Tivissa: Slastic + Casiquiare + Barbaroig.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Les vàrem fer amb el llibre de Ports d'en Luichy. Després ens vàren comentar que hauriem anat millor amb les ressenyes d'un Terreno de Aventura del Desnivel sobre Tivissa. També ens vàren dir que aviat sortirà un llibre de la zona.

-Aproximació: Hem d'aparcar a un coll del que ara no recordo el nom que hi ha anant cap a l'ermita de Sant Blai. És evident ja que l'ermita està indicada desde el poble i un cop al coll es veu la paret a ma dreta. Del coll surt un caminet que ens deixa a peu de la paret en uns deu minuts.
-Material: Tot i que les vies estan pràcticament equipades ( parabolts, espits i claus ) nosaltres hem utilitzat el semàfor d'Aliens i algún tascó.

Les tres vies bàsicament de placa amb alguns trams de díedre esporàdics, bona roca. Orientació Sud, les vies es troben a la part dreta de la paret, el pany menys vertical i on sembla que hi ha les vies més assequibles.

Barbaroig: Ens ha semblat la més assequible de les tres. Per començar la via hem de grimpar un petit contrafort herbós, un cop a sobre anem a la dreta i trobem un parabolt. Aquí podem fer la R0 o bé acabar d'arribar a R1, nosaltres hem fet aixó següent i no hem tingut problemes de fregament. Sembla ser que des de R2 es pot baixar amb un sol ràpel de 60 metres, si anem amb corda simple la R1 també està equipada per rapelar. Nosaltres hem acabat de sortir a dalt per l'aresta ( 40 mt. III-IV ).Per baixar del cim evident a la dreta. Vobligat.

 Casiquiare: Comença en un petita panxa en forma de mitja lluna a uns cinc metres del terra. A la vertical del caracterísitc sostre allargat que domina el sector dret de la paret. Entre els dos primers parabolts hi ha un pont de roca llaçat que no es veu i que assegura el que segurament deu ser el pas més difícil de la via. La reunió es fa sota el sostre. A la segona tirada ens hem liat. Desde la reunió es surt a l'esquerra per evitar el sostre per la seva esquerra. Un cop aquí semblaria que hem de tornar a la dreta per escalar la placa que hi ha sobre el sostre,nosaltres hem pujat per un díedre una mica brut fins a l'aresta i d'aquí al cim. S'hi veuen expansions, peró no sembla V, de fet després quan hem fet la Barbaroig l'hem provat en top rope i no ens ho ha semblat, sembla ser que hi ha una variant de 6b que ataca directament el sostre ( la placa que hem fet en top rope ens ha semblat aquesta dificultat ) i potser la Casiquiare va entre aquesta placa i el díedre pel qual hem pujat nosaltres, aixó quadraria amb les ressenyes del Desnivel. En tot cas la primera tirada V+/6a i obligat V-V+. A la foto el company escalant la primera tirada de la via.

Slàstic: Una miqueta més llarga que les altres i també més variada, amb trams de díedre. Des de el terra es veu el díedre de la tercera tirada pel qual es surt al cim i a la seva vertical comença la via. Nosaltres hem entrat per una línia de parabolts a la dreta d'un clau amb un cordino. Hem fet R1 en una reunió amb dues anelles i d'aquí fins al peu del díedre de sortida ( crec que ens hem liat en un punt en que hi ha dos díedres i hem agafat el de la dreta ). És la tirada més difícil i obligada: 6a ( V+ obligat ), potser es pot enllaçar la segona amb la tercera. A la tercera hi ha uns claus una miqueta vells peró es poden reforçar amb Aliens. A la fotografia sortint del díedre final.