Ok Pana al Doll.

Guapa via de fissures i díedres,també te trams de placa que fan més variada l'escalada.Si us agrada escalar en parets ben tranquiles aquí estareu bé.La roca és bona en general tret d'algun tram puntual i no hi ha vegetació.

-Cordada: Canito, Segarra i Busquets.
-Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra de baixada, la seguim aproximadament un quilómetre i aparquem sota la segona linea elèctrica que trobem,em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

-Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra.Uns cinquanta metres després de l'inici de la Manowar ( xapa visible ) cal entrar en una canal,fita un xic amunt.La canal te un parell de ressalts de III,el segon amb un gran arbre. Un cop acaba la canal cal agafar una vira a la dreta amb alguna fita i fer un llarg de IV amb un pitó.
-Orientació: Sud.
-Material: Joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau podem portar més ferro a discressió.
-Dificultat obligada: Segons les ressenyes és V+ ,hi ha hagut un pas de 6a al penúltim llarg que m'ha semblat complicat de trampejar.
-Descens:Del final de la via grimpat un ressalt per l'esquerra.Llavors hem ant a la dreta per rastres de pas fins a una franja de roca.La traça continua per sota la franja en direcció a la visible linea elèctrica on hem aparcat.
-Ressenyes: Si no vaig errat són d'en Jordi Marmolejo, l'aperturista. Gràcies!.

Makhiputa Luta al Roc d'en Solà. Perles.

Bonica via esportiva,molt homogenia en la seva dificultat i sobre un rocam excel.lent.L'equipament,a base de parabolts i alguns pitons,és prou generós com per no passar gens de por tot i que en alguns trams toca escalar.De bon combinar amb altres vies de la paret, si ràpel.lem la via ens queden al costat la Tasunke Witko,del mateix autor i un pèl més fàcil i la Paraimara, més de catxarreig.

-Accés: Aparquem a les inmediacions del poble de Perles, al poble hi ha una font.
-Aproximació: Creuem la carretera i agafem.un camí de carro que va en direcció a la paret que és ben visible.Abans d'arribar a sota d'un coll deixem el camí que portem i agagem un corriol a l'esquerra. Aquets corriol porta a la base de la paret. Al principi el camí està ben definit però al final és més incòmode de seguir. Passem les runes d'un corral, on comença la Fragua de Vulcano i uns cinquanta metres més enllà localitzem el peu de via. La primera expansió de la via és un espit del 10.

-Material: Hem possat un Camalot 0.75 i l'Alien gris al primer llarg.Un tascó BD del 5 i un Camalot del 2 per treure pèndol al segón a la penúltima tirada.L'últim llarg està desequipat però hi ha sabines per llaçar.Hem fet la via amb corda simple,com que les tirades són curtes no hem tingut fregament.Si es vol rapelar la via i anar amb simple crec que caldria com a mínim una corda de 70 pel primer llarg ja que fa 35metres.
-Grau obligat: 6a\A0,suposo que amb pedals i ganxo es deu passar amb V+.

Descens: La via està equipada per rapelar,amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem preferit baixar caminant tot fent l'entretinguda cresta, amb alguns passos de II/III. Anem seguint la cresta, cal estar alerta a no pujar el darrer ressalt de l'aresta i baixar a l'esquerra per una tartera fins que quedem a l'alçada del coll. Compte a no baixar massa per la tartera i flanquejar a l'alçada del coll.

L'Arrepenjada i Els Gegants per dins a Mont Ral.

Aquest dies no vàrem fer ressenyes, només tinc anotades les vies que vàrem fer. Així que l'única informació útil que puc donar a l'espera d'una nova visita per ressenyar el tema són les vies que vàrem escalar, fugint del sol i escalant tota l'estona a l'ombra:
Por a volar (6b+),Si plou fas grau (6a+),Ella es así(Ll1 6c ),Bombero Torero(6b+) i Trempera matinera(6c).
Si algú vol afegir més informació serà molt benvinguda.

Temps de Guenilles a Presles.

Guapa via,ben sostinguda i homogenia en el sisè grau.Te fama de sobada,però a nosaltres no ens ho va pas semblar.Ens ha semblat més obligada que la seva veïna Fhara Kiri.A l'últim llarg hem anat a fer una volta per l'esquerra per caçar un pont de roca ja llaçat i d'aquest pont de roca hem tornat a les xapes amb un pèndol,no ens atreviem a fer el pas recte.La via està totalment equipada amb bolts a l'estil esportiu,obligat però no expossat.

 

-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament.

-Aproximació: Tornem enrrera per la carretera, agafem una drecera i tornem a la carretera. Seguim un troçet més la carretera de baixada fins a un camí a ma esquerra amb un cartell que indica Choranche. Aquest camí va per sota de la paret. Passem una primera zona herbosa, un pilar amb una mena de circ i després ve la zona dels Buis. En aquest punt nosaltres sempre pujem cap a la paret per una traça amb una fita i anem seguint a la dreta ben bé per la base de la paret. Passem el peu de via dels Buis, llavors ve una zona desplomada groguenca amb uns vivacs i una vira ( Vire aux Chèveres ), després torna a venir una zona gris, pujem a una mena de coll i arribem a una zona ben desplomada ( Pilier du Souvenir, via Badaboum ) després torna a venir una zona gris que és per on va la Fhara Kiri i la Temps de Guenilles. Passem el peu de via de la Fhara Kiri ( corda fixe ) i arribem a l'inici de la Temps de Guenilles. Hi ha el nom.

-Orientació:
-Material: encara que està equipada amb bolts nosaltrs hem fet anar un joc de friends fins
-Dificultat obligada: Entre el V+ d'en Mussato i el 6b d'en Luichy...nosaltres apostem per 6a+/A0.Potser amb ganxo i pedal el tema baixa. Com sempre ningú els portarà però es veien xoxillos de pitonatge.

Esperó de Montanisell a la Serra de Sant Joan.

Escalada una mica discontinua, te alguns trams ben parits i d'altres una mica herbosos. Si la via es neteges un xic potser seria tot una clàssica de la paret, la roca en general és bona i recorregut ben lògic. Per comparar-la amb alguna de les que hem fet a la paret, l'hem trobat de l'estil de la Tamariu, encara que sense cap llarg tant guapo i sostingut com el quart de la Tamariu. Semblant, també, a la gran clàssica de la paret la Josep Maria Montfort, però menys equipada i menys neta. No se, a nosaltres ens ha agradat. Primera part del primer i del tercer llarg xules i l'última tirada per nosaltres la millor. Si som ràpids potser la podrem combinar amb alguna de les seves veïnes: la ràpida i clàssica Con ocho basta o la més exigent Aerolito Sevillano.

Accés: Des d'Organyà pujem al poble de Montanisell.Arribant al poble cal agafar una pista en bon estat a la dreta en direcció???.La seguim un parell o tres de quilometres fins a un revolt a la dreta sota una linea elèctrica on aparquem.
Aproximació: Agafem una traça que baixa un pèl i anem seguint, una mica més avall del peu de la paret. Nosaltres hem pujat a la base de la paret a l'alçada de la Aerolito Sevillano. A partir d'aquí el tema s'embardissa una mica més però ja es veu l'esperó. Seguim una mica més endavant i arribem al peu de via, en un díedre xemeneia bastant ample amb un pont de roca.

Orientació: Sud.
Material: Joc de tascons i de friends entre l'Alien verd i el Camalot del 2. Al díedre de la darrera tirada no hem sabut assegurar-nos i l'hem fet a pèl. Potser amb els friends grans es pot assegurar, també em sona d'alguna cordada que ha passat per la placa, que sembla que s'assegura bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Carenem a la dreta, seguint a trams el fil de l'espedat i a trams allunyant-nos del mateix. A la part baixa cal estar atents a encertar el punt on deixar el fil de l'espedat i baixar clarament pel bosc. Hi ha un corriol per una zona de tarteres que amb una desgrimpada selvàtica ens deixa a la pista, uns cinquanta metres per damunt de l'aparcament.

Via Fantillou al Roc de Sédour.

 L'endemà de fer la Lezard a la Dent d'Orlú i amb una previsió de mala meteo anem a provar sort a Sedour. Al final el pronòstic meteorològic es compleix i hem d'avortar missió a la R3. A l'espera de poder acabar la via i fer-ne una piada complerta aporto algunes informacions útils a completar l'excel.lent topo i corquis d'accessos i aproximació de lanochedelloro.com. Merçi!

1. Quan començes l'aproximació et trobes un cartell que ens va semblar entendre que deia que no s'hi pot escalar mai. Un xic més endavant en trobes un altre que diu que només hi tenim prohibida l'escalada de Gener a Juliol.

2. Vàrem rapelar de R2-R1 amb uns 25 metres i de R1 a terra amb 40 metres. Les reunions tenen anella i cadena.

3. Els llargs que vàrem fer ens vàren semblar xulos però un pèl pul.lits i un punt herbosos. Tot i que estàn equipats entren flotants a dojo ( màx Camalot del 2 ? ).

Ressenyes d'Ogassa sector Can Camps.

Al costat del típic sector d'Ogassa, La Cantera, hi ha aquest sector molt menys concorregut. Les vies són més llargues, no estan gens sobades i a més podem escalar algunes vies d'autoprotecció. La pega és que al anar-hi menys gent trobarem alguna herbeta. Crec recordar que el peu de via de les vies de la dreta és ben còmodes i apte per mainada. L'Orientació exacte no la se ja que hi vàrem anar un dia d'ombra, em sona que te poca estona de sol i que cap allà les dotze ja està a l'ombra.

L'accés es fa igual que per anar a La Cantera: creuem el poble d'Ogassa i agafem una carretera amb revolts que creua unes cases i s'enfila muntanya amunt. Deixem dos trencants a l'esquerra i quan la carretera fa un marcat revolt a ma dreta aparquem en un ampli aparcament a ma dreta amb un gran arbre. Per fer l'aproximació cal creuar la carretera i agafar un camí/pista tancat al transit amb una cadena que passa per sota d'una cantera abandonada. Just passada la cantera hi ha el corriol que en forta pujada a la dreta ens menaria al sector La Cantera, nosaltres el deixem estar i seguim avançant per la pista/camí. Hem d'agafar el segon corriol que puja a ma dreta i que ens deixarà a peu de vies amb alguna fita. Mirant el croquis dels accessos, és la paret de més a l'esquerra.