada ( II-III) ens deixa a la tartera del refugi. Possibilitat de fraccionar el ràpel amb una instal.lació intermitja. Nosaltres hem fet sempre un sol ràpel i s'ens ha enganxat la corda la meitat de les vegades, potser el fraccionament està pensat per evitar aquest problema.

4.El Torreón: Al cim cavalgar per la fina aresta i arribem a una gran instal.lació de ràpels cap a la cara N. Tirem un primer ràpel de 40 i un segon de 20 o un de sol de 60 que ens deixa a la Plaza de las Flores. Desgrimpem fins a la canal que hi ha a l'esquerra del Torreón vist des de el refugi i per aquesta canal arribem a la tartera de davant del refugi. La part final de la desgrimpada no es fa per la mateixa canal sinó per un contrafort que hi ha a la seva dreta ( sentit de la baixada ) o a l'esquerra vist des de el refugi ( fites ).
5.Tonino Re: Del cim tirar un o dos ràpels ( no ho recordo ) per la cara que dona al Torreón fins a enllaçar amb la canal per la que es baixa del Torreón.

-Altres vies: Nosaltres hem fet algunes de les clàssiques, peró estant per allà ens han recomanat algunes vies que han quedat de deures: al Gran Galayo el Gran Diedro, a la Punta Don Servando la Sendero de Comanches, al  Torreón la Rosa de los Vientos, la Norte, la GAME, la Lucas i la Valencianos; a la Punta Maria Luisa la Ezequiel o GAME i la Duran-Piñón; a la Punta Amezua l'Ayuso-Rivas; a l'Aguja Díaz Rubio la Fisura de los Malditos i a las Berroqueras l' Espolón Sur Oeste.

-Mayayo a l'Aguja Negra: Per arribar-hi heu de fer la mateixa aproximació que per anar a la Oeste Clássica. L'inici de la via ens va costar de trobar. Heu de pujar uns cinquanta metres des de l'inici de la O.C. i buscar un bloc que forma una cornissa d'un parell de metres a peu de paret. Hi ha un pitó universal que xapem des de la mateixa cornissa on començem a escalar i que assegura el pas per entrar al díedre després de contornejar un esperonet. Si trobeu el peu de via de la Rabadá Navarro ( R.N. picat i bolt visible) vol dir que us heu passat.Des de la canal també es veu un clau encintat a sota el sostre.

De ressenya dúiem la del llibre de les 150 clássicas de España, vàrem anar fent. De material jo miraria d'agafar especialment els tascons petits i mitjans si volem fer la penúltima tirada en A1 i una recuperable per la segona tirada així com cintes ben llargues i doble corda per la primera tirada amb força fregament. La vàrem trobar més pitonada que les altres que hàviem fet i també amb una miqueta més de molsa, peró res que estorbi gaire.
R1 de dos espits, R2 a montar amb un tascó petit i Alien blau en una cómode repissa amb un clau massa baix per aprofitar,R3 de dos pitons a la dreta de la via,R4 d'un espit amb un gran gendarme ( incómode , a sota repissa més cómode ), R5 d'un gran bloc encintat amb la mateixa corda,R6 parabolt amb anella i pitó i R7 als blocs del cim ( 60 metres, fregament, sortim per la O.C. ).

-Rivas-Acuña a la Punta Maria Luisa: La via comença just a l'evident vivac que hi ha a la base de l'Agulla. Nosaltres hem grimpat sense corda uns 20-30 metres de III fins a una cómode repissa i després hem fet tres tirades ( 55,60 i 20 ). Portàvem una ressenya que haviem fotografiat al refugi peró no la miravem, es tracta d'anar seguint sempre el més net i evident més o menys pel fil de l'esperó. La ressenya que dúiem és la de Viaclássica.

-Gerardo Rafa a la Torre d'Amezua: Hem fet l'aproximació com marca en Luichy  grimpant. També podem entrar pels dos primers llargs de la O.C. i flanqueijar per una vira a la dreta. Es veu molt bé el sostre amb el pont de roca de la Ayuso-Rivas peró no hem vist ni el clau que marca a la dreta ni el pont de roca de R0. El primer clau de la via està trencat peró la fissura permet protegir, el tram de placa que marca com a obligat perfectament trampejable en A1 aprofitant amb tascons i Aliens els forats dels pitons. A la tercera tirada ens hem liat, hi ha tres claus junts que no marca el croquis i que vàrem pensar que eren de la R3 ( a 25 metres de Plaza Castilla), nosaltres hem fet reunió aquí reforçant amb un Camalot de l'1 i la següent reunió al pitó que hi ha sobre la R3 ( tascó + Camalot 0.5 ), les dues roles penjades. El més recomanable seria fer la reunió passat el flanqueig ( Camalots 1-2 ? ). A la travessia hi ha un pitó que no marca el croquis i que permet fer-la en A0. R4 en un bloc a encintar amb la corda. Ressenya d'en Luichy

-Underground-Malagón al Torreón: Bona combinació de dues vies per escalar el Torreón. La fissura de l' Underground ratlla pràcticament tot el sócol de la cara Oest del Torreón i és perfectament visible des de el refugi. Des d'aquest angle sembla més difícil del que realment és. L'atac és ,doncs, ben evident: creuem la tartera des de el Victory i començem l'escalada per un díedre més o menys evident a l'esquerra de l'eix de la fissura. Aquest primer llarg es pot fer per diferents varaiants, nosaltres hem fet l'Underground en tres llargs: R1 al peu de la fissura, R2 al mig de la fissura ( 2 pitons, incómode ) i R3 a la Repisa de las Flores. La cordada que venia darrera crec que es varen saltar la reunió del mig i que anàven amb 60's.

La Malagón te un tram de placa fissurada al principi que convé assegurar-lo bé ja que hi ha la repissa de la Plaza de las Flores molt a prop,el tamany de la fissura és idoni per tascons i Aliens. Els dos llargs següents de díedre són molt guapos, per metres es poden fer en una sola tirada, en aquest cas deu ser útil repetir el Camalot del 3 o en el seu defecte portar un 4. Pel tema ressenyes a internet he vist aquesta que crec que farà el fet i només de la Malagón la d'en Luichy

-Sud directa del Torreón: Em sembla que és la via més repetida de la zona, almenys un dissabte que hi vàrem escalar hi vàrem contar unes quatre cordades. L'aproximació nosaltres l'hem fet per la canal que puja a la Plaza de las Flores. Un cop aquí hem anat cap a l'esquerra a una mena de collet on hi ha una instal.lació de ràpel ( dos bolts amb cadena i anella ). Tirem un ràpel de 60 metres que ens deixa en una mena de circ. Baixem algún metre més i ens enfilem cap a la dreta per una zona de petites grades a la base del Torreón. A l'inici de la via hi ha un pitó visible a uns tres metres del terra, en una placa amb un díedre herbós a l'esquerra. Nosaltres hem fet la via en tres tirades: Primera a 55 metres ( saltem una primera role ) i fem reunió a sota d'un desplomet amb un o dos claus i un pont de roca, segona reunió ja entrat el díedre final a 40 metres ( 2 pitons ) i tercera al cim del Torreón amb dos bolts. La ressenya que dúiem fotografiada del refugi és la de Viaclássica

-Gran diedro a la Punta Maria Luisa: També coneguda com a Diedro Ayuso-Espias. La primera tirada la fem molt llarga a 55 metres peró acabem muntant una segona reunió en un pitó al peu de les dificultats ( tirada molt curta de 10 metres ) per no fer curt de material. La reunió de sobre el díedre difícil te dos burins. La següent tirada la fem pel díedre de l'esquerra i anem a sortir a una terrassa on muntem la penúltima reunió.Sortim per la xemeneia evident cap al cim.
Al tram del gran díedre si que hem agraït portar dos jocs de friends. Anàvem amb la ressenya del llibre de las "100 clásicas..." peró a Internet hi ha la de Viaclásica

-G.A.M.E. a la Punta Tonino Re: L'inci de la via es veu perfectament des de el Victory, començem a escalar per un díedre xemeneia evident just a la base del contrafort de la canal que puja cap a la Repisa de las Flores. La primera tirada ens ha semblat de 50 metres,R1 amb dos pitons. La R3 és incómde i crec que te la pots saltar. A l'últim llarg ens hem encigalat per una variant de 6a que pujava recte per una placa fisurada amb un parell de claus, diria que la via va més a l'esquerra. Dúiem una ressenya fotografiada del refugi que crec que és la de Viaclásica

-Oeste Clásica a l'Aguja Negra: Aquesta és la més llarga que vàrem fer. La vàrem escalar el primer dia ja que ens va semblar assequible i per tant ideal per veure com era l'escalada a Galayos. La topo d'en Luichy com sempre molt bé. Per arribar-hi hem de remontar la Canal de la Aguja Negra, que comença entre les bases de la Aguja Maria Luisa i la Aguja Negra. Hem de pujar per aquesta canal uns cinquanta metres fins al damunt d'un bloc empotrat. Aquí veurem una evident canal xemeneia d'esquerra a dreta, hi ha un pitó a uns cinc metres del terra peró te l'ull amb un filferro i costa de veure des de el terra.  De material portàvem l'habitual encara que en Luichy marca que es fa només amb tascons, suposo que ens vàrem passar amb el ferro peró no està de més portar friends si anem justets de grau. A la R3 encara que es podia reforçar amb un tasconet l'Alien blau hi quedava de puta mare. Les tirades en general són més curtes del que marca en Luichy i a on diu " desplome " en realitat és un tram vertical. Ens saltem: R4,R6 i R9.

Rabadá Navarro a l'Urriellu.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Material: Un joc de fissurers i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3.

 

-Ressenya: Com sempre lanochedelloro.com, compte que el croquis te els seus anys i el tema claus varia, a vegades per més i altres per menys. Els llargs d'entrada i sortida als Tiros de la Torca no els hem sabut interpretar, després ja ho explico. Mola combinar el croquis amb aquest text. Encara que a la part de dalt, seguiem els llargs que deia el text i vàrem fer alguna reunió incómode a uns metres d'altres de més bones.

-Accés: Hem d'anar al poble d'Arenas de Cabrales ( Astúries ) i pujar en direcció a Sotres. Una miqueta abans d'arribar a Sotres prenem una pista a ma dreta en direcció al Puerto de Àliva. De seguida la deixem per agafar una pista que baixa a la dreta als Invernales de Urriellu, pujem per la pista i on aquesta acaba aprquem en uns corrals. Cartell que indica Refugi d'Urriellu.
El camí de pujada al refugi està senyalitzat, la pujada és d'anar fent ( nosaltres crec que vàrem trigar 2 hores i mitja ) i no hi ha aigua fins al refugi. A la Vega Urriellu podem acampar ( no se si demanen que desparis la tenda ) o aprofitar els nombrosos vivacs que hi ha.

-Aproximació: Deu minuts des de la Vega Urriellu. Atac damunt d'un bloc amb parabolts visibles.
-Via: Magnífica escalada. Llarga, sostinguda, variada , amb ambient, en un entorn únic i que mostra l'increïble nivell i audàcia d'aquest parell d'escaladors que vàren saber enllaçar tots els punts febles de la paret.

La paret te orientació Oest i el sol triga a tocar-li peró com que la via és llarga si som lents, com nosaltres, hem de matinar i escalar els llargs inicials que són els més laboriosos a l'ombra. Nosaltres vàrem entrar a la paret a les 7.30 i no vàrem passar gens de fred, tot i aixó crec que aquest principi de Juliol està fent molta calor per aquella zona.

Tenim dos escapatóries possibles: als Tiros de la Torca o rapelant per la Murciana.
Per sortir de la paret pels Tiros de la Torca cal anar a la dreta, pujar a un collet i baixar a l'altre costat. A ma dreta en una mena de cubeta localitzem les instal.lacions de ràpel de la Sagitario que rapidament ens tornen a la Vega Urriellu.Diria que en cas de forta pluja aquest escàpol no és massa recomanable perquè s'hi canalitza l'aigua, en tal cas convindria saber l'escapatória dels Tiros cap a la cara Sud ( grimpada de III-IV i ràpel volat ? ).  Per escapar per la Murciana, la R.N. hi coincideix a la darrera reunió de la Travessia i crec que des d'aquest punt podem baixar en quatre o cinc ràpels.

Nosaltres vàrem fer la via en gurri-libre i el llarg més laboriós va ser el tercer, algunes resenyes l'hi posen A2 peró és més aviat un A1 de feina, on totes les peçes queden bé peró força desequipat ( dos claus, un friend abandonat i un parell de tascons ).A la travessia hi ha un pas obligat de 6a, tot i que hi havia forats i a males amb algún invent tipus Alien/gantxo ho podriem solucionar, la resta de la via es va trampejant amb V+/A1.

 La roca boníssima o sanejada per les mútliples repeticions que te la via. El díedre del tercer llarg està pulit.
L'únic tram on ens vàrem perdre va ser per sortir dels Tiros de la Torca i encarar la Travesia. A la tirada de després de La Cicatriz hem d'anar flanqueijant a la dreta fins a un fàcil díedre que ens deixa a l'extrem esquerra dels Tiros de la Torca. Muntem la reunió sobre dos o tres ponts de roca equipats. Nosaltres hem seguit uns cinc metres pel díedre que domina la reunió i aquí hem agafat una mena de vira cap a l'esquerra amb roca més cutrilla. Al mig de la vira hi ha un pitó i al final de la vira n'hi ha una altre. A sobre d'aquest segón clau hi ha un díedre que ens portarà a la següent reunió on iniciarem la Travesia. En aquesta reunió hem vist un clau que arribava de la dreta, d'una vira més alta de la que hem utilitzat nosaltres.Per la baixada mireu la Murciana.

Schulze-Pidal/Cainejo a l'Urriellu.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Material: Joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.

-Aproximació: Des de el refugi de Vega Urriellu cal agafar la Canal de la Celada. La seguim pràcticament fins al coll de la cara Sud. La llastra en forma d'Y per la que comença la via és perfectament visble. La Schulze entra pel díedre de l'esquerra de l'esmentada llastra. Hi ha una placa metàlica a la base.

-Via: Es tracta d'una ruta amb un elevat interés históric ja que fou la utilitzada pels primers ascensionistes a principie del segle XX. Des del punta de vista estrictament escalatori el més interessant és el díedre d'entrada, la resta és més alpí amb roca i ambient tipus Nord del Pedraforca, la xemeneia te alguns passatges prou interessants. Nosaltres hem entrat per la Schulze perquè ens ha semblat més fàcil de trobar el peu de via. De totes maneres un company que ha fet la Pidal-Cainejo per l'entrada original comenta que també val molt la pena.També podem allargar la ruta entran per la Regil.

 El díedre de la Y l'hem fet amb un ensamble d'uns 80 metres ( bona roca i gens pulida ). Reunió damunt de la Y comuna amb la Cepeda ( 2 pitons ). Un cop aquí desgrimpem fins al coll de la Y i remontem a la següent punta, baixem lleugerament i tombem l'esperó. Podem fer reunió en aquest punt o acabar de remontar per un díedre xemeneia fins a una amplia feixa. Seguim aquesta feixa amb bambes i desencordats fins que s'acaba, a la vertical de la xemeneia per on continua la Pidal-Cainejo ( reunió equipada amb tres pitons i un tac de fusta). Sortim recte fins a una placa fissurada que podem fer rectes, més dificil i desequipada, o bé per la dreta, més fàcil i amb pitons. Aquí hem fet una tirada curta (20-30 ) fins a un ninxol amb un o dos pitons on hem fet reunió. D'aquesta reunió hem seguit canal amunt amb 60 metres clavats fins a una cómode reunió de dos U's. Una tirada curta i llavors hem sortit a l'ensamble uns 100 metres per una evident canal a l'esquerra. La via original crec que segueix la canal fins al cim, nosaltres com que ja haviem fet el cim hem sortit per l'esquerra i hem anat a parar a la carena cimera. Suposo que amb IV-V/A0 es deu solucionar la via.

-Descens: Com a la Murciana. Si hem anat a parar a la carena haurem de fer menys tros.

Espolón Sud al Cueto Agero.

 

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb una de "100 clásicas de España",suficient. Ara mirant per internet n'he vist diverses, aixó si totes sobre fotografia. El tema és trobar l'inici de la via i un cop aquí la via es va seguint bé.

 

-Accés i Aproximació: A nosaltres ens va costar una miqueta de trobar peró ara veig a lanochedelloro.com que hi ha un molt bon croquis de com arribar a la base del Resquilón. Un cop aquí hem de buscar el cable que assegura l'escalada d'aquest contrafort o bé buscar alguna via que ens interessi per escalar aquest contrafort a la mateixa web d'en Luichy. Sigui com sigui un cop arribem a la feixa de sobre el Resquilón hem d'anar cap a l'esquerra sense pujar massa a buscar la base de l'esperó. El peu de via no el vàrem trobar lo fressat que ens esperàvem per ser una gran clàssica. Un cop a la base de l'esperó grimpem uns metres fàcils ( II-III) fins a una repissa amb una alzina on muntem R0.
-Material: Possem algún tascó i friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Via: No ens ha acabat de fer el pes, l'hem trobada discontinua, amb vegetació i un pèl sobada. Mirant per internet la gent la deixa bé i surt a les guies com la gran clàssica, m'imagino que serà bona i nosaltres entre que ens vàrem enciglar a l'aproximació i que veniem amb el llistó alt de l'Urriellu no la vàrem acabar de gaudir. En tot cas te alguns trams que si que ens vàren agradar i està oberta sense cap tipus d'expansió. Hem enllaçat les tirades tercera i quarta.V+ obligat.
-Descens: Del final de la via acabem de pujar al cim. Baixem cap a l'esquerra seguint algunes fites per anar a buscar un coll amb una casa abandonada visibles des de el cim. A les proximitats del coll hem de pendre la Canal de l'Agero a l'esquerra que sense pèrdua ens retorna a la pista per la que hem aproximat.

Via Llorenç Joan a la Paret de Primavera.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Material: Algún tascó, cordinos per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.
-Ressenya: lanochedelloro.com

-Aproximació: Més o menys com marca el croquis, crec que en algún punt ens hem liat. El peu de via és incómode, hi ha un parell de motxilles abandonades,una sageta picada i es veuen les primeres xapes.

-Via: Malgrat la feinada que deuen haver tingut els aperturistes de moment és una escalda herbosa i terrosa en general, segurament amb les repeticions s'anirà sanejant. El quart llarg si que l'hem trobat guapo. Les plaques de baix són tombades i es pot pujar escalanant o anar trincant matolls a un metre de la roca. El grau obligat ens ha semblat més de 6a que de V+.

-Descens: De la darrera reunió acabar de pujar al cim i anar cap a l'esquerra seguint traça i fites.

Olvena.

Uns dies de Juliol intentant fer vies per la Peña Montañesa amb en Roger i la Txus han donat de si tres visites a aquesta cómode escola i estrategicament situada, ideal per fer els dies que s'ha viatjat o amb meteo xunga.
Les ressenyes com sempre a lanochedelloro.com.  Al poble diria que hi ha un bar amb topos. L'accés molt ràpid, cal aparcar a ma esquerra venint de Barbastro. El terra està pintat de groc peró mai he vist que multessin a ningú i la gent hi aparca.

Per baixar nosaltres sempre ho hem fet caminant, remuntem un tram de ferrada més o menys llarg segons la via ( més a la dreta més estona ) i un cop al poble baixem per un camí senyalitzat. Hi ha diversos sistemes de rapels peró no els he utilitzat mai, caminant hem trigat vora mitja horeta.
Les vies es deuen poder fer tot l'any, a ull diria que la paret està al sol entre 10 i 5 de la tarda.

-Frixis: Amb la Txus, una pèl sobada peró guapa en general. Hem possat una miqueta de tot entre l'Alien groc i el Camalot del 2, més que res pel segon de corda. Segurament es deu poder fer només amb cintes exprés. Hem enllaçat els llargs 4 i 5. V/V+ obligat.

- La Lección:  Amb en Roger Canals. Els primers i ultims metres són comuns amb la Frixis, després de la primera xapa hem de seguir els parabolts de la dreta. El grau obligat seria de 6a+ a la primera tirada i la resta més fàcil de trampejar. Si no fem 6a+ potser es pugui trampejar la primera tirada amb un gantxo. De material hem utilitzat una miqueta de tot entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Les dues pimeres tirades i la majoria de la tercera tirada són molt bones, després ja és una altre cosa. La roca és bona o sanejada.

 

-Valeria: Aquesta la vàrem fer amb en Quico un dia que pujàvem cap a Ordesa ja fa uns anys, la recordo guapa i diria que vàrem rapelar.

 

-Duquesa Esmeralda: Feta amb la Txus. Per internet la gent diu que no val gaire la pena, que només mola el díedre de la quarta tirada, a nosaltres per variar ens va agradar tota ella siguent el llarg més bo el de l'esmentat díedre. De material només vàrem possar friends a la primera tirada i a la fissura del final, crec que eren entre el 0.75 i el 2. Grau obligat 6a. Ens vàrem saltar la R2. Aquesta te una aproximació més llarga ( 15 minuts ). Un cop superada la canal amb cordes fixes enfilar-se a una feixa on localitzem l'evident díedre de l'inici amb un bolt que costa de veure.