Voie de les 3 fissures al Rocher de Nugues.

No vàrem ser capaços d'acabar la segona tirada, vàrem quedar cardats a la placa que hi ha sota de la fissura. Arribar a la R1 resulta fàcil encara que un xic brut ( mola xerrac per un boix ) i poc sanejat...estrany si segons la guia és una via que porta vora els quaranta anys repetint-se molt.
Arribats a R1 sortim rectes a caçar un primer bolt ( V/V+ ). Un cop aquí comencen els dubtes: veiem dos pitons a sobre nostre i a l'esquerra que permeten abastar la fissura però no tenim clar com arribar-hi:

1. Sortint recte i un cop a l'alçada del pitó flanquejar. Es veu difícil, trencat i sense massa rastres de que la gent hi passi.

2. Enganxar un bolt que hi ha a l'esquerra i que porta a una reunió. Escollim aquesta darrera opció i fent un pèndol trinquem aquesta xapa i la role. Estem a la vertical dels pitons. Sortim de la reunió a cop de pèdal i sortida en lliure ( 6a? ). Ara ha vingut un pas que no ens hem atrevit a fer per remuntar-nos a sobre d'una bona pressa de peus, a la dreta hi havia una fissura prima on hi entraria un clau.

No ens quadra massa amb la info de la ressenya que dúiem ja que deia que aquest llarg es podia fer amb V+/A0. Algú te més informació????.tu

Skipi al Setrill.

Ens posem en aquesta via sense tenir massa informació, només el que surt a la guia nova d'Agulles: "Escalada d'essència esportiva i molt ambient. 12 cintes exprés". La via és prou guapa, escalada en placa sobre roca de bona qualitat,  tot i que es pot trencar alguna cosa perquè s'ha repetit poc. La via està equipada amb parabolts, però no definiria l'equipament com esportiu, ja que quan la dificultat disminueix les assegurances s'allunyen bastant, i fins i tot costen de veure (nosaltres vam fer la via a la tarda i estàvem a l'ombra).

-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Setrill. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La via comença a la dreta de la Bon Voyage, es veuen un parell de parabolts amb baguetos.
-Orientació: Est

-Material: Cintes exprés, però no en calen 12 perquè no xaparem tantes assegurances en cap dels dos llargs.

-Grau obligat: 6a+ (el grau màxim és 6b+).

-Descens: Desgrimpem uns metres per la cara nord fins a una alzina. D'aquí muntem un ràpel de 35-40 metres fins al terra.

-Ressenya: Per la xarxa no n'hem trobat cap. Nosaltres hem fet servir la topo que surt a la guia d'Agulles.

Reequipament de la Teotihuacan al Pic del Martell.

Via recentment reequipada per en Luichy, amb bolts inox del 10 ( platejats). A nosaltres ens ha agradat més la veïna Excàlibur més que res per que m'imagino que està més feta i per tant més neta, a part sorteja millor els trams herbosos.Te dos troços un xic guarros, espero que amb el reequipament la via es fagi més i aquests dos trams es netejin. L'entrada a la darrera reunió l'hem fet pel darrer bolt de la Excalibur ja que la Teotihuacan  crec que va per un díedre que de moment està força brut, molaria un xerrac per netejar-ho una mica. Segurament es poden enllaçar algunes tirades. Escalda en general més atlètica que tècnica, amb roca bona i aderent als trams d'escalar mentre que als trams de rostoll trobarem algun bloc.

-Accés: des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en dirección Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en dirección Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma Esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".
-Aproximació: tot i no durar més de deu minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell. Baixem pel vessant oposat. La via està una mica abans del canvi d'orientació que fa la paret.
Útil la fotografia de la veïna Excalibur per localitzar el peu de via i acostar-s'hi. Hi ha un fals inici de via més amunt, comú amb la Diagonal Pasatiempo i amb el nom escrit. Pel que jo se i el que hem fet nosaltres, la via comença uns cinc metres a l'esquerra de l'Excalibur. La primera assegurança és un gran pont de roca en una xorrera seguit d'uns parabolts platejats, alguns de la FEEC.
-Orientació: No n'estic gaire segur però diria que és sud est.
-Material: Nosaltres hem passat bé amb un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. A la segona tirada ens hem enfilat a una llastra molt xula que diria que només es pot assegurar amb alguna peça tipus Camalot del 4. Aquest tram segurament es pot esquivar pel díedre que forma la llastra a l'esquerra. No se si és més fàcil i/o es pot assegurar amb peçes més petites.
-Descens: Ni aquesta via ni la seva veïna Excalibur es troben equipades per rapelar. En cas de voler-ho fer preveure material per les reunions així com una vaga per reforçar el bolt del cim amb algun pont de roca.
Nosaltres hem baixat a peu, del final de la via acabar de grimpar ressalts i anar amb tendència a l'esquerra ( direcció a l'aparcament ) fins a trobar una bona traça que s'ajunta amb la traça per la que hem aprximat.
-Ressenyes: A l'espera de que en Luichy penji la seva n'hem fet una. Penjo també la de l'Excalibur per que està just al costat i pot anar bé tant per ubicar la via com per combinar. Aquesta ressenya és d'en Joan Asín.

Les Roques Bessones a Solius.

Sector una mica allunyat del gruix principal d'agulles de Solius això juntament amb els 10 minuts extres d'aproximació fa que poguem gaudir de certa tranquilitat pel que és Solius.Ressenyo només algunes de les vies que hi ha l'esquerra de la paret sud. Mirant les ressenyes i a jutjar pr rastres d'equipament més vell ( 1 pitó i casquillos d'espit ) podria ser que s'haguessin obert damunt antigues vies.Sense ànim de polèmica si algú ho sap estariabé confirmar-ho. L`accés és l'habitual a Solius mentre que l'aproximació és un pèl més llarga de l'habitual ( 15' d'anada i 20' de tornada ). Un cop al coll ( aparcament 4x4 ) hem de començar a seguir el camí que baixa al gruix dels sectors. De seguida, caldrà deixar aquest camí i baixar cap a l'esquerra a caçar una pista. Aquesta pista l'hem de seguir de baixada fins que serem a l'alçada d'un corriol que ens portarà a peu del sector.

Espolón de los Pioneros al Pincuezo.

 

Via força guapa, en general de díedres i fissures de diferents tamanys així com un tram de placa a L2 que l'hi dóna varietat a l'escalada. Ràpida i de bon combinar amb la Linea Blanca, igualment xula i molt similar tant en dificultat com en estil.
-Accés: Caldas de Luna.
-Aproximació: Evident i curta, ja que es veu perfectament la paret i la via des de l'aparcament. Seguim per la pista tencada al tràfic fins a unes taules i una font que rajava a cent metres del cotxe. Creuem el riu i un corriol porta a la base de la paret. La via escala el vistós esperó de la dreta de la paret.

-Orientació: Sol entre les 12 i les 6.
-Material: Hem fet servir un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2.
-Grau obligat: V/V+.
-Descens: Rapelant per la via tal i com indica la ressenya.
-Ressenyes: A part de la que hem fet tinc pendent de penjar-ne una amb format fotografia per ubicar la via.

 

Croquis del sector Barranco del Marques,Jumilla.

Sector a peu de carretera, encara que el dia que hi vàrem anar nosaltres vàrem estar ben sols. A part de la immediatesa del seu accés/aproximació te l'avantatge que en qualsevol moment del dia hi ha sol i ombra, ja que les dues parets del sector estan contraposades. La paret de l'esquerra te orientació est, mentre que la de la dreta és oest. L'accés es des del municipi de Jumilla. Una vez aquí conduciremos  por la carretera C-3314 que une Jumilla con Cieza conduciremos hasta el Km 5 donde unos pocos metros después se abre un pequeño camino de tierra, a nuestra derecha, que pasa entre una nave de ganado caprino y una balsa grande de regadío. Hay que estar atentos y conducir despacio debido a que el camino es muy pequeño y apenas es perceptible debido a la vegetación. A los pocos metros de coger el camino se divisan las dos paredes del barranco y a unos escasos 600 m aparcaremos el vehículo cerca de la presa que lo custodia 

Via Rif a la Mussara.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Accés: Reus, anar direcció Falset i prendre el trencant a la dreta direcció Vilaplana. Arribem a Vilaplana i pugem per una carretera de revolts en direcció a l'Albiol. L'aparcament està diria que al quilòmetre 13.5. Aproximadament 1 quilòmetre després de l'aparcament hi ha el trencant a ma dreta que porta a l'Albiol. L'aparcament està en una mena de coll i podem aparcar als dos costats de la carretera.
-Aproximació: A la banda esquerra de la carretera pujant a les antenes hi surt un GR que el seguim a l'esquerra. Arribem a un primer trencant amb una font i seguim el camí del mig. Seguim per sota les parets i però no ben bé pel seu peu. Passem un tallafoc/linea elèctrica. Al cap d'uns cinc minuts hem de pujar cap a la base de les parets i grimpar un contrafort. Ho podem fer per dues canaletes, la que queda més lluny de l'aparcament te un pas per sota d'un bloc. Un cop a la feixa hem de fer uns pocs metres a l'esquerra fins a l'inici de la via.Bloc característic a l'inici.
Per trobar el peu de via ens ha anat molt bé la foto del Ll1 del blog ????, ens hem fixat en un bloc/sabina molt característic. Si fent l'aproximació arribem a un cartell de prohibit escalar és que ens hem passat de frenada.

-Orientació: Crec que Sud.
-Material: Veure ressenya.
-Dificultat obligada: Els 6b's no són obligats. Segurament 6a/+ i A1, no m'hi he fixat gaire.
-Descens: Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60 per la mateixa via.