Cresta de l'Aigua

Superant el pas d'artificial.

El company Miquel Àngel Ramos em fa arribar la ressenya i la informació següent d'aquesta interessant i poc coneguda cresta de Ports. Merçi!
Recorregut de cresta: 900 metres aproximadament
Cota mínima: 675 metres
Cota màxima: 1092 metres (Punta de l’Aigua)
Dificultat màxima: passos de III i un pas d’artificial equipat (molt aeri)

La ressenya.

 Roca calcària discreta, bastant bruta l’entrada, amb roca descomposta i pel mig del bosc
Compromís: mig. Un cop a la cresta, no tenim escapatòries. Tan sols podem evitar el pas d’artificial vers un flanqueig precari però no continu cap a l’esquerra i que anirem pujant per terrasses amb alguna que altra trepada.
Horari: Del cotxe a la cresta 1 hora. Aproximadament unes dues hores de cresta. Des del cim al cotxe, en funció on l’hagueu deixat, 1 hora més.
Material necessari: corda de 50 metres, joc d’aliens i algun friend del 2 per si de cas, i quatre cintes llargues. Estreps pel pas d’artificial. No calen els peus de gat.

L'Aleix als primers ressalts.

El millor: El pas d’artificial i l’indret espectacular i solitari.
El pitjor: Trobar correctament l’entrada a la cresta. L’estat de la roca en alguns trams de la cresta. Poca definició de la cresta en la primera part d’aquesta.
Si sou dels que us agraden les escalades aventura, en terreny desconegut i amb un cert grau de compromís, aquest és un itinerari que no us defraudarà. Situada al bell cor dels Ports de Tortosa Besseit, i amb cingles i vistes espectaculars, aquesta aresta amb vistes impressionants des d’un bon principi, no ens deixarà indiferent i podrem gaudir en total la seva essència aquest racó encara salvatge del nostre país.

Part superior de la cresta.

Accés: Arribarem al poblet de Paüls des de Tortosa per la TV-3541, i just abans d’arribar al nucli urbà, en un revolt marcat cap a l’esquerra, ens desviarem per pista asfaltada vers la dreta fins arribar al cementiri després d’un parell de revolts molt pronunciats. Agafem el camí de la dreta i anem seguint la pista de terra, de vegades una mica estreta. Als mil metres aproximadament trobem un revolt que creua un torrent i allà podrem deixar el cotxe, sinó podem continuar uns 500 metres més, però ja en pitjors condicions, on s’acaba literalment la pista i aquesta es transforma en un corriol. Aquest tram de cotxe i part de l’aproximació a peu, està marcat amb marques d’estrelles blaves que són de la ruta Estels del sud. La baixada la farem tot seguint aquestes marques des del coll de la Gilaberta.
Aproximació: Seguirem ara a peu uns mil metres per aquest camí i en arribar a una tanca feta amb un somier (cota 460 metres aprox.), deixarem les marques blaves i anirem guanyant els diferents bancals de pedra seca pel mig del bosc en direcció oest i anirem buscant la millor forma de superar el barranc. Important abans d’endinsar-se dins el bosc, tenir referència del barranc per on haurem de pujar. (està indicat en discontinu en la fotografia)Vigilar no anar massa cap a la paret, ja que caldria escalar en condicions molt deplorables per la pedra i la terra.
Un cop passada la primera prova d’orientació i potser en el nostre cas d’escalada enmig del bosc, comencem la cresta pròpiament dita.

Arribant al cim de la Punta de l'Aigua.

Itinerari: Al principi no està ben definida, però de mica en mica, anem guanyant alçada i l’itinerari es va netejant d’herbes i brutícia i en els primers ressalts trobem algun pitó aïllat que ens indica que anem pel bon camí. En aquesta primera part de la cresta, podem exposar l’itinerari tot el que vulguem sempre pel fil de l’aresta. Si no volem arriscar molt i baixar la graduació, tan sols caldrà que busquem els passos més fàcils per la part esquerra.
A la part mitja del recorregut, i després de passar alguns passos aïllats de II i de III arribem al pas estrella de la jornada. La cresta s’afila considerablement i trobem un ressalts d’uns quatre metres d’alçada amb timba a banda i banda i que en lliure deu ser un 6a, però que es troba equipat amb dos pitons que ens permet la progressió fàcilment (però amb molt d’ambient) en artificial. Un cop superat aquest ressalt, la cresta continua sent molt aèria però les dificultats no superen el III grau. Tant en aquest tram com en alguns d’abans, és recomanable encordar-se. En cas de que no ens atrevim amb aquest pas (més impressionant que no pas difícil), podem escapar vers l’esquerra per un flanqueig descendent vers l’esquerra i anar contornejant, sempre buscant la part més fàcil per diferents terrasses i de mica anant guanyant alçada fins tornar a sortir a l’aresta.
Passades les dificultat més grans de la travessa, seguim la cresta, ja molt evident i després d’algun que altre pas aeri i un petit flanqueig final per l’esquerra que ens pot fer dubtar a més d’un, arribem sense problemes a la Punta de l’Aigua, a 1092 metres d’alçada, amb vistes sobre el mar i les antenes no molt llunyanes del Mont Caro, que amb 1447 metres d’alçada es confereix com la cota màxima de les muntanyes de la província de Tarragona.

Efectes del vent dalt del cim.

Un cop al cim baixem vers l’oest per fites i corriol marcat fins que trobem a la cota 1034 unes marques vermelles que ens desvien vers el nord i en poc més de cinc minuts ens fan arribar al Coll de la Gilaberta (940 metres). Des d’aquí i seguint les marques blaves dels Estels del Sud, en direcció oest, arribem sense problemes al cotxe.