Espolón Sud al Cueto Agero.

 

-Cordada: Salip i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb una de "100 clásicas de España",suficient. Ara mirant per internet n'he vist diverses, aixó si totes sobre fotografia. El tema és trobar l'inici de la via i un cop aquí la via es va seguint bé.

 

-Accés i Aproximació: A nosaltres ens va costar una miqueta de trobar peró ara veig a lanochedelloro.com que hi ha un molt bon croquis de com arribar a la base del Resquilón. Un cop aquí hem de buscar el cable que assegura l'escalada d'aquest contrafort o bé buscar alguna via que ens interessi per escalar aquest contrafort a la mateixa web d'en Luichy. Sigui com sigui un cop arribem a la feixa de sobre el Resquilón hem d'anar cap a l'esquerra sense pujar massa a buscar la base de l'esperó. El peu de via no el vàrem trobar lo fressat que ens esperàvem per ser una gran clàssica. Un cop a la base de l'esperó grimpem uns metres fàcils ( II-III) fins a una repissa amb una alzina on muntem R0.
-Material: Possem algún tascó i friends des de l'Alien verd al Camalot del 2.

-Via: No ens ha acabat de fer el pes, l'hem trobada discontinua, amb vegetació i un pèl sobada. Mirant per internet la gent la deixa bé i surt a les guies com la gran clàssica, m'imagino que serà bona i nosaltres entre que ens vàrem enciglar a l'aproximació i que veniem amb el llistó alt de l'Urriellu no la vàrem acabar de gaudir. En tot cas te alguns trams que si que ens vàren agradar i està oberta sense cap tipus d'expansió. Hem enllaçat les tirades tercera i quarta.V+ obligat.
-Descens: Del final de la via acabem de pujar al cim. Baixem cap a l'esquerra seguint algunes fites per anar a buscar un coll amb una casa abandonada visibles des de el cim. A les proximitats del coll hem de pendre la Canal de l'Agero a l'esquerra que sense pèrdua ens retorna a la pista per la que hem aproximat.

Via Llorenç Joan a la Paret de Primavera.

-Cordada: Jordi Tarradas i Busquets.
-Material: Algún tascó, cordinos per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1.
-Ressenya: lanochedelloro.com

-Aproximació: Més o menys com marca el croquis, crec que en algún punt ens hem liat. El peu de via és incómode, hi ha un parell de motxilles abandonades,una sageta picada i es veuen les primeres xapes.

-Via: Malgrat la feinada que deuen haver tingut els aperturistes de moment és una escalda herbosa i terrosa en general, segurament amb les repeticions s'anirà sanejant. El quart llarg si que l'hem trobat guapo. Les plaques de baix són tombades i es pot pujar escalanant o anar trincant matolls a un metre de la roca. El grau obligat ens ha semblat més de 6a que de V+.

-Descens: De la darrera reunió acabar de pujar al cim i anar cap a l'esquerra seguint traça i fites.

Olvena.

Uns dies de Juliol intentant fer vies per la Peña Montañesa amb en Roger i la Txus han donat de si tres visites a aquesta cómode escola i estrategicament situada, ideal per fer els dies que s'ha viatjat o amb meteo xunga.
Les ressenyes com sempre a lanochedelloro.com.  Al poble diria que hi ha un bar amb topos. L'accés molt ràpid, cal aparcar a ma esquerra venint de Barbastro. El terra està pintat de groc peró mai he vist que multessin a ningú i la gent hi aparca.

Per baixar nosaltres sempre ho hem fet caminant, remuntem un tram de ferrada més o menys llarg segons la via ( més a la dreta més estona ) i un cop al poble baixem per un camí senyalitzat. Hi ha diversos sistemes de rapels peró no els he utilitzat mai, caminant hem trigat vora mitja horeta.
Les vies es deuen poder fer tot l'any, a ull diria que la paret està al sol entre 10 i 5 de la tarda.

-Frixis: Amb la Txus, una pèl sobada peró guapa en general. Hem possat una miqueta de tot entre l'Alien groc i el Camalot del 2, més que res pel segon de corda. Segurament es deu poder fer només amb cintes exprés. Hem enllaçat els llargs 4 i 5. V/V+ obligat.

- La Lección:  Amb en Roger Canals. Els primers i ultims metres són comuns amb la Frixis, després de la primera xapa hem de seguir els parabolts de la dreta. El grau obligat seria de 6a+ a la primera tirada i la resta més fàcil de trampejar. Si no fem 6a+ potser es pugui trampejar la primera tirada amb un gantxo. De material hem utilitzat una miqueta de tot entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Les dues pimeres tirades i la majoria de la tercera tirada són molt bones, després ja és una altre cosa. La roca és bona o sanejada.

 

-Valeria: Aquesta la vàrem fer amb en Quico un dia que pujàvem cap a Ordesa ja fa uns anys, la recordo guapa i diria que vàrem rapelar.

 

-Duquesa Esmeralda: Feta amb la Txus. Per internet la gent diu que no val gaire la pena, que només mola el díedre de la quarta tirada, a nosaltres per variar ens va agradar tota ella siguent el llarg més bo el de l'esmentat díedre. De material només vàrem possar friends a la primera tirada i a la fissura del final, crec que eren entre el 0.75 i el 2. Grau obligat 6a. Ens vàrem saltar la R2. Aquesta te una aproximació més llarga ( 15 minuts ). Un cop superada la canal amb cordes fixes enfilar-se a una feixa on localitzem l'evident díedre de l'inici amb un bolt que costa de veure.

Clásica de invierno.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Ressenya, Aproximació i descens: A lanochdelloro.com
-Material: Joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3 i algún tascó. Si anem justos de grau pot anar bé repetir un 0.75.

-Via: A mi em va agradar força, sense ser una maravella escala trams de díedre i alguna placa força guapes, aixó si alternat dels trams de rostoll de rigor. La roca tampoc és cap maravella peró ja està força sanejada i tampoc és que pateixis en cap moment per aquest tema. El que si m'ha semblat és que a la placa de la penúltima tirada el V+ obligat es queda un pèl curt, jo ho he vist més de 6a obligat. Hem enllaçat les tirades 1+2 i 3+4, amb cordes de seixanta que no ha sobrat massa corda.

Diedro de Oncins.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres vàrem fer com a la Clasica de Invierno que haviem fet el dia abans. Un cop al peu d'aquesta via hem flanqueijat per sota de la paret fins a peu de via. Aquest és facilment reconeixible amb la magnífica ressenya que portàvem. La fletxa que hi ha picada és molt gran, el clau costa de veure. Vàrem trigar un parell d'hores, no coneixiem la paret i no se si és la millor opció.
-Ressenya: Aquesta que va fer en Lluís ens va semblar molt bona.

-Material: Joc de Camalots de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint el semàfor i un gantxo pel quart llarg. Els claus els portàvem peró no els vàrem fer servir. Si es va just de grau pot anar bé repetir algún número entre l'1 i el 3 i potser agafar un 4.

-Via: És una escalada d'aventura, poc equipada i amb trams de roca que cal controlar. Llàstima que hi hagi força trams herbosos que l'hi resten interès. De cares a eventuals abandonaments la via va bastant recte i potser es podria rapelar ( totes les reunions són de dos expansions ). No se si per la feixa Kurrusca es pot sortir.Obligat 6a/A1+. o bé 6b/A1.

-Descens: La via acaba a la feixa Toro, hem de seguir-la a al dreta ( fites i traça ) fins que enllaçem amb la baixada de la Clasica de Invierno.

Díedre Bages a la Oest de St. Jeroni.

-Cordada: Manel, Contxa i Busquets.
-Aproximació i Descens: Mireu la piada de la Torres Nubiola i l'Esperó del Migdia.
-Ressenya: No en dúiem, anàvem a fer una altre via i de rebot vàrem acabar aquí. Podeu consultar la guia de l'Hita de la cara Nord,a internet he trobat aquesta d'en Climb Eastwood:

-Material: Nosaltres hem fet servir els Camalots 0.75 i 3 així com un Alien vermell per la primera tirada. A la segona només hem llaçat arbres i a la tercera un merlet. Afegir que a la primera tirada al lloc on hem possat el Camalot del 0.75 crec que hi entraven un Camalot de l'1 i del 2.En aquest llarg costa possar peçes per tant si voleu possar-ho tot en aquest tram el tema quedarà més segur. Els primers metres de la via costen d'assegurar, potser per aixó a la guia de la Cara Nord es recomana dur algún clau ( tampoc vaig veure on posar-los ).

-Via: A mi em va agradar, el díedre del primer llarg és guapo malgrat la roca un pèl escamosa en algún punt que de fer-se més la via quedaria sanejat. La segona tirada comença pel díedre fins que et trobes un bosquet, en aquest punt nosaltres hem escalat tota l'estona per la placa de la dreta. A la piada d'en Climb Eastwood començen a escalar per la placa de la dreta i llavors creuen a la placa de l'esquerra on comenten que troben roca delicada, si vas sempre per la dreta la roca és boníssima. Últim llarg per placa de roca també molt bona. L'única pega que l'hi vaig veure és la vegetació que en algún punt molesta un xic, si alguna ànima caraitativa te ganes de pujar-hi amb un xerrac podant quatre branques el tema quedaria de puta mare.Grau obligat V. Només hi ha les reunions equipades: R1: burí+ espit,R2: sis burins i R3 bolt+2 burins. Com que la via és curta i l'aproximació no seria bona idea combinar-la amb alguna altre, tingueu en compte que queda just al costat del ràpel.

Terra Incògnita a les Agudes.

-Cordada: Niss i Busquets.
-Accés: Hem d'aparcar al quilómetre 23.8 de la carretera BV-5114 que uneix Viladrau i St. Celoni. Si venim de Viladrau localitzarem l'aparcament a ma esquerra ( petita esplanada 4-5 cotxes amb un monolit picat ). Aquest aparcament es troba entre St. Fe i Sant Marçal.
-Ressenya: Penjo la del blog dels aperturistes que és la que dúiem nosaltres.

-Aproximació: Creuem la carretera i pujem uns pocs metres per un torrent. De seguida el deixem a la nostre esquerra per pujar la pendent que hi ha a la seva dreta. Anem seguint pendent amunt per una bonica fageda, creuem un parell de  pistes abandonades i seguim per una tartera. En aquest tram anirem trobant algunes fites i punts vermells. A mitja tartera hem d'anar a la dreta per trobar la base de la paret. Passem per sota de l'esperó amb sostre fisurat per on va El Vol de l'Home Ocell ( si ens acostem a peu de via veurem una placa amb el nom ). Seguim per la base de la paret cap a la dreta seguint fites que ens deixaran a peu de via. Aquí hi ha una gran pitnada amb el nom de la via.

-Material: Amb una miqueta de morro es pot fer la via només amb cintes exprés. Nosaltres hem possat algunes peçes de l'Alien groc al Camalot del 2, si volem fer l'A1 com a tal ens aniran bé el Camalot 0.75 i/o 0.5. També podem portar alguna plaqueta recuperable per un tram de V de la penúltima tirada on hi ha tres cargols a separats entre ells per mig metre.

-Via: La paret és la que és i la via no deixa de ser una via de ressalts. De totes maneres m'ha semblat que la via amortitza molt bé el rocam existent i en resulta una escalada prou atractiva. No és pas una escalada tècinca d'aderència,més aviat escalarem plaques amb cantell de totes les mides de regletes a bústies i algunes fissures i díedres. L'entorn és guapíssim.
Grau obligat V+/A1. No hi ha líquens peró si algún bloc a controlar.
El company que feia uns dies havia fet  El Vol de l'Home Ocell, comentava que l'hi havia agradat més la Terra... ja que l'havia trobada més sostinguda.

-Descens: Nosaltres hem baixat caminant, una excursió molt recomanable que dura aproximadament una hora. Acabem de pujar al cim de les Agudes i un cop aquí baixem a un coll, hem trencar a ma esquerra i anar seguint les indicacions del P.R. en direcció a Santa Fe, passarem per la Font de Briançó i per una altre font més gran. Un cop a la carretera haurem de caminar un parell de quilometres a l'esquerra per retornar al cotxe.
Si tenim pressa crec que hi ha un sistema de ràpels.