La tardor d'en Nepjeperura a la Dent d'en Rosell.

Ens ha semblat una via molt guapa: passatges variats tant de placa com de díedre quasi sempre de caràcter atlètic,dificultats homogènies i bonic entorn de muntanya.La ruta es troba semiequipada amb pitons i parabolts en aquells punts en els quals resulta més complicat autoprotegir-se. Es tracta d'una de les grans clàssiques de la Dent,segurament fou la via més repetida abans de la irrupció dels recorreguts generosament parabolats del Komando Ripollès.Si us agraden les escalades semiequipades i voleu visitar la paret  no us perdeu ni aquesta ni la una mica més exigent Nano,ambdues prou concorregudes com per no trobar-hi massa líquens.
Traçat ben encertat buscant els passatges més atractius,tot i així trobarem algún pas herbós i una feixa que poden ser de mal païr als paladars més fins.

Accés: Queralbs. Aquest cop hem fet l'aproximació per dalt i per fer aquesta via crec que és la opció més rápida. 45' d'aproximació en  baixada i 45' de retorn en pujada. Per aquesta opció, des de Queralbs, prenem la pista que porta a Fontalba. Hem d'aparcar a l'últim revolt a esquerres abans del coll,a l'alçada d'un bosc cremat i a uns 8 km. del final de l'asfalt.La pista és accesible a qualsevol tipus de turisme.

-Aproximació: Des de el cotxe baixem cap al bosc cremat, descendim fins al seu final i seguim a l'esquerra a buscar la carena cimera de la Dent. La seguim de baixada fins al segon coll,el que hi ha just després de la corda fixe no,el següent.Situats en aquest segón coll prenem l'ample canal/vira herbosa que baixa a peu de paret. Des del coll veurem la via,una bona referència és el gran xusco que forma la xemeneia del primer llarg.Al peu de via hi ha una escarpia amb anella que havia set groga i que te un tros de corda estàtica.
-Orientació: Est.
-Horari: 3 hores i mitja.
-Material: Joc de tascons i de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3,si es va just de grau repetir del 0.5 al 2.Molen cintes llargues i doble corda.

-Grau obligat: V+/A0,la roca dona molt de joc i potser amb paciència i un pedal passem amb V/A1.
-Descens: En aquest cas seria ascens. A la darrera reunió hem recollit trastos i hem acabat de grimpar 20 metres de II per retrobar la carena de l'aproximació.
-Ressenyes: La foto és de l'Escalatroncs i el dibuix d'en Luichy.Molt útils!Mil gràcies!.