Mosoraški a l'Aniča Kuk. Paklenica.

La part de baix: un xic d'herba però d'escalar!!!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.

Vinga díedres!!!.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), pasada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer momento. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Anica kuk a l'esquerra i més endavant un altre que indica el nom de la via. A peu de via no hi ha placa amb el nom però cinc metres a la dreta hi ha un pitó i un mosquetó enormes.

Llàstima del sobat...tirada guapa!!!

-Orientació: La part superior està a l'ombra fins les 4 mentre que la de baix pràcticament no rep el sol.
-Ressenya: De momento penjo escanejada la del llibre. Quan tingui el blog actualitzat ja la copio i penjo la meva. És la número 1.

-Material: Segons la guia la via està totalment equipada i només calen cintes exprés. Jo recomanaria portar els aliens o tascons. Si us agrada possar ferro i/o deixar els llargs cossits al col.lega porteu un joc fins al 2/3 que entra.
-Via: Sembla ser que és la gran clàssica de Paklenica i a nosaltres ens va agradar. La trilogía de clàssiques de la paret diría que és aquesta, la Velebitaski i la Klin.
 És llarga, força homogènia de grau, lógica i amb un díedre final especialmente bonic. La part de baix és una mica herbosa i de resalts, amb poc ambient  però s'escala.La roca una mica pul.lida. La via és molt concorreguda Moltes reunions es fan sobre un sol clau cimentat, en bon estat però difícil de reforçar.

Sortint al sol, aquest dia no mola!.

 Nosaltres no ho vàrem fer però diría que és una bona jugada enllaçar les dues tirades de sota el 5c. L'altre cosa que no vàrem fer i que crec que pot estar bé és saltar-se la reunió penjada del 5c, acabes de fer el díedre i hi ha una vira. A l'inci de la vira hi ha un pitó i dos ponts de roca ( a equipar ) a prova de bombes. D'aquí podem arribar al cim amb un sol llarg ( petit ensamble per la vira ? ).
-Dificultat obligada: Típica via de díedres i fissures on si portem ferro segurament podrem pasar per quasi tot arreu amb A1,ara no recordo cap pas massa obligat.

Un bany amb al mar amb la feina feta!.

-Descens: Totes les cordades vàrem fer el descens a peu, és llarg ( cap a dues hores ? ) i si es fa l'estiu millor portar aigua de sobres, ja que la majoria de la baixada la farem al sol. Passem pel peu de via.
Del final de la via carenar/ crestejar a l'esquerra. Fent pujades i baixades arribem al cim de l'Anica kuk, baixem a un coll i tirem a l'esquerra. En una primera bifurcació caldrà anar a l'esquerra i retrobar el camí de l'aproximació. Fitat, pintat i senyalitzat.
Em sona creuar una línea de ràpels durant la via, no se si està reservada a l'equip de rescat del parc o és d'ús públic.