Aquest racó del Montsec em te el cor robat, per tant em costa ser objectiu alhora de valorar les escalades a Rúbies. A nosaltres ens va agradar i un cop a dalt mentre contemplàvem el Pirineu nevat, amb els companys vàrem coincidir en que a totes les tirades s'hi alternen trams molt bons amb el rostollet de rigor. Malgrat l'ingent pencada dels obridors l'itinerari és molt nou i caldran repeticions per acabar de sanejar-lo. Pel meu humil nivell he trobat que el binomi dificultat/equipament era el just per fer-me anar concentrat però sense arribar a veure la padrina. A la feixa jo recomanaria plegar corda i posar-se els quecs ja que nosaltres hem caminat més de 60 metres, probablement ens haurem embolicat.
A la primera tirada hi ha un parabolt que no marca el croquis i que assenyala l'entrada. Totes les tirades tenen trams bons i d'altres que rostollejen, si es repeteix anirà quedant més neta.
Accés: Si tenim clara l'aproximació jo crec que és millor accedir a la paret per dalt. Nosaltres com que no teníem clar a quin pany de paret buscar la via hem accedit per sota.
Des de Vilanova de Meià cal anar al poble abandonat de Rúbies. Pugem per la carretera que va a la Roca dels Arcs. Més o menys un quilòmetre abans de la Font de la Figuera prenem una pista a l'esquerra en direcció a l'Ermita de Rúbies. Hem d'anar seguint sempre la pista principal i per la dreta, al cap de dotze quilometres arribem a Rúbies on aparquem. La pista es fa bé amb un turisme però compte amb el tram final si ha plogut molt.
Material: Algun tascó,10 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Al tercer llarg potser va bé dur alguna peça més gran i si no es fa 6b pot anar bé un pedal al penúltim llarg.
Grau obligat: 6a/A1.
Horari: Aproximació 20', via 5 hores i retorn al cotxe 30'.
Orientació: Sud (?).
Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins al Pas de la Portella on retrobem el G.R. fins a Rúbies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada