Garcia Vidal a la Miranda de les Boigues

Deu ser un bon repte per a sisegradistes solvents,nosaltres que no gaudim d'aquesta condició també hem estat ben entretinguts mitant d'arribar al cim amb el nostre humil V+/A1. Una burilada setentera amb sortides d'estrep quan el terreny ho permet i certa navegació per sota del V+. La fama del seu equipament precari podria explicar l'oblit al qual ha estat sotmesa aquesta via.És d'esperar que la restauració duta a terme per en Mohawk i en Joan Pera fa dos estius n'augmenti la freqüentació, de fet nosaltres vàrem trobar els cantells ben enfarinats. 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i saltarem a l'altre vessant.Just a sota del Refugi hi ha la Canal del Cirerer,un parell de metres abans d'entrar a aquesta canal localitzem una traça a ma esquerra que puja fins la base de la Miranda de les Bohigues. Seguim cap a la dreta fins a un coll on comença la clàssicca Monpart (parabolts visibles,platejats de la FEEC ). La nostre via comença uns deu metres a la dreta  Si ens hi fixem veurem el primer parabolt molt alt entre dos merlets, a sota a l'esquerra un burí ben rovellat ( via ?) i a mode de R0 un cargol d'espit.

Material: Diria que ens han calgut menys cintes de les 20 que indica la ressenya, dues plaquetes recuperables,un estrep així com dos Aliens: el verd i el vermell.

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.

Grau obligat: V+/A1e. Hi ha trams de IV que no hem sabut protegir. El V+ obligat és entre expansions, si es porta alguna andromina prou llarga potser ens ho estalviem.

Descens: Nosaltres l'hem fet amb els gats posats ja que hi ha un parell de desgrimpades de III que les hem trobat exposades.Del final de la via cal anar a la dreta ( Nord ) i desgrimpar un parell de resalts,hi ha un espit amb maillón per si volem rapelar.Superat aquest parell d'entrebancs arribem al camí d'Agulles amb marques vermelles que seguirem a l'esquerra. Passarem per sota de l'Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt i si anessim cap a dalt crec que podriem combinar amb l'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.

Ressenyes: Joan Asín i Luichy.Mil gràcies!!!