Homo Montserratinus a la Roca d'en Sanhida.

S'ha convertit en una nova clàssica del vessant Nord i no és per menys.Es tracta d'una via força rodona,pràcticament fissurada de cap a peus que permet assegurar gairebé tots els pasatjes a condició de disposar del material necessari.Unicament m'ha semblat de mal assegurar el flanqueig final de la quarta tirada però és IV i amb la roca sanejada,poc que deu ser pas exposat.La darrera tirada és especialment agraïda d'escalar i és la cirereta final d'aquest suculent pastís.
Si teniu bon fons i ganes del final de la via grimpant amb l'ajuda d'alguna cadena es pot continuar per la Anglada Eli al Camell d'Ecos.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Des de l’aparcament de Santa Cecília prenem la carretera en direcció a Can Masana, de seguida trobarem unes escales que van a buscar el GR. El seguim en direcció oest fins un trencall que prenem direcció al Coll del Migdia. Al cap de poc trobarem un corriol que surt a mà dreta i que va a la font del Llum (coberta per un gran bloc); continuem pel corriol que ressegueix el peu de les parets fins trobar l’inici de la via.

 

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.
Material: La ressenya recomana 16 expresos,un joc de tascons i un de friends fins el Camalot del 3.Nosaltres a més hem fet servir els Camalots del 4 i del 5,sense aquest darrer queda un tram d'uns 8 metres de V+(jo diria 6a) obligat.A més portàvem repeticions del 0.4 al 3.No són ni de bon troç imprescindibles però tampoc ens han fet nosa.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Amb 3 ràpels sempre de dos bolts amb anelles.R6-R5 30,R5 a una instal.lació en 40 metres obviant una reunió de la veïna Camí d'en Sanhida i d'aquesta instal.lació al terra en 50 metres.Els ràpels ens dipositen a 20 metres del peu de via.