Via que va aixecar força polèmica al seu dia. Potser perquè els seus dos aperturistes van forjar-se mala fama reequipant clàssiques de la cara nord. O també perquè van intentar aprofitar el poc espai lliure que quedava entre la Puigmal i la Nanga Pardal. Fins a la quarta reunió segueix un esperó que hi ha entre aquestes dues vies. A partir d'aquí passa el que passa a la immensa majoria d'agulles de Montserrat: que són més estretes del cim que de la base. O sigui, que mirant des de la base pot semblar que hi ha suficient espai lliure, però quan arribes al cim et tires a sobre de les vies que ja estan obertes. Potser els aperturistes i equipadors haurien de tenir en compte aquest curiós fenomen quan obren una nova via. En el cas concret d'aquesta via, a partir de la R4 hi ha poc espai lliure. La primera meitat del cinquè llarg és compartit amb la Puigmal (cosa que no reflexava la ressenya que portàvem). S'ha d'estar atent a veure les xapes que surten cap a la dreta a mig llarg. I la cinquena reunió deu estar entre 1 i 2 metres de la Puigmal. Arribats a aquest punt hem decidit acabar d'arribar al cim pel darrer llarg de la Puigmal.
La via no ens ha agradat massa. O estàs molt fort o has d'escalar bona part de la via en artificial. El primer llarg, bona part del segon i la primera meitat del tercer es fa en lliure. La resta haurem de tirar bastant d'artifo. El quart llarg és especialment incòmode, amb passos força llargs i a més en diagonal a la dreta. Al primer i segon llargs falten algunes xapes. Pot anar bé portar alguna xapa i femella del 8 per protegir un parell de passos del segon llarg, que no són fàcils i hi falta la xapa.
Atenció al darrer llarg de la Puignal!!! Una de les primeres assegurances està a punt de saltar! És un longlife i bona part del casquillo està a l'aire. Quan m'hi he agafat per fer A0 el casquillo es movia. Com es diu en aquests casos, li queden molts pocs telediaris...
A la dreta de la Grau-Tarragó hem anat veient una altra via. De fet, a la placa del primer llarg hem trobat burils vells. I després al segon llarg hem vist algun pitó en un díedre de la dreta. Més amunt hem vist parabolts força nous. A l'alçada del quart llarg la via acaba en un artificial equipat pocs metres abans d'arribar a la Puigmal. El darrer parabolt té un maillon. Algú sap quina via és?
Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.
Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. De seguida trobem les cordes fixes, després del primer tram de cordes ens desviem cap a la dreta a buscar la paret. La via comença a la rampa que hi ha a l'esquerra de la canal d'accés de la Puigmal. Les primeres assegurances costen de veure. Com a referència pot servir que la R1 està al costat d'un gran còdol blanc.
Horari: 4:30
Orientació: est
Material: moltes cintes exprés, estreps, i xapes i femelles del 8 per posar al 2n llarg.
Material: moltes cintes exprés, estreps, i xapes i femelles del 8 per posar al 2n llarg.
Descens: Des del cim rapelem (uns 25 metres) des de la verge fins p 20 fins damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60 metres fins al coll del Cavall Aquest ràpel és fraccionable. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.
Ressenya: Nosaltres hem anat amb la que surt a la guia de la cara nord d'en Luichy. Està bé, però cal tenir en compte que la primera meitat del cinquè llarg és compartit amb la Puigmal. Per la web també hi ha aquesta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada