Nirvana a la Paret de Catalunya.

 -Cordada: Erem els Manoletes Climb. Quico, Raül i Busquets.
-Ressenya: La de l'Albert Castellet
-Material: Joc de tascons i de friends de l'Alien blau al Camalot del 4. Nosaltres hem repetit del 0.75 al 3, més que res per si anem justos de grau i fem el llarg d'A1 comú amb la Marquises en artificial, per la Nirvana en si poden anar bé les repeticions peró suposo que no són imprescindibles.

-Aproximació: A nosaltres ens ha anat molt bé mirar la fotografia dels Caracoles Majaras on hi surt la xemeneia de la segona tirada. Aquesta xemeneia es veu perfectament des de la base de la paret. Hem d'anar uns vuitanta metres a l'esquerra i començar a pujar feixes fins a la vertical d'aquesta xemeneia. Nosaltres hem pujat per aquestes vires amb bambes i sense encordar ( III ). A la vertical de la xemeneia hi ha un díedre que és per on pujarem. A l'inci d'aquest díedre és on muntarem la R0 que està desequipada, uns quatre metres a la dreta hi ha un clau amb una inscripció al cantó que diu Somni Etern.

-Via: ens ha agradat força per variada i pel bon ambient, malgrat alguns trams herbosos. De roca hi ha de tot peró no hi ha cap tram on sigui molt dolenta. Sense clavar segurament la dificultat obligada deu ser de 6a o 6a+. Afegeixo algunes coses a la ressenya d'en Castellet:
Ll1: Nosaltres l'hem fet desencordat i amb bambes, al Caranorte algú comentava que era de IV-V, per on hem pujat nosaltres era III. Localitzem la xemeneia vermellosa de la segona tirada i ens desplaçem uns vuitanta metres a l'esquerra per començar a pujar a les feixes i anar a la vertical de l'esmentada xemeneia. Montarem la R1 ( neta ) al peu d'un díedre, pocs metres a la dreta hi ha un pitó amb una vaga i picat a la roca SOMNI ETERN.
R2 equipada amb dos ponts de roca a la base de la xemeneia.
Ll3: Una miqueta per sobre del quart clau flanqueijar a l'esquerra per una placa força monolítica, no seguir la fissrua més estona, encara que hi havia magnesi i més amunt una reunió.
Ll4: Nosaltres hem fet la despenjada abandonant un maillon, el següent clau queda uns sis metres per sota i a l'esquerra. Un cop fet la despenjada ens ha semblat que per fer-ho en lliure s'havia de seguir una vira de mans evident.

R5: Està neta, no hem trobat els dos claus del croquis. Es monta bé amb un 0.75 i un tascó mitjà.
Ll6: Al díedre hi ha tres claus que no es veuen des de la reunió. Quan toca abndonar el díedre i ficar-se a la placa de l'esquerra es veu un clau a l'esmentada placa. Per trincar aquest clau es veia un clavadero. Un cop al clau de la placa veurem un clau més amunt del díedre que hem abandonat, ni cas. Hem de seguir flanqueijant a l'esquerra fins a la R6 que es fa en un pont de roca amb un cable.
Ll7: Sortim de la reunió a l'esquerra per escalar una evident llastra, quan aquesta s'acaba seguim una evident vira de mans. A la vertical de la R6 hi ha un clau del qual hem canviat el cordino. Aquest clau pot ser que no es vegi perquè hi ha herbes, en aquest punt nosaltres ens hem enfilat a la vira que seguiem de mans i amb pocs metres arribem a R7.
Ll8: Hi ha un clau a l'inici de la tirada.
R8: Hi ha dos pitons.

Ll9: El clau que marca el croquis no hi és.
R11: No l'hem fet, hem anat directes a R12 amb uns 55 metres.
R13: Dos claus.
Ll14: Comú amb la Marquises. Aquí és on més ens ajudaran les repeticions sobretot si fem la tirada en A1. Hi ha un clau al principi, un pont de roca, un tascó sota el sostre i un altre clau al final de la tirada.
R14: Dos claus.

-Descens: Carenar cap a la dreta, fent un parell de pujades. Arribem a un coll molt ample amb fites que ens menen a la dreta on enganxem la traça que ens retorna al prat.