Lliure Incosciència a la Serra de Sant Joan.

Pel meu humil nivell ha set una via tant guapa com exigent: de la R2 fins pràcticament el cim és una escalada de màxima qualitat. Una primera tirada d'escalada fina i un segon llarg que ni fu ni fa donen pas a tres tirades molt bones on el cantell no falta però cal físic per anar-lo a buscar i aguantar-li. La roca és bona però no se si l'itinerari es repeteix prou com perquè la roca estigui sanejada als trams fàcils, compte. Podria ser que ens trobéssim trams per sota del 6a un pèl exposats, a la primera reunió crec que el clau estava arrencat i penjant del cordino. Si algú porta el martell i ho arregla guai, sinó es reforçava amb un friend, no recordo el número.

Accés: Tenim dues opcions des de Montanisell o bé des de la carretera que uneix Coll de Nargó amb Isona. Cal estacionar bastant enllà de la pista que hi ha sota de les parets venint de Montanisell o just en arribar-hi si pugem directes des de Coll de Nargó.

Aproximació: Des de la pista tant aquesta via com la seva veïna El tresor dels maquis són visibles des de la pista cosa que ajudarà a arribar-hi.

Pugem a un mas que cal creuar i agafar una traça a l'esquerra que seguint un tub negre ens porta per dins el bosc fins a una carena mot dreta. Pugem per aquesta carena fins a una boixeda que creuem i assolim una tartera. Pugem la tartera i anem a la dreta fins a peu de via on hi ha una sageta ben desdibuixada.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 30',via de 4 a 6 hores i baixada 45'.

Grau obligat: 6a+/A2 o 6b/A1.

Material: 14 expresos desplegables, un ganxo de taló, un pedal, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.Hem repetit els Aliens del blau al vermell, ens hagués anat bé repetir també un 0.75. En alguna piada em sembla haver llegit que posaven tres pitons. Doble corda jo diria que gairebé indispensable per lo sinuós de les tirades.

Descens: Del final de la via carenar a la dreta fins a una bretxa ( 5'-10') on trobem un pi amb cordinos per fer un ràpel de 25 metres. Acabat el ràpel trobarem unes fites que ens menen a unes cordes fixes per les quals assolim la tartera que hi ha a peu de via i retrobem el camí de l'aproximació.