dimarts, 7 d’octubre del 2014

L'Ârete al Ravin des échos.


A la part central de l'Aresta.
-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés:Per l'AP-7, cal deixar-la a la sortida 34 entre Beziers i Montpellier. En aquesta sortida ja està indicat Millau, que és  a on ens dirigierem a través d'una autovia.Un cop a Millau  seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
-Aproximació: Una miqueta més llarga que les altres que hem fet per la Jonte. Sortim de l'aparcament del circ de Bases ( aparcament del telèfon )  i anem seguint cartells de La Catedreale, primer i després crec que ja possa l'Arete.El primer desviament és a l'esquerra. Diria que te el nom a peu de via ( plataforma amb arbre ). Compte que a la dreta hi ha els quimics de la Zébulon.
-Ressenya: Penjo la d'en  Joan Jover i també la de seva veïna Zébulon que he agafat del blog Escalatzencas. Més que res per que pot ser una bona combinació fer les dues, ja que es rapelen i són guapes i de grau idèntic.


-Orientació: Jo crec que és sud oest. Nosaltres hi vàrem anar a la tarda i vàrem tenir sol fins que es va pondré, el peu de via estaba a l'ombra.
-Material: Totalment equipada amb químics. No cal en absolut però si es vol reforçar es poden possar molts ponts de roca. Doble corda per poder rapelar la via.
-Via: El dia abans haviem fet Le Bitard i el mateix matí Les femmes... i suposo que per comparació a mi aquesta em va semblar massa tombada. Suposo que en el seu grau és una bona via: homogènia, bastant sostinguda i amb una roca boníssima ( no està pulida ). Pot ser una bona via d'iniciació.


-Grau obligat: IV+/A0.
-Descens: Rapelant per la mateixa via: R3-R1 ( 60 ) i R1-terra ( 35 ).

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Aresta Brucs a la Savina Inferior.

Cap unta irem????.


-Cordada: Txus i Busquets.
Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manressa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en dirección al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Carenem a l'esquerra seguint marques vermelles i passem a prop del veu de via. Nosaltres abans hem fet  la Pelada.

Últims metres de la via.

-Material: Cintes exprés, algunes llargues per fer la via amb un sol llarg. Doble corda de 60 o 50 pel ràpel.
-Via: Fa dies que la vàrem fer i no la recordo massa peró diría que era guapa d'escalar, està bastant equipada. A la primera tirada hi trobem bolts daurats i a la segona espits. Crec que al segon llarg hem anat massa a la dreta i hem sortit per la Drakar Negre. L'hem fet amb una sola tirada.
-Ressenya: Aquesta del Coleccionista de vies i una de la Drakar negre per si voleu combinar.


-Descens: Un ràpel per la cara de la dreta, diría que amb simple de 60 no arriba.
-Nosaltres l'hem combinat:
1.Cara O de la Pelada. ( abans )
2.A.B. a l'Agulla del capdamunt.
3.A.B. a l'Agulla dels Espeleólegs.
4.A.B. a la Podrida.

divendres, 3 d’octubre del 2014

Celjski stup al Mali Ćuk.



-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.



-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat, abans d'arribar a la zona amb els lavabos i la botiga ( venen material ) trobem un  cartell amb el nom que ens indica que hem de creauar el riu a la dreta. No recordó si a peu de via hi havia un cartell però és un díedre ben evident.



-Orientació: Sud oest.
-Material: A la guia recomanen un joc de tascons, nosaltres només vàrem fer servir només  els expresos.
-Ressenya: He trobat aquesta per internet, és d'una página eslovena on surten més vies del mateix estil a Paklenica.




-Via: Te una primera tirada sostinguda i guapa, de díedre. Després enganxes una aresta, discontinua amb murs curts prou guapos. La roca com a totes les que vàrem a Paklenica, una maravella. Bona via en plan molt tranquil, per gaudir de bon calcari sense haver de tibar massa.
Una altra via que sembla ben recomanable i molt a prop d'aquesta és la Andy and Max. Nosaltres vàrem fer només el primer llarg i encara que a la guia la pintin de la mateixa dificultat ens va semblar més difícil ( 6a obligat ? ). Per aquesta millor portar alguna peça, es baixa rapelant i també hi ha un cartell amb el nom.


-Dificultat obligada: Si anem només amb cintes, V/A0. Si es porten peçes potser es pugui fer amb IV/A1.
-Descens: Del cim de l'agulla, desgrimpar ( IV ) o raplear ( un sol bolt sense mallón ) a un coll. A la paret de davant d'aquest coll s'hi veien pitons, m'imagino que es deu poder continuar la via. Si volem baixar a ma Esquerra, per unes Canals i feixes fins al riu.

dimarts, 30 de setembre del 2014

Via Berta a l'Ordiguer.

 
Al tram comú amb l'Anglada...

-Cordada: Marc Segarra i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al municipi de Martinet, a la carretera entre La Seu i Puigcerdà. Un cop a Martinet agafem la carretera que puja al poble d'Estana. Creuem el poble, fem un petit tram de pista i aparquem al Coll de Pallers.

Arribada a la role de sota el Gran Díedre

-Aproximació: Hem de pujar a Prat de Cadí, des de el mateix aparcament en surt el camí i diría que està senyalitzat. Un cop som al Prat de Cadí cal crear-lo i agafar el P.R. que mena a la Canal del Cristall. El P.R. passa pel peu de via, compte que a la part final de l'aproximació, a la tartera de sota la Canal del Cristall, hi ha el P.R. de pujada i el de baixada. A nosaltres ens convé el de baixada, el que passa enganxat al peu de l'Ordiguer. Amb aquesta foto de l' Escalatroncs , que penjo aquí a sota es veu la via perfectament des de Prat de Cadí i hi anem directes.



 L'entrada és en un díedre diagonal i ajagut molt caracterísitic. El camí de baixada passa per peu de via i és ideal per deixar-hi la motxilla.
Diria que vàrem trigar entre una hora i quart i una hora i mitja a fer l'aproximació.
-Orientació: Nord, crec que a primera hora del matí hi toca una miqueta el sol.

Llàstima dels líquens!!!.
 

-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3 i algún tascó.Els pitons no són necessaris, però si no esteu molt avessats al terreny del Cadí i us fan yuyu les reunions que no són a prova de bombes potser recomanable portar algún pitó ( sobretot fins ) o el martell per repicar algún clau a principi de temporada.

Moment Pitaken!.

-Via: A mi m'ha semblat una molt bona via del tipus alpinada on l'entorn, l'aproximació, la baixada, la cerca de l'itinerari i el mirar de passar sense fotre res avall sumen més punts que els passos de la via. Dit aixó, la via te alguns trams que a mi m'han semblat molt guapos i prou aeris, sempre en el context d'alpinada. La roca no és cap maravella i en alguns trams cal tenir tacte al pasar. Suposo que es repeteix menys que les altres dues clàssiques de la paret, l'Anlgada i la Pokorsky, i està menys sanejada.
-Ressenya: He tunejat aquesta d'en Kimgil que és la que m'ha semblat més detallada. Volia demanar-li permís però no se com contactar-hi.

Catalunya trunying!.

-Grau obligat:  V+.
-Descens: De la darrera reunió de l'Anglada escalar dos ressalts i prendre la segona feixa descendent a l'esquerra, hi ha fites. Al final d'aquesta vira caldrà pujar a la de sobre per la que acabarem de baixar a la Canal del Cristall. Compte amb el final de la vira: si aneu a parar a una rampa de roca petita i esmicolada us heu equivocat, és la feixa de sobre!!!!. La feixa bona arriba a la Canal del Cristall per una petita vira descendent, on es passa bé caminant quasi sense fer servir les mans. Hi ha fites al tram final.
Un cop a la Canal del Cristall només cal baixar-hi un tram i sortir a l'esquerra, tot seguint el P.R. que passa per peu de via.

Poca se pa untè aixo!.

diumenge, 28 de setembre del 2014

Le Bitard.

Placa guapa!!!.


-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Per l'AP-7, cal deixar-la a la sortida 34 entre Beziers i Montpellier. En aquesta sortida ja està indicat Millau, que és  a on ens dirigierem a través d'una autoviaa.Un cop a Millau  seguir les indicacions de Gorgues del Tarn fins al municipi de Le Rozier, a 21 quilómetres de Millau.
-Resta d'informació: Aquest cop faig un croquis i hi posso tota la informació. A nosaltres ens va agradar molt: sostinguda, vertical i amb una roca boníssima. Penjo també un mapa dels sectors del C2C.






divendres, 26 de setembre del 2014

Pànic Timpànic.

El lance!!!!en dinámico neng!!!!

-Cordada: Nil i Busquets.
-Accés: Des de Fígols hem de prendre la pista que surt a mig quilómetre de Fígols en direcció Alinyà i que puja cap a roca Narieda. Aquesta pista està tallada per una cadena, en aquest punt és on aparquem.



-Aproximació: Nosaltres la vàrem liar, millor mirar la web de lanochedelloro.com el croquis de l'aproximació.
-Orientació: Nord, vàrem marxar de baix de la paret cap a les cinc i encara no l'hi havia tocat el sol.

A la tercera tirada.
-Material: Vàrem fer servir un joc d'Aliens del verd al vermell i els Camalots 0.5 i 2 a la segona i última tirada respectivament. Els Camalots vàren ser més per trampejar que per asegurar, o sigui que si aneu forts suposo que en podreu prescindir. Les reunions no están equipades per rapelar.
-Ressenyes: He penjat la original i la d'en Parce. Com sempre si no us voleu perdre, la de lanochedelloro.com.

Merci per la topo Lluís.
-Via: A tots dos ens va agradar molt, és sostinguda, variada,netejada i arreglada per disfrutar. És una bona opció per escalar a l'ombra, aixó també ho debien pensar les quatre cordades que la varen fer el mateix dia. La roca està netejada pels aperturistes a consciencia i la via s'ha repetit bastant, peró encara pot petar alguna cosa, és calcari de cara nord on a vegades costa donar-li un vot de confiança amb l'aderència però al final arrapa.

Separate Reality!!.
-Dificultat obligada: M'ha semblat que hi ha almenys dos trams de 6b obligats: al primer llarg i la sortida de R2. En aquest darrer tram conteu amb factor dos, aixó si, la reunió és de dos bolts ben lluents i queda una miqueta alta, m'imaguino que està fet exprés per mitigar el tema. La resta de la via trampejable amb V+/6a-A1.
-Descens: Evident i fressat, cap a l'esquerra. Ben dibuixat i explicat al croquis d'en Luichy.


Cinc de la tarda i a l'ombra!.

dimecres, 24 de setembre del 2014

Mosoraški a l'Aniča Kuk. Paklenica.

La part de baix: un xic d'herba però d'escalar!!!.


-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Hem d'anar al poble de Starigrad-Paklenica. Un cop aquí pujar a l'entrada del parc on haurem de comprar entrada, no recordó el preu. El que si recordo és que feien descomptes quan més dies agafaves,que dos dies costaven el mateix que tres i que cap a les vuit del vespre baixen la valla d'entrada, peró pots pasar pel cantó amb el cotxe.

Vinga díedres!!!.

-Aproximació: Si hi anem d'hora o molt tard podrem aparcar al final de la carretera sinó ens tocarà caminar més. Màxim un quilometre. Del final de la carrtera seguim el camí empedrat que passa per baix de l'engorjat ( botiga de menjar i material i lavabos ), pasada aquesta zona el camí comença pujar seguint el riu. Arribem a un punt en que es veu perfectament la paret, hi ha un panel amb una foto i la topo de totes les vies de la paret. Una miqueta més amunt un cartell ( Anica kuk )  ens indica que hem de creuar el riu, hi ha marques vermelles però aquí costen de veure, cal baixar un pèl en un primer momento. Creuat el riu ja trobem un cartell que ens indica Anica kuk a l'esquerra i més endavant un altre que indica el nom de la via. A peu de via no hi ha placa amb el nom però cinc metres a la dreta hi ha un pitó i un mosquetó enormes.

Llàstima del sobat...tirada guapa!!!

-Orientació: La part superior està a l'ombra fins les 4 mentre que la de baix pràcticament no rep el sol.
-Ressenya: De momento penjo escanejada la del llibre. Quan tingui el blog actualitzat ja la copio i penjo la meva. És la número 1.


-Material: Segons la guia la via està totalment equipada i només calen cintes exprés. Jo recomanaria portar els aliens o tascons. Si us agrada possar ferro i/o deixar els llargs cossits al col.lega porteu un joc fins al 2/3 que entra.
-Via: Sembla ser que és la gran clàssica de Paklenica i a nosaltres ens va agradar. La trilogía de clàssiques de la paret diría que és aquesta, la Velebitaski i la Klin.
 És llarga, força homogènia de grau, lógica i amb un díedre final especialmente bonic. La part de baix és una mica herbosa i de resalts, amb poc ambient  però s'escala.La roca una mica pul.lida. La via és molt concorreguda Moltes reunions es fan sobre un sol clau cimentat, en bon estat però difícil de reforçar.

Sortint al sol, aquest dia no mola!.

 Nosaltres no ho vàrem fer però diría que és una bona jugada enllaçar les dues tirades de sota el 5c. L'altre cosa que no vàrem fer i que crec que pot estar bé és saltar-se la reunió penjada del 5c, acabes de fer el díedre i hi ha una vira. A l'inci de la vira hi ha un pitó i dos ponts de roca ( a equipar ) a prova de bombes. D'aquí podem arribar al cim amb un sol llarg ( petit ensamble per la vira ? ).
-Dificultat obligada: Típica via de díedres i fissures on si portem ferro segurament podrem pasar per quasi tot arreu amb A1,ara no recordo cap pas massa obligat.

Un bany amb al mar amb la feina feta!.

-Descens: Totes les cordades vàrem fer el descens a peu, és llarg ( cap a dues hores ? ) i si es fa l'estiu millor portar aigua de sobres, ja que la majoria de la baixada la farem al sol. Passem pel peu de via.
Del final de la via carenar/ crestejar a l'esquerra. Fent pujades i baixades arribem al cim de l'Anica kuk, baixem a un coll i tirem a l'esquerra. En una primera bifurcació caldrà anar a l'esquerra i retrobar el camí de l'aproximació. Fitat, pintat i senyalitzat.
Em sona creuar una línea de ràpels durant la via, no se si està reservada a l'equip de rescat del parc o és d'ús públic.