Podria ser una clàssica de V grau de la paret amb una tirada especialment sostinguda i aèria. M'imagino que no es repeteix massa i que per això te algun tram puntual de roca a sanejar i alguna herba. A nosaltres en general ens va agradar, la veritat és que no recordo cap tirada que no estigués bé, la primera no em va agradar massa però suposo que anava acollonit per la roca i els espits vells i per això no la vaig gaudir.
-Accés: De St. Llorenç agafem la pista que hi ha sota la paret de l`Ós i anem seguint les indicacions de " refugi " . Arribem al Coll de l'Òrenga on deixem el cotxe. L'estat de la pista ha empitjorat darrerament, nosaltres vàrem passar amb un turisme una miqueta alt. Compte!.
-Aproximació: Des de el Coll de l'Órenga ja surt un camí senyalitzat en direcció al refugi del Xut, pujada cap a l'esquerra. La via s'inicia a la feixa, per accedir a aquesta feixa tenim diverses opcions. Una seria escalar dos primers llargs d'alguna via: Óscar Lafotet, Que bonica boira! o Novembre Negre per exemple. L'altre seria anar seguint per la base de la paret i un cop situats a la base de la gran canal herbosa,grimpem a la feixa. Nosaltres el que vàrem fer és entrar a la feixa pel seu extrem esquerra. Cal passar de llarg el trencant de la base de la paret i una mica abans d'arribar al coll, estan més alts que la própia fiexa agafem un corriol que baixa a la feixa. Hi ha una fita i està més o menys fressat però hi ha algún tram més embardissat així com una desgrimpada no massa difícil (II-III) però expossada si la fem a pèl. Un cop a la feixa la seguim fins a la vertical de la gran canal herbosa per on va la Gans and roses,la nostre via va a la dreta d'aquesta canal. Si baixem una mica hi ha una R0 amb un espit vell i un clau, es veuen els burins de la primera tirada.
-Orientació: Sud.
-Material: Un estrep,un joc de tascons i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Em sóna haver llegit que a l'aperturista no l'hi mola que es clavi a la via. Nosaltres no els hem fet pas servir.
-Dificultat obligada: V+/A1.
-Descens: A l'esquerra a buscar el coll que hi ha entre l'Extrem i el Pilar sin brillo on retrobem el camí de l'aproximació.
-Ressenyes: La de la fotografia és d'en Joan Asín, merçi!. La dibuixada és pròpia.
Reequipada amb parabolts per un dels aperturistes el 15/1/16.
ResponElimina