Trinitat a la Roca Plana dels Llamps.

Recupero la piada d'aquesta via que en el seu dia vaig fer al centrecac.cat,ja que veig que a la xarxa no hi ha massa informació de la mateixa. Nosaltres la vàrem fer el Març del 2009 amb en Berta.


"Eps!.Aquest matí hem anat amb en Berta a fer la Trinitat a la Roca Plana dels Llamps,a Montserrat.

Fem l'aproximació per la cara Nord:Santa Cecilia-Canal de la Font de la Llum-Coll del Migdia.Aquí anem baixant cap a la vessant Sud seguint les marques de P.R.Al cap d'una estoneta les senyals de P.R. deixen el torrent per l'esquerra per anar cap al Montgros(fites),seguir-les.Passem per la llastra carectrística de la cara Est de la Salamandra i arribem al peu de la seva Aresta Brucs des d'on es veu ja la Roca Plana dels Llamps amb la seva característica cara Est per on discorre la via Trinitat.Continuem pel P.R. direcció al cim del Montgrós i poc abans del coll entre aquest i la Roca Plana dels Llamps prenem una traça pel bosc(dreta) que ens porta al peu de la paret,flanqueijem per sota la mateixa uns metres fins a un peu de via força evident.Al primer llarg no hi ha cap assegurança peró es veu l'emplaçament de la primera reunió:a l'esxtrem esquerra d'una allargada bauma,a sobre d'una petita sabina.Tot plegat evident i amb una hora llarga de caminada.

Pel que fa a la via,vàrem fer servir el següent material:2 estreps per persona,un alien gris i un de verd,camalots fins al 3,un tascó dels grandets i una P.Pot ser interessant repetir el Camalot del 2.La famosa tirada de la fissura desplomada està bastant equipada,només hi vàrem col.locar tres peçes (una P curta que va entrar poc peró va cantar,un Camalot del 2 que va quedar a caldo peró raro i un tasco repicat amb el martell).El clau si ens estirem una miqueta i sortim mitg en lliure ens el podem estalviar.Duiem falques peró no les vàrem utilitzar.La vertiat és que pensavem que aquest llarg seria el més difícil i al final tots donaven batalla peró s'anaven fent.El primer fàcil peró costava d'assegurar,la segona tirada de l'estil Directa Sagitari als Plecs (sorteigant baumes pel seu punt mes dèbil a base de burins i sortidetes en lliure ),la tercera tota en lliure,la quarta és la fisura desplomada i l'última de tràmit.
Via Picaziana mítica!.Com algú molt bé m'havia dit:"tot i que no la regalen menys dura del que sembla".
Grau obligat:V+/A2...com sempre aquesta és una dada totalment subjectiva.
Del munt de ressenyes que duiem la millor una que vàrem retratar a Santa Cecilia on marcava totes les assegurançes (sense cap error apreciable ) i el traçat exacte.Els burins de la via só vellets peró es troben en prou bon estat,per que us en feu a l'idea no vàrem possar cap recuperable.La roca una miqueta crostossa.Crec que en tot moment es podia rapelar a terra i abandonar amb més o menys dificultat,tot i que a les reunions no es veia rastre de que algú hagués rapelat.

Descèns en tres ràpels per l'aresta Sud:cim amb 2 espits 20 metres,tres burins al coll 30 metres (justos,justos!) i finalment d'un arbre al coll amb el Montgrós 10 metres. "