Corimori a la Punta Miladones.

Una aventura més en aquesta bona paret del Hig Èmporda!. De l'estil de la Kubalita i la Desobediencia i Revolució, segurament la placa de la primera tirada fa que tingui un punt més de navegar. Cal estar atent a flanquejar a temps a l'esquerra, potser aquest tram de placa i la sortida del primer pitó fan que la via sigui més obligada que les anteriorment citades. A tots dos ens va agradar més que la Desobediencia... ja que ens va semblar amb més bona roca i sense guano. Comparada amb la Kubalita per l'estil, encara que segurament la Corimori sigui una miqueta més obligada: segon llarg totalment trampejable amb articial ( Ae i A1 ), el primer llarg potser més laborios de trampejar. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules hem resumit tota la información en una ressenya.

-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: Hem d'arribar-nos fins a l'Escala i anar a l'avinguda Montgó ( seguir cartells ) en aquesta avinguda hi ha un trencant a la deta senyalitzat que ens porta fins al càmping Les Neus. Tal i com arribem al càmping ja veiem una carretera o pista asfaltada que va en la direcció que portem ( dir. Estartit ). Hem de seguir per aquesta pista que pot estar tallada en època d'incendis. La seguim fins que trobem una pista no asfaltada a l'esquerra. Ens hem de ficar en aquesta pista i de seguida deixar-ne una a l'esquerra i més endavant una altre també a l'esquerra. Aquesta pista ens porta fins a una base militar abandonada, no està malament del tot però jo no m'hi foteria amb un turisme baix. L'article del Vèrtex recomana aparcar en aquest punt. Encara que nosaltres hem acabat d'apurar el cotxe ( Kangoo ) el tram de pineda pel qual continua la pista després de la base militar.

-Aproximació: Des de la base militar abandonada hem de seguir el G.R. que va cap a l'Estartit, tot travessant una pineda a través d'una pista. A uns trescents metres de la base hem d'estar al cas d'un petit eixamplament a l'esquerra on hi solen haver fites i que ens servirà d'aparcament, màxim dos cotxes ben just, si no hem estaçionat a la base militar abandonada. En aquest punt cal deixar la pista i travessar la pineda cap a l'esquerra ( direcció mar ). El filat que cal creuar no enrrampa. Seguim la traça que creua la pineda i arribem a una zona de garrigs. Per superar aquesta zona de garrigs cal anar amb molt de compte de seguir les indicacions de direcció que segueixen i de no perdre la traça principal ja que hi ha moltes falses traçes que es perden en la maquia i ens poden garantitzar una embardissada èpica.

Quan la traça arriba a la zona de garrigs segueix un petit moment en direcció a mar i de seguida marxa a l'esquerra ( direcció l'Escala ). Seguim en aquesta direcció fins a quedar just a la carena que hi ha damunt d'una vall o barranc que va a morir a mar. En arribar a l'esmentada carena la traça va girant timidament cap a mar ( no fer-ho de cop ! ) fins a trovar un terme. Poc després de trovar aquest terme girem clarament cap a mar i sense canviar de direcció arribem a un coll damunt del mar. Un cop en aquest coll anem a l'esquerra ( direcció l'Escala ) fins al cim de la paret ( gran fita i llibre de piades ). Un cop aquí seguim en direcció a l'Escala però de baixada fins a localitzar un pi amb una corda estàtica que el vincula a la instal.lació de ràpel.

El ràpel és de 50 metres i nosaltres sempre hi hem deixat una corda fixada. Aquest ràpel ens deixa en una cornisa uns vint metres damunt del mar. Seguim la cornisa en direcció a l'Estartit i localitzem l'inici de la via just abans d'un tram de passamà.
-Descens: Des de l final de la via resseguim el camí de l'aproximació.