Paret del Pont: Zeleste + Com un porquet.

-Cordada: Parce i Teo.
-Ressenya: Nosaltres duiem les de Rocktopo de la Cara Sud i ens han anat molt bé. En Lluís n'ha fet una que segur que també us va molt bé, moltes gràcies!!!!:

-Material:  Hem anat possant de tot: tascons, Aliens ( semàfor ) i Camalots fins al número 3. Un estrep per la Zeleste.

-Aproximació: De la Vinya Nova pugem per un tramet de pista, agafem un camí a la dreta que travessa un bosc i baixem al Torrent del Pont. Pugem uns metres pel torrent i a l'altre cantó surt un camí. Pugem
per aquest i passem per sota la cara O de la Palleta, els Pollegons ( Aresta Ribes ), Roca de Ponent, Roca Gris ( Esparreguera ), Roca Jordi Soler i Masip ( Revoluciones Celestes ) i finalment la Paret del Pont. Al principi de la paret hi ha una traça que puja a peu de paret, per una mena de canal.
Per començar la Zeleste ens enfilem a l'esquerra d'una mena de promontori fins a una fisura diagonal herbosa cap a l'esquerra. Més amunt es veu el primer clau ( hi hem deixat un cordino ).
L'inici de la Com un Porquet és uns vint metres a l'esquerra ( fletxa picada ).
Començant la Zeleste :

-Vies: Magnífiques vies de placa sobre bona roca,menys la primera meitat del primer llarg de la Zeleste. Estan poc equipades peró els pasos més difícils estan ben assegurats. A la segona tirada de la Com un Porquet el segon espit no es veu. Al final de la diagonal hi ha un espit,després cal superar una panxeta ( nosaltres ho hem fet per l'esquerra ), un cop a sobre la panxeta ja veurem l'espit que queda amagat damunt un códol taronja. La segona reunió està en una bauma ( a la paret de sobre, a l'esquerra ). A la tercera tirada superat el tram més dificil arribem a una mena de vira, les xapes continuen recte peró el primer de corda no els ha vist i ha sortit cap a la dreta ( segurament més fàcil IV ). Els sisens no són obligats peró el V+ si i amb les xapes allunyades.

-Descèns:  Per baixar de la Zeleste hem fet dos ràpels per l'Anonymus ( del cim a una reunió que queda a l'alçada de R1 ). De la sabina on acaba Com un porquet hem acabat de pujar i hem anat a l'esquerra. Hem fet una desgrimpada de II-III ( potser millor rapelar d'una alzina ) i hem trincat una reunió rapelable. Un primer ràpel d'uns 10 o 15 i un segon d'uns cinquanta ( diuen que amb 60 arribes al terra ).

Aresta Ribes al Puntal de l'Albarda.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Hem fet un combinat de'n Jover, Bullaroles i Pelake.
-Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem xapar tot a la primera tirada
-Aproximació: Monestir-Escales dels Pobres- Pla de Santa Anna-Camí de St. Jeroni a St.Joan. Un cop al camí el seguim cap a la dreta,direcció St. Jeroni. Passem per sota les Magdalenes, el Gorro, deixem un trencant a l'esquerra que va al Centinell, el mirador, un trencant a l'esquerra que baixa a la Vinya Nova i arribem a una roca a l'esquerra en forma de mogró. Passada aquesta roca ( el Cigronet ) localitzem una traça que baixa cap a la paret ( visible des de fa estona ). Quan el camí s'embardissa més del compte el deixem i anem a la dreta cap a peu de paret. Més o menys a l'alçada de l'evident díedre per on va la Mas-Guasch. D'aquí baixem uns deu o vint metres més i arribem a peu de via. Hi ha un arbre llaçat a la base i es veuen les expansions de la primera tirada ( parabolts amb xapa tipus burí ).

-Via: Guapíssima escalada de placa monserratina, xapó pel Sr Ribes. Roca excel.lent, dificultat obligada V. Recentment reequipada, ens ha semblat de menys navegació del que esperàvem. Aixó és el que hem fet:

Ll 1:  Sense complciacions per trobar l'itinerari, Ae o lliure a gust del consumidor. Arribem a la reunió penjada de dos bolts i tirem una miqueta més cap a la dreta ( pitó ) per assolir una bauma on hi ha ubicada la reunió.
Ll 2: Sembla ser que la via surt recte amunt. Nosaltres en lloc d'aixó hem falnqueijat a la dreta a caçar un burí damunt del qual trobem tres burins més ( dos sense xapa porteu tasconets no entra plaqueta ) i una renió de tres burins. De la reunió tronem a l'esquerra, ignorant un buril que tira recte amunt ( Via de l'Esperó ? ). Passem la vertical de la reunió i trobem un bolt ( queda baix d'on venim ) un burí, pont de roca i bolt. Reunió.
Ll 3: Sense complicacions seguint les xapes. 
Ll4:  Per arribar a la primera expansió hem falnqueijat uns tres metres a la dreta i llavors pugem. Un cop xapat el bolt pujem més o menys recte fins a un burí. A sobre hi ha una reunió ( Via de l'Esperó ? ),l'aprofitem i anem a l'esquerra. Pujem cap a un parabolt visible. Un cop aquí el primer de corda ha passat per l'esquerra i el segon recte. Al cim hi ha una reunió de dos bolts.

-Descèns: Un cop al cim fem un ràpel curt fins a un coll. Grimpem un primer resalt i guanyem un altre coll amb una alzina. Pujem un resalt un altre resalt ( III ),damunt del qual hi ha un parabolt per asegurar. Seguim carenant i entrem al bosc, mirant de passar per la roca per evitar la vegetació sortim de nou al camí de St. Joan.

Crestas tio Maria a la Disblia.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:

-Material: 15 cintes exprés.
-Aproximació: Aparquem a l'era que hi ha darrera del restaurant els Isards. Agafem el camí en direcció a la via del tren i a la Paret de la Formiguera. Arribem a un rec i no el travessem, seguim amunt i de seguida veiem a la dreta un slab amb parabolts.
-Via: Ens ha semblat una molt bona manera d'aprofitar aquest pany de paret. L'abundant equipament fa que sigui una via molt recomanable per la iniciació ( IV obligat ). Nosaltres anàvem amb una mica de pressa i hem fet el següent: Primera tirada desencordats ( II-III ), segona tirada com indica el croquis i de la segona reunió hem tirat uns 65 metres fins al punt on ja es pot sortir caminant ( reunió d'un parabolt ). Roca excel.lent.
-Descèns: Pujem una miqueta i de seguida trobem la traça fressada a l'esquerra que ens retorna a peu de via.

La Travesia de los Gladiadores a la Paret de l'Ós.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: Mola portar-la perquè la via es creua amb moltes altres:

 -Aproximació:  Res... desde la carretera localitzem l'inici de la via i pugem pel dret. La via comença en el mateix punt que alguna altre clàssica ( se que l'he fet peró no recordo el nom ) . Hi ha una fletxa picada i es veu un parabolt i a sobre un pont de roca.
-Material:  Aliens ( semàfor + blau ), tascons i Camalots fins al número 3. Unes 14 cintes exprés, no les vint que possa el croquis.

-Via: Ens va agradar, és una via força rodona. Tots els llargs són bonics, abunda la fissura. La roca es nota que l'han sanejat i a més sembla que han netejat les presses de peu a les plaques de la part baixa. La penúltima tirada si que te la roca un miqueta més justeta, peró hi ha prou parabolts com per no haver de patir. Com a dificultat obligada deu estar entre el V+/6a.
-Descèns: Acabem de pujar al  cim de la Paret de l'Ós i d'aquí agafem un camí ben fressat que ens retorna a la carretera.

Mataratas al Serrat de les Garrigoses.

-Cordada: Edu i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem un parell de croquis copiats de la guia de la Cara Sud i un altre d'en Ballart. A la xarxa hi ha la ressenya d'Escalatroncs. Ara l'Edu ha penjat la seva a rocaineublogspot.com

 -Aproximació: Com totes les del sector ràpida i evident. Agafem el camí que hi ha just arribar a les Coves del Salnitre i tirem enllà fins que arribem a un díedre on es veuen els parabolts.
-Material: Semàfor d'Aliens ( hem possat el blau per abastar el primer bolt de la darrera tirada ), algún tascó i Camalots fins l'1.

-Via: La veritat és que no ens ha agradat massa. Vagi per davant que la via està oberta amb estil, posant el mínim d'expansions ( ara se n'hi han afegit i ha quedat una via ben assequible ). La primera tirada és molt bonica, llavors venen uns 100 metres i escaix herbosos,de grimpar i caminar.La part final no és lletja peró no és res de l'altre mon. A la segona tirada sortim de R1 i anem a l'esquerra ( herbós, fressat ) fins a un parabolt. Més o menys en aquest punt sembla ser que els escalatroncs han anat a cercar la canal que hi ha l'esquerra. Nosaltrem hem tirat recte amont fins a una petita alzina on hem fet  R2 ( 60 metres ) . D'aquí acabem de sortir a una feixa amb un evident esperó. Al peu d'aquest esperó hi ha una reunió. D'aquí tirar a la dreta caminant per la feixa per enfilar-nos a l'esperó a través d'una mena de díedre ( pitó ). Amb un esamble ( 80 metres ? ), arribem a la reunió que és troba al final de l'esperó, on aquest topa amb un mur( la reunió és damunt un primer mur III-IV ). La tirada de sota el sostre podem fer-la flanqueijant totalment a la dreta fins a trobar una canal herbosa i pujar per la mateixa o no acabar de flanqueijar tant i pujar per un petit díedre en diagonal ( més bonic i difícil, el de segon ha passat per aquí ). El darrer llarg comença per una canal herbosa ben desbrosada i surt de la mateixa a buscar un mur a la dreta. Trobem un primer parabolt sota una gran llastra. Veiem un parabolt a la dreta d'una altre via ( nosaltres hem anat per aquí ), el segon parabolt de la nostre via està en linia recta al primer damunt la llastra.

-Descèns: Hem baixat per la gran canal que hi ha l'esquerra de la paret, per on vàrem baixar el dia de la Sant Baró. Del final de la via anem seguint unes traçes a l'esquerra fins a un gran coll. Al mateix coll hi ha una instal.lació de ràpel. Aquí vàrem fer un ràpel de 60, sembla ser que als 45 metres hi ha una instal.lació ràpel, si la trobem millor fraccionar ja que la corda frega molt. Del final d'aquest ràpel desgrimpem uns deu metres i localitzem una nova instal.lació d'uns 30. Després continuem baixant fins a un punt on la canal queda novament tallada. Unes fites ( dreta ) marquen l'entrada a una feixa que ens retorna al camí de les coves.

Novembre Negre a la Paret de l'Extrem.

-Cordada: Ramón, Berta i Busquets.
-Ressenya: La de l'Edu, rocaineublogspot.com, molt bona!!!!, merci Edu!!!!:

-Aproximació: Nosaltres hem fet nit al refugi del Xut, on hem arribat amb un tot terreny. D'aquí anem a buscar el camí que hi ha darrera del refugi i que baixa en direcció a Camarassa. Quan portem uns minuts baixant, abans que el camí giri a la dreta, nosaltres prenem una traça a l'esquerra que s'acosta a peu de paret. Un cop a sota la paret l'anem resseguint, just passat un corral localitzem la via. Es veu una N picada i els dos primers espits. Cal grimpar un petit resalt per iniciar la via.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens,un joc de Camalots fins al 3,estrep i un ganxo. Nosaltres duiem un Petzl de punta que quedava molt bé. A la R1 bis hi ha un taco d'espit del 8, si es vol utilitzar caldrà portar el cargol i la xapa, de totes maneres estem a peu pla.

-Via: Ens ha semblat molt rodona, tots els llargs són bons. La roca és en genereal excel.lent, tot i un parell de trams puntuals on cal mirar-la una miqueta. No te trams herbosos, llevat de l'inevitable feixa. A la primera tirada després de l'última xapa hem segit per un díedre. A la sortida d'aquest díedre la reunió queda a l'esquerra peró ens ha semblat més fàcil sortir a la dreta i anar a caçar una sabina ( estava podada, R1 original ? ) on hem montat la primera reunió. El pas de ganxo a l'inici de la segona tirada està picat pel que el tema queda molt bé. L'artifo es soluciona amb un tascó. De grau obligat deu estar sobre el 6a/A1-A2.

-Descèns: En un moment tornem a ser al Xut,evident.

Sant Baró a les Garrigoses.

-Cordada: Berta, Ramón i Busquets.
-Ressenya: La de romanticguerrer. Molt bona, merci Lluís!!:

-Material: Algún tascó, semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3 ( el 4 o el 5 pot anar bé per passar en artificial un tram de 6b ).
-Aproximació: Per restriccions horaries ens hem saltat les dues primeres tirades, amb la ressenya que duiem ha estat molt fàcil ubicar la via. Agafem el camí que surt al final de les escales que pujen a les Coves del Salnitre a la dreta i després de fer una baixada trobem el peu de via,cal fixar-se en una fletxa groga que hi ha al terra.

-Via: Ens ha semblat una via ben interessant. Malgrat que no deixa de ser una via de ressalts, aquests són tots guapos. A més és una via súper variada i llarga. La roca és en un 80-90 % entre acceptable i excel.lent. Com a dificultat obligada comentàvem sobre el 6a/6a+.

-Descèns: Del cim seguim una traça a la dreta que ens deixa al coll. A sota del mateix hi ha una instal.lació de ràpel. Nosaltres anàvem de nit i sense coneixer-ho. Primer de tot dir que si en aquestes condicions ho hem trobat sense cap problema senyals que és més que evident. Segon que potser no som els més indicats per explicar la baixada. En tot cas el que vàrem fer va ser tirar un ràpel a 60 des de el mateix coll,desgrimpar uns metres ( fàcil ) fins a un resalt més dret, a ma dreta hi ha una altre instal.lació de ràpel. Torem a apurar-lo a 60 metres i seguim desgrimpant uns vint metres fins a un nou resalt. Aquí hi trobem un sol espit i restes d'altres exapnsions, unes fites ens indiquen que sortim de la canal per la dreta. Així ho fem i amb alguna desgrimpadeta arribem de nou al camí de les Coves.

Primera Trobada del grup Mascardat.

Un cop fetes les piades m'arriben les següents fotos d'en Jordi ( Iggy pels col.legues ), com que són molt guapes les penjo a mode de resum fotógràfic d'unes bones vacances on hem fet bones vies i amb millor companyia. Nano mascardat peró m'ho he passat molt bé. A veure quan repetim!!!!!

Tivissa:

 Júlia al Puig Campana:

Mascardat: Aurora i Bertomeu Llobet.

Penyal d'Ifac, Via Polvos Màgicos:

Montanejos, Via Monsieur: