Rocamaura Antenes.

Es tracta del sector on es concentren els itineraris de diversos llargs de Roca Maura.Aquí hi trobarem desde via esportiva per fer només amb cintes fins a rutes d'artificial per fer anar tota la ferralla.Segurament no ens trobem davant d'una paret 10,als més sibarites els hi pot molestar els trams herbosos que esquitxen la majoria de vies mentre que als més alpins es sentiran com un pop en un garatge escalan entre les parcel.les d'una urbanització.
Ara bé Roca Maura ofereix algunes bones tirades sobre un calcari excel.lent.La paret en qüestió disposa d'una aproximació i descensos ultraràpids,cosa que afavoreix enormement els encadenemts de vies i la converteix en una molt bona alternativa per als dies de climatologia inestable.Recordeu que moltes vegades quan plou a Catalunya, a l'Empordà no hi ha ni un núvol gràcies a la Tramuntana.La paret roman encarada a Sud de manera que queda totalment a recés d'aquest vent.

1.Tio Juan: La primera tirada te fama de ser l'artificial més acrobàtic de la paret,es tracta d'una fissura força aeria i peleona.Aquest llarg s'ha forçat en lliure de 7a+.La resta una mica de tràmit per arribar al cim.Poques repeticions.

2.Directa Gresca:La primera via divulgada de la paret.Fou oberta l'any 92 amb estil combinat encara que amb un grau consolidat de 6b+ passarem en lliure.Reequipada amb parabolts el 2015.

3.Patafísica: Interessant i prou exigent.Serpenteja de manera elegant a dreta i esquerra de la Directa Gresca.Via mantinguda i amb bon ambient.

 4.Via de la Peseta:La última proposta de la paret.Tres tirades esportives que desemboquen a la terçera reunió de la Poseidón,potser en un futur s'acabarà d'equipar fins al cim.La més friquiapretona de la paret. Possible sortida per la Poseidón,Directa Gresca o la Patafísica.

5.Poseidón:La més freqüentada i clàssica de la paret.Fins l'any 2012 a la paret hi havia un munt de vies no divulgades i de l'única que s'en coneixia l'autoria així com la ressenya era la Directa Gresca.El gran públic no s'acostava a fer aquest itinerari que amb la topo a la ma s'endevinava prou feixuc i obligava a carregar pitons i martell,cosa que no motivava massa al personal. A finals del 2012 la cordada de pencaires formada per en Pep Castro i en Zoido Pintiado s'atreveix a traçar un itinerari esportiu en aquesta olvidada paret. Els parabolts i la dificultat assequible d'aquesta via actuen de reclam i en poc temps començen a aparèixer noves lineas de diferents estils per tota la paret,aquest cop i segurament gràcies a les noves tecnologies es ressenyen i es divulguen les vies.

6.Punxadits: Una darrera tirada força atlètica i mantinguda pot ser que ens compensi o no els tres primers llargs.Aquests sense ser lletjos del tot són un pèl discontinus i herbrats,això si amb una roca de primera.Trepitja la Joanet el Cosinet al tercer llarg.

7.Joanet el Cosinet:La línea més lógica de la paret i segurament la menys atractiva.Es desenvolupa per una diagonal herbosa on ens entrabancem amb un parell o tres de resalts rocosos d'escalada poc agraïda per culpa de la terra.El darrer mur malgrat que curt és prou contundent,6b+ concentrat en la versió free.

8.Fissura Caralps-Royo: Força interessant en conjunt i no massa repetida.Primer llarg en díedre enllaçable amb un segón de tràmit i mur excel.lent a les dues darreres tirades.

9.As de Martes: Una mica descompensada amb una primera tirada prou exigent i la resta de tràmit fins al cim.

10.Via del Manyo: Segurament sigui la  repetida de la paret darrera de la Poseidón. Fissures,díedres i algún mur de caràcter generalment atlètic.Llàstima d'alguns trams herbosos a les tirades centrals. L'últim llarg te una variant a la dreta de IV. Aquesta variant només te un parabolt a l'entrada.