Diedro de Oncins.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres vàrem fer com a la Clasica de Invierno que haviem fet el dia abans. Un cop al peu d'aquesta via hem flanqueijat per sota de la paret fins a peu de via. Aquest és facilment reconeixible amb la magnífica ressenya que portàvem. La fletxa que hi ha picada és molt gran, el clau costa de veure. Vàrem trigar un parell d'hores, no coneixiem la paret i no se si és la millor opció.
-Ressenya: Aquesta que va fer en Lluís ens va semblar molt bona.

-Material: Joc de Camalots de l'Alien blau al Camalot del 3 repetint el semàfor i un gantxo pel quart llarg. Els claus els portàvem peró no els vàrem fer servir. Si es va just de grau pot anar bé repetir algún número entre l'1 i el 3 i potser agafar un 4.

-Via: És una escalada d'aventura, poc equipada i amb trams de roca que cal controlar. Llàstima que hi hagi força trams herbosos que l'hi resten interès. De cares a eventuals abandonaments la via va bastant recte i potser es podria rapelar ( totes les reunions són de dos expansions ). No se si per la feixa Kurrusca es pot sortir.Obligat 6a/A1+. o bé 6b/A1.

-Descens: La via acaba a la feixa Toro, hem de seguir-la a al dreta ( fites i traça ) fins que enllaçem amb la baixada de la Clasica de Invierno.