Típica proposta de ressalts dels germans Massó: ben trobada i ben resolta. L'escalada hi és prou assequible tant el lliure finet com l'artificial sobre peces relativament solides i properes. Les vistes són espectaculars i malgrat la naturalesa del terreny hi gaudirem d'un bon ambient. Per posar una mica de pebre a l'activitat nosaltres hem errat l'inici,escalant un ressalt més a la dreta que probablement sigui més difícil que l'entrada original. Després hem flanquejat per la cornisa a esquerres fins a espetegar a l'inici de la segona tirada.
Accés: Aparcament de Can
Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé
no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per
aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs
federat).
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat fins el Refugi Vicenç Barber. Un cop al refugi seguim el camí en direcció el pas del Príncep, baixem i passem per la Canal del Lloro.Anem pujant fins un camí que surt a l'esquerra amb senyals blaves. Seguim per aquest camí, passant per sota l'Aresta Bruc del Dit, pugem un xic i després baixem fins un replà. Aquí veurem que les senyals blaves van a la dreta i a l'esquerra, seguim les de la dreta i al cap d'uns metres arribem als contraforts del Frare Gros. Hi ha una primera via equipada amb bolts del 8 i espits per on hem entrat nosaltres. L'inici de la Bernat i Amàlia queda uns vint metres més amunt a l'esquerra. Espits amb cabota d'allem visibles.
Orientació: Sudoest,sol a partir de quarts de dotze. Compte amb el mestral així com amb la cota de la via.
Grau obligat: V-V+/A1e.
Material: Un estrep,una vintena de cintes exprés així com els friends del 0.5 i 2 per la segona i última tirada respectivament.
Descens: Acabem d'assolir el cim i baixem un parell de metres cap a l'Est a localitzar la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anelles ) d'on hem tirat un ràpel de 60 pel vessant sud. Aquest ràpel m'imagino que es pot fer més curt anant a la canal. Per aquesta canal baixem i retrobem el camí de l'aproximació, passarem a uns vint metres del peu de via.
Ressenyes: El Col.leccionista de vies i Germans Massó. Moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada