Noah Sealth al Cingle d'en Gaspar.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Polop i d'aquí pujar al dipósit d'aigües creuant una urbanització.
-Orientació: Sud, la via va quedar a l'ombra cap a les 5.
-Ressenya: He tunejat aquesta que corre per la xarxa, he afegit alguna dada per seguir l'itinerari així com el ferro de més que hem trobat.

-Aproximació: Nosaltres sempre hem anat al Cingle d'en Gaspar per sota del Ponoig i de la Torre del Mig, per una traça bona fins a sota els ràpels de la Torre del Mig i una mica menys fressat a continuació. Em va semblar veure a la guia que convé més anar-hi pel camí que hi ha l'altre canto de la vall i a l'alçada de la part central de la paret creuar una torrentera i pujar per una tartera a peu de paret. La primera tirada va per un díedre amb ponts de roca.
-Material: Hem fet servir un estrep, força cordinillos fins, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. No hem fet anar, tot i dur-ho, ni els pitons ni els gantxos. Pot anar bé repetir algún friend.

 -Via: Tot i no creuar plenament la barrera de sostres que caracteritza aquesta paret la via te bon ambient. La roca en general és bona menys al segon llarg on cal anar amb compte, l'escalada és bastant variada, lògica i amb trams força guapos. Per tot això la via ens ha agradat bastant. No hem enllaçat cap tirada.
Al no travessar la barrera de sostres la retirada deu ser menys complicada que en altres vies de la paret, tot i així no sembla massa fàcil baixar d'algun punt.Crec que de R5 ens podem escapar per la vira a l'esquerra.

-Dificultat obligada: Sense ganxos ni pitons el tema quedaria en 6a/A1, utilitzant ganxos i/o algun clau es deu passar amb V+.
-Descens: Del final de la via anar cap a la dreta i baixar al torrent situat entre el Cingle d'en Gaspar i la Torre del Mig. Baixem per aquest torrent i al final agafar una feixa a l'esquerra on trobem la primera instal.lació de ràpel. En aquest punt cal no liar-la i agafar uns ràpels diría que de burils que baixen recte pel torrent ja que el darrer sembla que és un ràpel volat de 65. Els tres ràpels de baixada fan 15,35 i 30, diría que altres vegades hem enllaçat els dos darrers amb dues seixantes.

Orgasmatrón i Fernan Wall a Xulilla.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud Est, l'Orgasamtrón queda a l'ombra cap a les 2 i la Fernan Wall cap a les 2.30.
-Accés: Xulilla queda a una mitja horeta de València ( direcció Llíria ), la majoria del trajecte es fa per autovia.
-Aproximació: La Orgamastrón queda més a l'esquerra i te químics mentre que la F.W. queda més a la dreta i te parabolts.
-Ressenyes: De l'Orgamastrón penjo la de Mal de Altura que està molt bé i de la Fernan Wall tinc una d'una pàgina web que no s'obre...la penjo per aquí sota.

 -Orgasmatrón: Bónica clàssica ara convertida en via esportiva. Una primera part de placa dóna pas a un bon díedre que ens deixa al damunt de la cinglera. Nosaltres hem fet les quatre reunions que hi ha peró segurament es deu poder fer amb dues tirades ( terra-R2 i R2-cim ). La via està totalment equipada peró si volem deixar-ho cossit al segón de cordada podem possar friends petits al primer llarg que va força en diagonal. Hem baixar rapelant: cim-R3 ( 20 ) i R3-terra ( 50 ), no se si amb un sol ràpel de 60 arriba, si ho voleu provar demaneu-ho a la gent que hi ha fent esportiva per sota, l'últim tram del ràpel és volat i no mola remontar-lo!. Han equipat la via per rapelar de R2 en comptes de R3 però per fer-ho d'aquesta manera cal pendular, la R3 no està equipada per rapelar peró com que són dos químics hi hem passat directament la corda. La roca boníssima peró força sobada, quan més amunt millor.Força ambient i sostinguda, V/V+ obligat.

-Fernan Wall: Guapa via de fissura i díedres en general i algun tram de placa. Es coneix que es fa menys que l'anterior perquè te algun tram herbós i brut però en general cap problema, la roca súper abrassiva. Hi ha una primera reunió a uns cinc metres del terra, no se si fent aquesta reunió arribes d'una tirada a R3 i et pots saltar la R2 que és un xic incòmode. Per baixar hem tirat dos ràpels: R3-R2 ( 30 ) i R2-tera ( 40 ).V+/6a obligat. La via està equipada amb bolts però una miqueta més allunyats que a l'anterior, nosaltres l'hem fet només amb expresos peró si volem entren els friends segurament els grans ( 1,2 i 3 ?).

Hercules Incuarteable a la Mussara.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Reus, anar direcció Falset i prendre el trencant a la dreta direcció Vilaplana. Arribem a Vilaplana i pujem per una carrtera de revolts en direcció a l'Albiol. L'aparcament està diria que al quilometre 13.5. Aproximadament 1 quilómetre després de l'aparcament hi ha el trencant a ma dreta que porta a l'Albiol. L'aparcament està en una mena de coll i podem aparcar als dos costats de la carretera.

-Aproximació: Les parets on hi ha la via estan a l'esquerra de la carretera,mirant en la direcció en la que hem arribat a l'aparcament. Anem cap elles seguint un G.R. en un primer moment, trobarem una font. Un cop estem al camí que va flanqueijant per sota les parets el seguim a l'esquerra. Al cap d'uns deu minuts arribem a una linea elèctrica, uns deu minuts després hem d'enfilar cap a la base de la paret. La via s'inicia just a l'esquerra d'una bauma ( bolts visibles al peu d'un díedre ), a l'esquera te una altre via amb bolts.
-Ressenyes: Penjo la d'en Ballart que està molt ben dibuixada per ubicar la via i també la de la difunta ressenya.net.Gràcies!. No busqueu els pitons que marca la topo d'en Ballart ja que la via ha estat reequipada amb bolts.

-Orientació: Sud, nosaltres i vàrem anar a la tarda i vàrem tenir sol fins que es va pondre.
-Material: La via està equipada amb bolts, però vàrem fer serir un Alien groc a la primera tirada i un parell de tascons a l'inici de la segona tirada. Al segon llarg ens vàrem equivocar i vàrem fer un tram de la via de l'esquerra,equipada amb bolts. La Hercules passa per una fissura desequipada on potser entra alguna peça més gran ( Camalot 1-2 ? ).

-Via: De fet només vàrem fer íntegrament el primer llarg que sembla ser que és el més guapo i que a nosaltres ens va agradar molt. Bona roca i ambient.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: No vàrem fer el darrer llarg, de la R2 vàrem flanqueijar quatre metres a l'esquerra per una bona vira fins a la role d'una altre via i d'aquí un sol ràpel d'uns cinquanta ( diria que fraccionable ) al terra.

Antiparkes a St.Gervàs.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: Pobla de Segur, just abans d'entrar al poble hem d'agafar un trencant a la dreta en direcció a Viu de Llevata. Passat aquest poble hem d'agafar una pista emporlanada en direcció Adons. Seguim la pista principal sempre sense agafar cap trencat. Passem una bassa i una tanca pel bestiar que hem d'obrir. Cal aparcar passada aquesta tanca quan trobem una pista que surt a l'esquerra que és per on haurem d'aproximar.

-Aproximació: Seguim la pista abans esmentada fins que mor en un coll amb les ruïnes d'una ermita ( cartell de senderisme ). Agafem un camí que s'enfila per la carena de l'esquerra fins a sota d'una petita paret. Vorejem la paret cap  a la dreta i quan aquesta s'acaba pujem a l'esquerra i seguint la mateixa direcció arribem a un bosc. Cal creuar-lo en lleugera diagonal a l'esquerra ( traçes vagues ) i arribem a un torrentera. Creuem la torrentera i ens enfilem a la carena, a sota de la qual hi ha la paret. Per trobar l'entrada de la Canal de la Maroma hem de tenir en compte algunes coses: te corda fixa des de l'entrada o sigui no us fiqueu en una canal que no tingui corda fixe;hi ha una canal amb una entrada molt ample que no és i la Canal de la Maroma queda més a la dreta;si trobeu un parell de bolts Jom és l'última role de la via i la Canal de la Maroma queda just a la dreta. La Canal de la Maroma te una gran fita amb un pal a l'entrada.

-Orientació: Sud.
-Material: Un estrep i cintes exprés. Dúiem esperadrap per fer una antena ja que haviem llegit que al primer llarg hi havia pasos llargs peró al final apurant el pedal i amb alguna sortideta de 6a es passa. Al primer llarg mola portar un parell de cordinos fins ja que hi ha ponts de roca que ens permeten escurçar un parell de sortides.
-Ressenya: Penjo aquesta d'en Climb Eastwood que te bona pinta. Si l'autor no vol que la penji que ho digui i la trec.

-Via: Ens va agradar molt, bonica escalada esportiva sostinguda,amb una roca de pel.licula,agraida i en un entorn ben solitari. Les tirades 2 i 3 són 5 estrelles, la primera te bastant d'Ae encara que aquest és entretingut perquè hi ha pasos llargs i alguna sortida en lliure.
-Dificultat Obligada: Entre el V+ d'en Soldevila i el 6b d'en Luichy hi ha un mon. Nosaltres parlavem que el tema estaria entre el 6a i el 6a+, tant per alguna sortida del primer llarg com per alguns passatges de la segona i tercera tirada.
-Descens: Desfer l'aproximació, la via no està equipada per rapelar.

Desliz.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Aproximació,Accés i Ressenya: Lanochedelloro.com .Afegir que a peu de via hi ha dues sagetes picades i que a la dreta es veuen ben a prop alguns bolts de la Marquitos. De tornada no passem pel peu de via peró pot ser bona idea deixar coses a l'entrada de la Feixa dels Espàrregs per recollir-les de tornada.Ah! i que aquest cop hem tirat ràpel al tram de cordes fixes, 30 metres i uns pocs metres de corda fixe.
-Orientació: Sud.

-Via: Ens ha agradat força, és sostinguda en el seu grau,amb bona roca i amb cert ambient en les tirades 3,4 i primera meitat de la cinquena. D'altra banda la paret és la que és i tenim la feixa de rigor al final i un sol tram amb mala roca i un xic herbós ( inici del segon llarg ). En general és una escalada de placa més tècnica que física peró que tampoc és que sigui d'aderència.

-Material: Hem anat possant de tot entre l'Alien negre i el Camalot del 3, repetint l'Alien groc. Som uns negats assegurant en aquestes franjes i cossiem les tirades perquè les assegurançes ens quedàven malament, aneu-hi amb menys ferro. Jo portaria un joc des de l'Alien verd o blau al Camalot del 2, el 3 el vàrem possar per enxufar-li al col.lega i no carregar-lo a l'arnés!. La R2 es reforça bé amb el Camalot 0.5.
-Dificultat Obligada: La quarta tirada nosaltres la hem vist més de 6a que de V+ i l'hem vist força obligada. Potser la dificultat obligada sigui de V+/6a-A0.

Virginia, Verd Glass i Catefer a la Formiguera.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Aproximació: Des de l'aparcament de darrera del Restaurant Els Isards anem en direcció a la via del tren, seguint les indicacions de la Ferrada Cágate Lorito. Creuem un rec i pugem a la via del tren. En arribar-hi agafem una traça que marxa a la dreta cap a la base de la part dreta de la Formiguera. Es veuen els bolts de les vies.

-Orientació: Sud, tenen sol fins cap a les sis de la tarda.
-Material: Cintes exprés, alguna de llarga per enllaçar tirades i una recuperable opcional per un cap de burí que assegura l'entrada de la Catefer.
-Dificultat Obligada: Trampejables amb V/V+.
-Ressenyes: Penjo les de la Catefer i Verd Glass, la de la Virginia la podeu trobar al bar de St. Llors que per cert tenca els dilluns.

-Fissura Catefer: Guapa via de díedre i un tramet de placa per arribar a R2. L'hem fet amb un sol llarg d'uns 40 metres.
-Verd Glass: Bonica via de placa,sostinguda. L'hem fet amb una sola tirada de 40 metres.
-Virginia: Via de placa, al ser nova pot saltar alguna cosa però els aperturistes l'han deixat força neta. Hem fet la R1 però suposo que es pot enllaçar bé i fer-la amb un sol llarg. Les reunions no estan equipades per rapelar.
A la topo que he penjat quedaria entre la 1 i la 2, crec que les xapes eren daurades.
Les tres vies són ràpides i es poden combinar perfectament amb les d'en Juan Gutíerrez que hi ha a l'esquerra.

-Descens: Un ràpel de 30 metres justos, compte si aneu amb una 60, per la Verd Glass.

David Duaigües a Rúbies.

-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Aproximació i descens: Igual que la Màquina del Temps, la via comença uns cinc metres a la dreta en un díedre amb una fletxa picada i un parell de claus visibles més amunt.
-Ressenya:  Penjo la d'en Parce ( merci ! ) que a més hi surt la Màquina del Temps, bona combinació!.

-Material: Nosaltres hem possat tres friends ( 0.5, 2 i 3 ). Doble corda i cintes llargues si volem enllaçar tirades.
-Via: Ens ha agradat molt, juntament amb la Màquina del Temps de les que més ens han molat de la paret. És variada i sostinguda, val la pena fer el darrer ressalt. Hem enllaçat les tirades: 1-2 i 3-4.
-Dificultat obligada: V+/A0.