Via Martí Andreví al Ditet.

L'inici no és massa reeixit ja que escalem mig per la roca mig per una canal terrosa amb arbres que no estan prou morts per fotre'ls abaix ni massa vius per constituir una ferma assegurança. Superat aquest breu tràngol ens trobem amb un escalada plaquera per un esperó ben aeri i dotat de bons agafadors.Ideal enllaçar amb la Via del Jabato o l'Aresta Brucs a la Fàcil.

 

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homònim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit ja veurem el nostre objectiu a ma dreta.Deixem el camí i per on millor podem arribem al peu de via. Esperonet secundari tombat amb una canal arbrada a ma dreta. Hi ha una petita sageta pràcticament esborrada,la primera alzina a ma dreta és morta i la savina del damunt te alguna branca xerracada.

 

 

Material: A banda de les sis cintes que es recomana a les ressenyes nosaltres hem emprat els Aliens groc i blau a la primera tirada. Al cim hi ha una instal·lació de ràpel consistent en dues petites sabines que hom ha triangulat amb una desena de metres de corda i que no estaria malament canviar. Si ens aventurem a fer el segon ràpel tampoc anirà malament arreglar-lo una mica per equalitzar les forces.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.

Grau obligat: IV+/A0.

 

 

Orientació: Oest.

Descens: Des del cim fer un ràpel d'uns deu metres fins al coll amb l'Agulla Fàcil.En aquest punt cal realitzar un segon ràpel de seixanta metres fins la base de la cara sud de la Fàcil. Aquest ràpel a mi no m'ha fet gaire gràcia: es fa d'una alzina mig descalçada i d'una sabina no gaire gran que està arrelada al mateix pa de terra que l'alzina. Si volem evitar aquest segon ràpel em sembla que es pot grimpar per l'aresta oest de la Fàcil fins al seu cim ( III,60m?).

Ressenyes: Germans Massó, Col·leccionista de Vies i Lanochedelloro. Moltes gràcies!!.