Democracia!???.

Gent agredida,fins i tot pot ser que un d'ell perdi un ull.Imatges i més imatges de violència contra gent que aixeca les mans.Els polítics espanyols dient que no passa res  i que ens ho mereixem.Fa dos anys jo no hauria anat a votar,fa un any hauria votat no i abans d'ahir vaig anar a votar un Sí ben gran.Espanya s'ho ha guanyat.Moltes gràcies a tots els partits d'esquerres espanyols començant per PSOE per l'enèrgica condemna de la violència,gràcies també als sindicats d'Espanya per aderir-se a l'aturada d'avui i no puc deixar d'agrair als intel.lectuals d'esquerres espanyols la seva clara i enèrgica condemna a la violència policial.Han demostrat que abans que d'esquerres són espanyols.Doncs res,molta sort amb les majories del PP,amb en Felipito i amb la Fundació Francisco Franco.Nosaltres marxem,sinó és ara serà a la propera.

Via dels Senzills a Malanyeu.

 Bonica via esportiva,diria que va ser la primera d'aquest estil a Malanyeu. Són quatre llargs de placa encara que força variats:trams tècnics,continuïtat,algún pas de bloc...La roca com a totes les vies de la paret és de primera i l'equipament una mica més airejat que a les darreres creacions de la paret. A l'últim llarg crec que hem anat per una altre via,aquesta darrera tirada l'hem trobat una mica de mal rapelar i tampoc era cap maravella...si no anem amb plan tatxer potser surti més a compte rapelar i anar a per una altre via.Hem enllaçat les tirades 2+3.Em sembla haver llegit que als primers metres trepitja la via Viatje per Pura delícia ( autoprotecció ).
Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació,es veu molt bé el relleu que cal superar a la segona tirada.A la base es veu un pont de roca vell ( recanvis ),a l'esquerra hi ha els bolts del 10 de la via Adéu Espanya i te el nom mig esborrat.

Material: Hi ha qui la fa només amb cintes exprés,nosaltres hem possat un Alien groc a un distançiament del primer llarg.
Grau obligat: Segurament es passi amb V+/A1,sinó 6a/A0.
Descens: Nosaltres hem baixat amb dos ràpels de 50 i 55.
Ressenyes: Joan Asín i toproc,gràcies!.

Éxodo a la Gorra Marinera.

Ens posem en aquesta via sense més referències que el que diu la guia de Gorros. Està equipada amb parabolts, alguns de 8 mm (al primer llarg). Escalada en placa amb roca a controlar en algun punt, sobretot al 2n llarg. Al lloro amb això perquè la via està just a sobre de les Escales de Jacob. Qualsevol pedra que caigui va directa a les Escales, que estan bastant transitades. Hem empalmat el 2n i 3r llargs amb doble corda sense problemes. L'últim llarg supera un desplomet que podem escaquejar cap a la dreta.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena per les Escales de Jacob. La via comença a la meitat de les Escales (parabolts visibles).

-Orientació: Nord-oest.

-Material: Només calen cintes exprés.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des del final de la via desgrimpem uns metres cap a la dreta (oest) fins a localitzar una instal·lació de ràpel. D'aquí muntem un ràpel d'uns 20 metres fins al coll que separa la Gorra Marinera de la Magdalena Inferior. I d'aquí amb un moment som al peu de via.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo que surt a la guia d'en Luichy de Gorros. A internet he trobat aquesta: 

Quebrantahuesos a la Magdalena Inferior.

Via molt guapa que, tot i ser curta, té molt d'ambient. El primer llarg té una llarga travessa per sota d'un gran sostre, alternant passos de placa i de fissura. El segon llarg és un díedre amb roca a controlar. Està generosament equipada amb espits pintats de color vermell, algun ja està rovellat. Al peu de via estarem acompanyats pels guiris que pugen al cim de la Miranda de Sta. Magdalenda.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim direcció St. Jeroni fins que ens desviem a mà esquerra pel camí que puja a Sta. Magdalena. La via comença just al costat de les ruïnes de l'ermita, hi ha dos químics a peu de via.

-Orientació: Nord.

-Material: Nosaltres hem fet amb 16 cintes exprés, però per xapar-ho tot en calen 22.

-Grau obligat: V.

-Descens: Des del cim un ràpel d'uns 35 metres per la cara sud-oest, per on va la via normal. Després rodejant l'agulla per la cara sud arribem a les escales de Jacob i d'aquí podem baixar fins al camí de l'aproximació.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo de la guia de Gorros d'en Luichy. A internet hi ha la d'en Joan Asín.Merçi!.

Sendero Límite Circo de Verano.

Una més de la factoria Sendero Límte: equipada per no passar gens de por i ben sanejada,gràcies!.He llegit algunes piades que comenten que la roca és de mala qualitat. M'imagino que la via s'ha anat repetint tant que ara no cal patir-hi massa amb la roca. Escalada atlètica i sostinguda en la primera part,després es tomba i ja costa menys però vas trobant trams entretinguts. Tota de placa amb patates, amb un parell de bombos a bloc a L3 i un tramet de díedre més amunt per donar varietat al tema. Nosaltres hem enllaçat totes les tirades menys el terçer i el vuitè. El cable de dalt incómode per fer reunió.
Accés: Poble de Riglos. Cal aparcar a l'entrada del poble en dos aparcaments habilitats a ma dreta. Hi ha una font, primer carrer després de l'últim aparcament a ma dreta.
Aproximació: Creuem el poble de planer en dirección al Pisón i al Puro. Fem la volta per sota del Puro i arribem a la cara N.O. del Pisón on hi ha el circo de verano. Hi ha una traça que resegueix per sota la paret del Circo de Verano o també podem continuar de planer i pujar cap a la paret a la vertical de l'evident Via Ursi. Dos bolts amb tires vermelles a l'iniçi.
Orientació: La via te ombra crec que fins les cinc.
Material: Amb 19 cintes ( algunes llargues ) i doble corda nosaltres hem enllaçat totes les tirades que he comentat abans sense massa fregament. Ens hem saltat alguna xapa.
Grau obligat: V.
Descens: Nosaltres hem baixat pels ràpels del Circo de Verano,diuen amb tres ràpel peró nosaltres n'hem fet cinc: 40,40(incomode),35,30 i 30. Compte que hi puja una via, per arribar als ràpels cal seguir el cable a la dreta fins a la primera instal.lació ( per la cara que hem escalat ): dos bolts amb anelles.

Xemeneia TIM a la Falconera.

 Evidentíssima xemeneia que talla la paret de la Falconera i que els intrèpids TIM sabadellencs no podien deixar escapar.La via es troba parcialment equipada amb parabolts,algú sap si es corresponen als burins originals de la primera ascencsió?.L'inici i la sortida al cim són una mica herbosos però la roca és bona en tot el recorregut.Hem enllaçat les dues primeres tirades.
Orientació: Est,com que és una xemeneia potser te més ombra que altres vies de la paret.
Material:Joc complert de tricams i camalots #1 i #2.
Restriccions: Prohibida l'escalada de Gener a Juliol ambdos inclosos.

Accés: Si venim des de Sabadell circulem per la carretera BV-1221 direcció Talamanca. Un cop passat el Coll d’Estenalles continuem aproximadament un quilòmetre fins un revolt molt tancat on podem aparcar el vehicle, esplanada per uns quatre cotxes amb un panell informatiu.
Aproximació: Seguim un corriol en direcció Nord,primer per la carena i despres per dins el bosc,arribem a un coll.En aquest punt cal baixar per una ample canal arbrada a ma dreta( rètol restriccions). A mitja canal la deixem per anar a l'esquerra i baixar per una nova canal.Al final d'aquesta segona canal cal desgrimpar un parell de trams rocosos,el darrer te una corda fixe. Fet aixó anem cap a la dreta de la paret,desgrimpem un petit bloc damunt del qual comença la Rapsodia en blues,seguim uns metres més endavant i localitzem l'iniçi de la via a la xemeneia. Hi ha un boix gran que cal esquivar a l'entrada,tres burins a mode de R0 a l'esquerra dels bolts de la clàssica La que faltava,hi ha una corda fixe amunt que creua la xemeneia.

Grau obligat: V/V+.
Descens: Caminant a l'esquerra,ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.

Anzas a Peña Foratata.

Te trams xulos i variats però també força rostoll,ens vàren agradar més les seves veïnes Capricho de Primavera i Valle de Tena.Com és habitual a les vies del grup Sueño Vertical la via està súper sanejada (gràcies!) i l'equipament és d'alló més generós.De cavall estant diria que xapavem un de cada 3 parabolts i que feiem els llargs de dos en dos,excepte a les tirades de 6b que no ens hem atrevit a enllaçar.
Accés:  Des de Sallent de Gállego pugem fins a la urbanització Formigal. Hem de deixar el cotxe a la part superior dreta de la urbanització, en el carrer Foratata. 
Aproximació:  Des del cotxe prenem una pista en direcció est. Després de travessar una balla metàl·lica arribarem en un prat on surt un camí a mà esquerra. Aquest camí té alguna fita i marques blaves i blanques. Seguim aquest camí en pujada fins al Coll de Baladrias. Un cop al coll tombem a mà esquerra per pujar pel llom de la muntanya. Quan estem arribant al final de la pujada hem d'estar al cas a marxar a l'esquerra per rastres de pas i alguna fita fins arribar al peu de via on es veuen les xapes i hi ha el nom inscrit.
Orientació:Sudoest,sol a partir de les 11.30.

Grau obligat:V/A0.
Material: Unes setze cintes exprés. Si ho volem xapar tot sense enllaçar llargs ens en caldran 22.
Descens: Des del final de la via acabem de pujar al cim. Un cop aquí anem a desgrimpant per l'aretsta que ens queda a l'esquerra,fem un parell de ràpels curts i evitables que ens deixen en un coll. Baixem per la canal de la dret fins que arribem a peu pla. Seguim flanquejant en la direcció que portem fins que s'acaba la paret i baixem per camí evident fins a Formigal. Un parell d'hores.