Via Berta a l'Ordiguer.

 

Al tram comú amb l'Anglada...

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.

Arribada a la role de sota el Gran Díedre

-Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal crear-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall. El P.R. passa pel peu de via, compte que a la part final de l'aproximació, a la tartera de sota la Canal del Cristall, hi ha el P.R. de pujada i el de baixada. A nosaltres ens convé el de baixada, el que passa enganxat al peu de l'Ordiguer. Amb aquesta foto de l' Escalatroncs , que penjo aquí a sota es veu la via perfectament des de Prat de Cadí i hi anem directes.

 L'entrada és en un díedre diagonal i ajagut molt caracterísitic. El camí de baixada passa per peu de via i és ideal per deixar-hi la motxilla.
Diria que vàrem trigar entre una hora i quart i una hora i mitja a fer l'aproximació.
-Orientació: Nord, crec que a primera hora del matí hi toca una miqueta el sol.

Llàstima dels líquens!!!.

 

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.Els pitons no són necessaris, però si no esteu molt avessats al terreny del Cadí i us fan yuyu les reunions que no són a prova de bombes potser recomanable portar algún pitó ( sobretot fins ) o el martell per repicar algún clau a principi de temporada.

Moment Pitaken!.

-Via: A mi m'ha semblat una molt bona via del tipus alpinada on l'entorn, l'aproximació, la baixada, la cerca de l'itinerari i el mirar de passar sense fotre res avall sumen més punts que els passos de la via. Dit aixó, la via te alguns trams que a mi m'han semblat molt guapos i prou aeris, sempre en el context d'alpinada. La roca no és cap maravella i en alguns trams cal tenir tacte al pasar. Suposo que es repeteix menys que les altres dues clàssiques de la paret, l'Anlgada i la Pokorsky, i està menys sanejada.
-Ressenya: He tunejat aquesta d'en Kimgil que és la que m'ha semblat més detallada. Volia demanar-li permís però no se com contactar-hi.

Catalunya trunying!.

-Grau obligat:  V+.
-Descens: De la darrera reunió de l'Anglada escalar dos ressalts i prendre la segona feixa descendent a l'esquerra, hi ha fites. Al final d'aquesta vira caldrà pujar a la de sobre per la que acabarem de baixar a la Canal del Cristall. Compte amb el final de la vira: si aneu a parar a una rampa de roca petita i esmicolada us heu equivocat, és la feixa de sobre!!!!. La feixa bona arriba a la Canal del Cristall per una petita vira descendent, on es passa bé caminant quasi sense fer servir les mans. Hi ha fites al tram final.
Un cop a la Canal del Cristall només cal baixar-hi un tram i sortir a l'esquerra, tot seguint el P.R. que passa per peu de via.

Poca se pa untè aixo!.

Le Bitard.

Placa guapa!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Per l'AP-7, cal deixar-la a la sortida 34 entre Beziers i Montpellier. En aquesta sortida ja està indicat Millau, que és  a on ens dirigierem a través d'una autoviaa.Un cop a Millau  seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
-Resta d'informació: Aquest cop faig un croquis i hi posso tota la informació. A nosaltres ens va agradar molt: sostinguda, vertical i amb una roca boníssima. Penjo també un mapa dels sectors del C2C.

Pànic Timpànic.

El lance!!!!en dinámico neng!!!!

-Cordada: Nil i Busquets.
-Accés: Des de Fígols hem de prendre la pista que surt a mig quilómetre de Fígols en direcció Alinyà i que puja cap a roca Narieda. Aquesta pista està tallada per una cadena, en aquest punt és on aparquem.

-Aproximació: Nosaltres la vàrem liar, millor mirar la web de lanochedelloro.com el croquis de l'aproximació.
-Orientació: Nord, vàrem marxar de baix de la paret cap a les cinc i encara no l'hi havia tocat el sol.

A la tercera tirada.

-Material: Vàrem fer servir un joc d'Aliens del verd al vermell i els Camalots 0.5 i 2 a la segona i última tirada respectivament. Els Camalots vàren ser més per trampejar que per asegurar, o sigui que si aneu forts suposo que en podreu prescindir. Les reunions no están equipades per rapelar.
-Ressenyes: He penjat la original i la d'en Parce. Com sempre si no us voleu perdre, la de lanochedelloro.com.

Merci per la topo Lluís.

-Via: A tots dos ens va agradar molt, és sostinguda, variada,netejada i arreglada per disfrutar. És una bona opció per escalar a l'ombra, aixó també ho debien pensar les quatre cordades que la varen fer el mateix dia. La roca està netejada pels aperturistes a consciencia i la via s'ha repetit bastant, peró encara pot petar alguna cosa, és calcari de cara nord on a vegades costa donar-li un vot de confiança amb l'aderència però al final arrapa.

Separate Reality!!.

-Dificultat obligada: M'ha semblat que hi ha almenys dos trams de 6b obligats: al primer llarg i la sortida de R2. En aquest darrer tram conteu amb factor dos, aixó si, la reunió és de dos bolts ben lluents i queda una miqueta alta, m'imaguino que està fet exprés per mitigar el tema. La resta de la via trampejable amb V+/6a-A1.
-Descens: Evident i fressat, cap a l'esquerra. Ben dibuixat i explicat al croquis d'en Luichy.

Cinc de la tarda i a l'ombra!.

Mosoraški a l'Aniča Kuk. Paklenica.

La part de baix: un xic d'herba però d'escalar!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.

Vinga díedres!!!.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), pasada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer momento. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Anica kuk a l'esquerra i més endavant un altre que indica el nom de la via. A peu de via no hi ha placa amb el nom però cinc metres a la dreta hi ha un pitó i un mosquetó enormes.

Llàstima del sobat...tirada guapa!!!

-Orientació: La part superior està a l'ombra fins les 4 mentre que la de baix pràcticament no rep el sol.
-Ressenya: De momento penjo escanejada la del llibre. Quan tingui el blog actualitzat ja la copio i penjo la meva. És la número 1.

-Material: Segons la guia la via està totalment equipada i només calen cintes exprés. Jo recomanaria portar els aliens o tascons. Si us agrada possar ferro i/o deixar els llargs cossits al col.lega porteu un joc fins al 2/3 que entra.
-Via: Sembla ser que és la gran clàssica de Paklenica i a nosaltres ens va agradar. La trilogía de clàssiques de la paret diría que és aquesta, la Velebitaski i la Klin.
 És llarga, força homogènia de grau, lógica i amb un díedre final especialmente bonic. La part de baix és una mica herbosa i de resalts, amb poc ambient  però s'escala.La roca una mica pul.lida. La via és molt concorreguda Moltes reunions es fan sobre un sol clau cimentat, en bon estat però difícil de reforçar.

Sortint al sol, aquest dia no mola!.

 Nosaltres no ho vàrem fer però diría que és una bona jugada enllaçar les dues tirades de sota el 5c. L'altre cosa que no vàrem fer i que crec que pot estar bé és saltar-se la reunió penjada del 5c, acabes de fer el díedre i hi ha una vira. A l'inci de la vira hi ha un pitó i dos ponts de roca ( a equipar ) a prova de bombes. D'aquí podem arribar al cim amb un sol llarg ( petit ensamble per la vira ? ).
-Dificultat obligada: Típica via de díedres i fissures on si portem ferro segurament podrem pasar per quasi tot arreu amb A1,ara no recordo cap pas massa obligat.

Un bany amb al mar amb la feina feta!.

-Descens: Totes les cordades vàrem fer el descens a peu, és llarg ( cap a dues hores ? ) i si es fa l'estiu millor portar aigua de sobres, ja que la majoria de la baixada la farem al sol. Passem pel peu de via.
Del final de la via carenar/ crestejar a l'esquerra. Fent pujades i baixades arribem al cim de l'Anica kuk, baixem a un coll i tirem a l'esquerra. En una primera bifurcació caldrà anar a l'esquerra i retrobar el camí de l'aproximació. Fitat, pintat i senyalitzat.
Em sona creuar una línea de ràpels durant la via, no se si està reservada a l'equip de rescat del parc o és d'ús públic.

La Pelada: Via Ràpel o Via Faja.

Próxim objectiu:Savina Inferior.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en dirección al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles i passem per peu de via.
-Orientació: Diria molt que és Oest.
-Material: Cintes exprés. Com que és una via de 15 mètres si anem amb doble podem fer servir una sola corda plegada.

Finalitzant la via.

-Ressenya: La de la guia d'agulles.
-Via: No se exactament quina de les dues vies hem fet, hem seguit una línea de bolts rovellats. La via no és expossada però tampoc arribes a fer A0. Ens ha semblat més de V que de IV ( no som monserratins ).
-Descens: Fem reunió a l'instal.lació de ràpel del cim i baixem amb un sol ràpel.
-Després vàrem fer:
 1..A.B. de la Savina Inferior.
2.A.B. a l'Agulla del Cpdamunt.
3.A.B. a l'Agulla dels Eslpelólegs.
4.A.B. a la Podrida.

Le Gran Parcours a la Sainte Victorie.

Primera tirada.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Des d'Aix en Provence hem d'anar dirección a Tholonet. Nosaltres hem creuat Aix en Provence anar seguint Totes direccions fins que hem vist un cartell, ens hem ficat a l'autopista i hem fet una sortida. Després anar seguint nacional fins a un desviament a l'esquerra en dirección St. Antonin. Al mateix poble hi ha un aparcament just sota la paret i pràcticament a la vertical de la via. L'aparcament es diu 2 Aiguilles.

Al penúltim llarg.

-Aproximació: Si porteu una fotografia de la via, aquesta es veu perfectament des de l'aparcament. Hi ha un camí senyalitzat amb pintades d'escaladors  que porta a peu de via( un quart d'hora). Nom a peu de via.
-Orientació: Sud, diría que si no fa vent és una bona via per fer a l'hivern.

Boniques plaques a la part central.

-Material: Algún tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Nosaltres dúiem el del 4 peró només el vàrem possar en un pas de la tirada xunga de dalt, a mig metre d'un clau.
-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la guia d'en Mussato, per internet he trobat aquesta que sembla prou bona, enllaço el bloc que a més és una piada en català.

-Via: Ben variada i amb bona roca, aixó si, és una via de ressalts. La part de baix te la roca una mica gastada. Hem fet una primera tirada ben llarga, vora els 50 , fins a un nínxol amb un arbre. D'aquí per un evident díedre, no hem pogut arribar al cim de l'agulla. Després caminar fins enganxar el següent ressalt.
Bona opció per partir el viatje cap als Alps, però compte que a l'estiu hi pot fer molta calor i la zona pot estar restringida en algunes hores pels incendis.

Arribada a R1

-Dificultat obligada: La primera tirada de placa està equipada tipus via esportiva, no és expossada peró si obligada en V+. Després el tema ja passa a fissura i díedre i és força trampejable.

Iniciant el descens.

-Descens: Del final de la via carenar cap a l'esquerra, uns vint metres abans del gran pont de roca hi ha una canal que encara que no ho sembli permet baixar a enganxar el Sentier Noire, que creua tota la feixa de la muntanya. Aquesta canal comporta alguna desgrimpada de III-IV, ajudats de bones alzines. Un cop al Sentier Noire ( hiper marcat amb pintura ) només l'hem de seguir a l'esquerra fins a l'aparcament.

Espíritu de bosque al Pilar de Ansó.

Cinquena tirada.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: La paret és ben visible des de l'aparcament. Creuem el riu i enganxem un torrent sec que puja a l'alatre cantó, hi ha fites. Creuem un bon camí perpendicularment, crec que és el que porta a l'Urdaburu de l'Espelunga. Quan portem uns vint minuts caminant, hem de deixar la torrentera per la que pujem i sortir cap a l'esquerra. Compte que en aquest punt les fites costen de veure. Pujem per una zona de vegetació i tartera, de mica en mica la tartera va guanyant terreny. Un cop en plena tartera pujem en dirección a la base de la paret i la seguim cap a la dreta. Parabolts visibles.

Arribada a R4.

-Accés:  Des de el municipi d'Ansó agafem la carretera que va al camping de Zurita, dirección Isàba, diría. Hem d'aparcar a ma esquerra a les envistes de la paret i a davant del Tozal de Espelunga.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: Posso una de les Neskas amb foto per localitzar la via i una dels aperturistes en dibuix.

 

-Material: La via està equipada amb bastants parabolts i algún clau, tot i així vàrem possar alguna cosa ( d'Alien groc al Camalot 1 ). A la cinquena tirada hi ha un tram de 6a obligat, no expossat, on per trampejar potser van bé els claus que marca la ressenya.

Primer llarg.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt, per l'entorn, per l'ambient i per la qualitat de la roca. Bones plaques i algún tram de díedre per variar. La cordada de davant va enllaçar les tirades 4 i 5. La retirada és complicada ja que la via va fent diagonal a l'esquerra.
-Dificultat obligada: 6a/Ae. Amb claus potser queda en V+/A1?.

Penúltima tirada.

-Descens: Diria que hi ha dues opcions: la primera carenar a la dreta i a través d'una canal retrobar un ràpel i la segon és  baixar caminant pel vessant oposat en dirección al camping de Zurita ( visible ). Nosaltres ens vàrem decantar per aquesta darrera, vàrem trigar aproximadament una hora i escaitx, no vàrem trobar cap camí i peró com que es veu el camping vas buscant el punt on fa menys pendent i ja està. De totes maneres si opteu per aquesta opció de baixada tingueu en compte que un cop a l'aparcament haureu de baixar per la carretera un parell de quilómetres fins l'aparcament. Com que és una via força concorreguda no será difícil trobar alguna altre cordada a l'aparcament i pujar un cotxe al càmping.

La paret vista des de l'aparcament.

Terra de Dinosaures i Bakalao al pil pil.

Penúltim llarg de T.D.

-Cordada: Nil i Busquets.
-Accés: D'Oliana a Coll de Nargó just a la sortida de l'últim túnel afagem la carretera vella a la dreta. De seguida trobem l'aparcament a ma dreta, a sota de la paret.
-Aproximació: Reculem uns metres per la carretera i pujem  peu de paret per un torrent marcat amb algunes fites. Un cop a la base de la paret anem a la dreta fins el peu de via. Parabolts visibles i TD picat a l'inici.
-Orientació: Sud o potser sud est, nosaltres hi hem anat cap a les sis de la tarda i estava a l'ombra.
-Ressenya: Via de xapes, amb la foto ja fas. Només compte a no fotre's a les xapes de l'esquerra que són del Balsam del tigre. Merci a l'Escalatroncs.

-Material: Cintes exprés, nosaltres hem anat amb corda simple i no hem tingut cap problema de fregament.
-Via: A tots dos ens va agradar força, és prou sostinguda,tota de placa però els passos són ben variats i la roca sense pul.lir i bona. La via no està equipada per rapelar, al costat hi ha la Balsam del Tigre que tenia algún cordino peró no se si és rapelable.

Última tirada de T.D.

-Grau obligat: El col.lega deia V, jo la vaig veure més de V+.
-Descens: Del final de la via pujar una miqueta i enganxar una vira de baixada cap a l'esquerra fins a una tartera que és la continuació del torrent pel que hem aproximat.
Just abans d'enganxar aquesta tartera hi ha la Bakalao al pil pil, una bona via d'esportiva per acabar de fer metres. Variada,de placa i amb una vistosa xorrera.En Nil que l'ha muntada diu que per montar-la 6a+/A0, reunió de dos bolts amb cadena i anella.

L'Offre a la Paroi d'Escalès.

Bona foto,llarg rostoll!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Idèntic a la Demande.
-Aproximació: Igual que a la Demande, peró més curt. Sortir a la segona finestra del primer túnel, nom a peu de via i un espit  visible.

-Material: Nosaltres hem fet servir només cintes exprés. Tot i així a la cinquena tirada va bé portar algunes peçes per asegurar bé el flanqueig als segons.
-Orientació: Sud però com que estar a dins de l'engorjat no l'hi tóca el sol fins cap a les 11.
-Ressenya: Aquesta del Camp to camp. està bé.

-Via: Ens va agradar força, tot i que és una mica herbosa a mi hi va haver tres tirades que em vàren agradar molt: 3, 5 i la darrera. Força variada i no gaire pul.lida, menys el cinquè llarg que si que està pul.lit. Diria que és de les més asequibles de la paret, nosaltres el dia abans hàviem fet la Demande i aquesta és molt més fácil i rápida. Està clar que aquesta, a part de ser més fácil que la Demande, no te el mateix ambient ni és tant sostinguda.
-Dificultat obligada: Teóricament és 6a obligat, l´únic tram que em va semblar així va ser al sisè llarg i en un pas concret. També em va semblar que si portaves un friend gran ( tipus Camalot del 4 ? ) aquest tram es podía resoldre amb A1, la resta de la via més trampejable amb V.

Penúltim llarg.

-Descens: Del final de la via anar cap a la dreta, seguint fites i traçes. Primer passarem per dins del bosc i en acabat anirem una estona arran de cingle. Finalment arribarem a un riu i seguirem pel camí paral.lels a aquest riu, aquí vàrem enganxar la part final del descens que haviem fet de la Demande.
Seguim paral.lels al riu, fem alguna pujada i compte a no volguer directes per una tartera que ens queda a ma Esquerra i que sembla que porti al Marteil, millor seguir pel camí i acabar baixant més tard per una zona de bosc amb alguna desgrimpada fácil.

Aproximació cómode i bonica.

La Demande a la Paroi d'Escalés.

Com pujen aquests guiris!.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: Dependrà de si volem arribar a la paret caminant o rapelant, nosaltres hi hem arribat caminant. Per aquesta opció cal estacionar a l'aparcament Samson. Des de la Castellane agafar la carretera D-952 que va a la Palud. Quan portem més o menys 18 quilómetres trobarem el trencall per baixar l'aparcament, està just després d'un túnel a ma Esquerra. Si ens passem de frenada o venim des de la Palud hi ha 7 quilómetres de la Palud al trencant. A l'aparcament hi havia cartells de prohibit estacionar peró tothom hi aparcava.

Als díedres de baix.

-Aproximació: Un cop al Samson, baixem al riu i enganxem el Sentier Martel que va resseguint per sota tot l'engorjat. Hem de pasar dos tunels, el segón d'ells força llarg i fosc, frontal útil. Just sortir d'aquest túnel trobem la via. Per arribar a peu de via hem de grimpar un ressalt, nosaltres ho hem fet per la dreta, estaba una mica brut. Díedre evident a peu de via.

Poca sabiem pa com posan-s'hi!

-Ressenya: Nosaltres anàvem amb la de lanochedelloro.com, tot i tenir els seus anys és súper exacte. Compteu que la gran majoria dels pitons actualment són expansions. Hi falta la setena tirada: 25 metres, V+ de ressenya ( per nosaltres 6a ! ) i és ben evident: sortir de la reunió cap Esquerra i enganxar un curt díedre ( dues xapes ) el seguim fins que acaba i anem a la dreta a buscar una mena d'estretament amb una placa a la dreta. Hi ha una xapa i uns passos més difícils, mig per placa mig encaixats ( forats de pitó a la palaca, una xapa). La setena tirada que en Luichy marca com a possiblement més fácil per la dreta nosaltres vàrem anar per l'esquerra: tram de 6a+, trampejable amb Ae/A1 i després molt més fácil fins la R7 ( IV i algún pas de V ). Ningú va pasar per la dreta, es veía brut i no vàrem saber veure-hi cap xapa. La topo que penjo d'en Joan Jover marca que vàren pasar per la dreta. També penjo una que està explicada amb italià del Camp to camp , a l'enllaç hi ha més información però amb francés.

 

-Orientació: Sud, però el sol no va entrar a la part de baix fins cap a les deu. La part de dalt, al ser xemeneies, de seguida queden a l'ombra.
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Aquest darrer només el possarem en pasos molt concrets i deu ser prescindible, de fet una de les cordades que venia darrera només duia un joc de fissurers. Jo en canvi si hagués tingut un del 5 l'hagués enxufat a la part final, el de sempre: a més nivell/valor menys material.

Festival de xemeneies!!!

-Via: La gran clàssica de la paret el que vol dir tres coses. Que te una bona relació dificultat/ bellessa, que la fa molta gent ( erem quatre cordades ) i per tant que la roca està pul.lida. A nosaltres tres ens va agradar molt, a baix va enllaçant díedres amb algún tram de placa en direcció les xemeneies de sortida. Força variada i amb bon ambient.

Quin llamp de pont de roca.

-Descens: Aquí ve l'inconvenient d'aproximar a peu, caldrà caminar una hora llarga per tornar al Samson, crec que hi ha gent que fa autoestop. Del final de la via anar a trobar la carretera, traçes a la dreta. Un cop a la carretera seguir-la fins al típic mirador. Aquí agafem un camí marcat amb marques vermelles, crec i el seguim fins que arribem a una bifurcació i seguim el de l'esquerra. Nosaltres suposo que alguna cosa hem fet malament i hem anat a parar a un coll amb una rulot. Aquí hem baixat en dirección a l'aparcament per unes pendents terrosses fins al costat d'un riu. Seguint el camí paral.lels al riu ( dreta ) retrobarem l'aparcament del Samsón.

Ja tenim la feina feta!