dilluns, 12 de desembre del 2011

Via Júlia al Puig Campana.



-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: Anàvem amb una ressenya que no miravem massa, crec que d'en Pomares. El company de cordada que és un artista s'ha currat la següent ressenya:




-Aproximació: Hem d'agafar el camí que voreja el Puig Campana. Després d'una forta pujada prenem un camí més petit a la dreta que supera un contrafort rocós. Pugem per una ample carena i arribem al peu de la cara Sud del Puig Campana. La via comença uns cinquanta metres a la dreta de l'Esperó Central. Hi ha una fletxa i el nom pintat a peu de via.


-Material: A la via entre de tot, per tant a més nivell menys material. Nosaltres duiem molta artilleria, amb un joc de tascons ,semàfor i Camalots fins al 3 es passa. Si hem de repetir Camalots millor entre l'1 i el 3 ( aquest va molt bé repetir-lo a la darrera tirada, el 4 també entra ).
-Via: Ens ha agradat moltíssim. Tots els llargs són bonics i la roca és de pel.licula. L'escalada es desenvolupa per díedres i alguna placa plena de gotes d'aigua. La quarta tirada no se si l'hem fet per on va estrictament la via, a la tercera tirada hem pujat per una mena de plaques fisurades fins a una xemeneia al damunt de la qual hem trobat la reunió. El quart llarg l'hem fet seguint un díedre-fissura en diagonal a l'esquerra que ens deixa en un altre díedre,potser aquest s'ha d'enganxar des d'abaix i és on hi ha el pas de 6b que marquen algunes guies. De totes maneres com ho hem fet nosaltres surt un bon llarg. La via es deixa anar assegurant gairebé tota l'estona pel que resulta poc exposada i obligada ( V/A1 obligat ).


-Descèns: Un cop arribem a l'intersecció amb l'Esperó Central tenim dues opcions:
a) Buscar una linia de ràpels a la dreta de l'E.C.
b) Continuar per l' E.C., molt recomanable. La roca continua sent boníssima ( una mica pulida en algún punt ) i malgrat que la dificultat decreix l'escalada no perd ineterès. És probable que trobem moltes cordades en aquesta via peró l'itinerari permet variants on podem avançar a les cordades més lentes. Un cop al final de la via hem de sortir a la dreta per una mena de feixa ( marques vermelles,fites i cable ) que ens deixa en una tartera que seguim fins a l'àmplia carena per la que hem aproximat.

A Louie Louie....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada