La segona gran clàssica de la paret juntament amb la Valencians. Escalada força homogènia en el V/V+, generalment en díedres de diferents mides. Si volem variar de díedres podem escalar un tram de placa a la variant directe de la vuitena tirada, bastant més difícil que l'original que va pel díedre de la dreta ( V?). Preveure un pla b o similar ja que la via és força concorreguda i hi són freqüents els embussos. Com a bona clàssica d'aquesta freqüentada paret la roca està força gastada, a nosaltres la naturalesa més aviat atlètica de l'escalada resta importància a aquest petit entrebanc. Reequipada amb parabolts inoxidables que de moment no estan rovellats.
-Orientació: Crec que Sud.
-Accés: Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.
-Aproximació: Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Continuem aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Uns deu metres a la dreta de l'inici de la Valencians cal grimpar per una zona fàcil (III) fins a la R0 de la via.
-Material: Es pot fer amb cintes exprés si es va rodat. Nosaltres hem fet anar algun friend ( entre el Camalot 0.5 i el 2 ) per treure algun pèndol al segon de cordada.
-Dificultat obligada: V/A1. Si no fem V+ potser ens és útil algun friend més gran.
-Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's.
-Ressenya: Mendiak.net, gràcies!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada