Via George Harrison a l'Agulla del Romaní.

Bona via, ideal si correm per la zona i volem sumar metres. Malgrat trobar-se encarada a l'Oest roman a l'ombra fins cap allà les quatre de la tarda, cosa que la fa perfecte per a jornades caloroses. Itinerari Daltònic amb una primera tirada fineta però amb més canto del que sembla  i un segon amb un patatal típic de Montserrat. Generosament equipada amb espits en molt bon estat menys un tram molt concret de la segona tirada així com l'arribada al cim, si anem amb un novell malgrat tingui més grau jo l'hi faria fer el primer llarg. La reunió cimera és aconsellable fer-la vinculant els tres arbres que trobem al cim de manera que si aquesta és la nostre intenció caldrà arribar-hi un pèl sobrats de corda.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Poc abans d’arribar al Pas del Príncep, prenem un corriol en direcció nord cap al Lloro (marques blaves). Just abans que el camí s’enfili cap al Dit, en un moment en que el camí planeja, sortim a la dreta i pugem per un torrent fins al peu de via. Inici bastant a l'esquerra de la paret, espits del 8 Fixe daurats visibles des del terra.

Grau obligat: V/V+.

Material: 15 cintes. Estrep útil si s'escala amb artificial la primera tirada.

Orientació: Oest, nosaltres hi vàrem ser al Febrer i a les 3 encara era a l'ombra.

Descens: Curta desgrimpada per la Via Normal (vessant nord-est), i resseguint l’agulla cap a l’esquerra tornem de nou a peu de via.

Ressenyes:  El col.leccionistadevies, dalton's i Jose Walero. Gràcies trempats!